"La gent amb mem¨°ria no t¨¦ espai en aquest m¨®n"

Pepe Carvalho era, en el fons, un fil¨°sof. Quan era jove ho va llegir tot, per despr¨¦s cremar-ho. Per¨° va retenir el p¨°sit del pensament, que apareix i reapareix a la narraci¨® de les seves aventures. A continuaci¨® s'inclou una selecci¨® de pensaments extrets de les seves novel¡¤les i contes.

Yo mat¨¦ a Kennedy

La mort no ¨¦s altra cosa que un gest afortunat.

La humanitat ser¨¤ perfecta el dia que prescindeixi definitivament del principi idealista que l'home ¨¦s la mesura de totes les coses.

Tatuaje

El papanatisme i la repressi¨® no tenen fronteres.

No tinc compatriotes. Ni tan sols tinc gat.

Tamb¨¦ en la puteria la teoria ¨¦s companya inseparable de la pr¨¤ctica.

La soledad del Manager

La gastronomia i les dones ens han salvat de la destrucci¨® franquista.

Quan es descobreix que es viu nom¨¦s una vegada ¨¦s quan sha assolit la maduresa.

Els rics sempre tenen un matal¨¤s a punt i quan cauen no es fan mal.

Los mares del sur

Els morts ni es cansen ni descansen.

Quan la burguesia no pot conservar el control del llit comen?a a adjectivar-lo.

No hi ha res tan indignant com la incultura quan hi ha mitjans perqu¨¨ no es produeixi.

Les dones mai escarmenten. Encara segueixen creient en el mariner estranger, alt i ros com la cervesa.

El mal campa lliurement i sense cap ordre, sense organitzaci¨®.

Asesinato en el Comit¨¦ Central

No hi ha imaginaci¨® que pugui prescindir del que ens passa.

Com deia Pavese, tot home a partir dels quaranta ¨¦s responsable de la seva cara.

Aquesta inc¨°moda sensaci¨® d'estar mal assegut davant la vida.

Espanya ser¨¤ algun dia una federaci¨® de denominacions d'origen.

Seguim vivint en un temps en qu¨¨ no podem ser amables.

Los P¨¢jaros de Bangkok

I se'n va anar al v¨¤ter on va pixar contra el m¨®n i contra si mateix.

L'exist¨¨ncia condiciona el naixement i el naixement condiciona el dolor, la vellesa, la mort. Contra la vellesa i la mort no es pot lluitar, per¨° contra el dolor s¨ª, sobretot quan el dolor dep¨¨n de la voluntat.

La rosa de Alejandr¨ªa

L'home ¨¦s un animal racional nom¨¦s en part.

El sentit ocult de les coses ¨¦s l'¨²nic sentit interessant. De les coses i de les conductes. Les aparences sempre enganyen.

La gent amb mem¨°ria no t¨¦ espai en aquest m¨®n.

Historias de fantasmas

Les v¨ªdues que no mengen no ressusciten el marit i a m¨¦s es moren elles. El gran avantatge de ser v¨ªdua ¨¦s que el mort ¨¦s un altre.

Normalment nom¨¦s investiguem tonteries interpretades per tontos seguint l'enc¨¤rrec d'algun imb¨¨cil.

La soledat ens fa sincers.

M'aterra el que no entenc.

El mar ¨¦s bell. La lletjor la posen els homes.

Historias de padres e hijos

La riquesa i la mis¨¨ria nom¨¦s canvien d'aspecte, per¨° segueixen conservant les dist¨¤ncies.

Quan alg¨² t¨¦ un dia est¨²pid ha de viure'l plenament.

Les revolucions acaben amb el plaer, el primer que suprimeixen ¨¦s el plaer.

Tres historias de amor

A partir dels trenta anys la humanitat tendeix a dividir-se en capadors i capats, ballin el rock, o ballin el vals.

La capacitat d'assumir menyspreu t¨¦ un l¨ªmit.

Historias de pol¨ªtica ficci¨®n

Aix¨° de la pol¨ªtica amaricona el m¨¦s mascle.

Als pecadors gaireb¨¦ sempre se'ls ha de salvar a desgrat seu, sobretot els que han renegat de tota idea de divinitat, perqu¨¨ en la seva alienaci¨® ni tan sols admeten o saben que s¨®n pecadors.

Menjar b¨¦ o menjar malament ¨¦s una q¨¹esti¨® cultural. Menjar o no menjar ¨¦s una q¨¹esti¨® de diners.

Asesinato en Prado del Rey y otras historias s¨®rdidas

.No hi ha res tan obsc¨¨ com plorar i morir i s'ha de fer a les fosques i en soledat.

Tot home ¨¦s el que sembla ser i tot el contrari.

La cultura a una dona no li serveix ni per orinar amb distinci¨®.

Balneario

.Jo no corro per q¨¹estions patri¨°tiques.

Els terroristes pol¨ªtics van d'uniforme moral i est¨¨tic, per¨° els terroristes econ¨°mics, no.

El g¨¨nere hum¨¤ (...) es divideix abans que res en dos grans apartats: els que es tiren pets i els que els oloren.

L'important en pol¨ªtica i en la hist¨°ria no ¨¦s somiar-la, sin¨® realitzar-la.

Hi ha gent que no sap mirar-se al mirall.

Tot esfor? hum¨¤ condueix a l'objectiu de ser alt, ric i guapo, sense distinci¨® de sexes, estats o ideologies.

Si hi ha policia ¨¦s que cal reprimir i si aquesta policia ¨¦s militar o b¨¦ es dedica a reprimir els excessos militars en relaci¨® amb els civils o als civils en el seu exc¨¦s amb els militars.

El delantero centro fue asesinado al atardecer.

Totes les confer¨¨ncies s¨®n iguals. Un imb¨¨cil que es resumeix a si mateix i tracta de tirar-se els assistents, siguin del sexe que siguin.

Cada ¨¨poca t¨¦ en compte les paraules que necessita per emmascarar-se.

El laberinto griego

El capitalisme nom¨¦s ens havia perm¨¨s conservar l'erotisme en l'aparell reproductor i aix¨° mentre li faltava m¨¤ d'obra. Tan punt li sobrava m¨¤ d'obra tamb¨¦ ens controlava l'aparell reproductor.

- La nost¨¤lgia ¨¦s un error, Pepe.

- ?I la ironia?

- Un soroll.

Sabotaje Ol¨ªmpico

La mort, Carvalho. Aquest ¨¦s l'¨²nic frac¨¤s aut¨¨ntic.

El hermano peque?o.

Ara cal escollir entre tenir sentiments o veure la televisi¨®.

La felicitat ¨¦s nom¨¦s una situaci¨® afortunada.

El reformisme cal deixar-lo per a comunistes i socialistes.

Prometeu va robar el saber o el llenguatge o el foc als d¨¦us per donar-lo als homes, i els joves revolucionaris de casa bona van robar el marxisme al proletariat per donar-lo a la CEOE.

Alg¨² va dir que el m¨¦s profund de l'home ¨¦s la pell.

Rold¨¢n ni vivo ni muerto

Hi ha pa?sos que neixen per fer hist¨°ria i altres per patir-la.

Espanya es divideix en un 50% d'homes que es vesteixen pels peus i en un altre 50% que es baixen els pantalons.

El premio

La teoria no sol fer mal a gaireb¨¦ ning¨², una altra cosa s¨®n els te¨°rics.

El nord ¨¦s la ra¨® i el sud l'escopidora.

La intel¡¤lig¨¨ncia de tot progressista llatinoameric¨¤ es demostra assumint que est¨¤ condemnat a perdre.

No es pot menjar prudentment. No s'ha de menjar prudentment. Si no es pot menjar no es menja i ja est¨¤.

L'important ¨¦s salvar-se individualment, ser el menys cad¨¤ver d'un mercat de presumptes cad¨¤vers.

No s'ha de viure amb por.

Quinteto de Buenos aires

El temps, el temps ho cura tot, diuen. El temps no cura res. Nom¨¦s afegeix el seu pes.

Totes les dictadures emmascaren la seva imatge, i el llenguatge ¨¦s un recurs d'emmascarament. Si a la crueltat l'anomenes fermesa deixa de ser crueltat.

La set d'aigua ¨¦s primitiva, la set de vi ¨¦s cultura i la set d'un bon c¨°ctel ¨¦s sens dubte la m¨¦s elevada.

Les bones idees sempre s¨®n provisionals.

?D¨¦u ha mort, Marx ha mort, Montesquieu ha mort, per¨° als imb¨¨cils no hi ha qui els mati!

Salvar-se vol dir que no et matin abans que et moris.

El m¨®n no existeix, nosaltres s¨ª.

El hombre de mi vida

No s¨®c independentista. I no crec en les independ¨¨ncies, per¨° detesto les depend¨¨ncies.

La consci¨¨ncia no ens impedeix cometre pecats, per¨° desgraciadament s¨ª que ens impedeix disfrutar-ne.

El bolero sempre ha estat la dist¨¤ncia m¨¦s curta entre dos ¨¦ssers humans.

El que pitjor s'arruga ¨¦s el sexe i el carisma.

Conv¨¦ saber que els coloms missatgers no saben anar enlloc, nom¨¦s saben tornar.

Fotuts els temps en els quals Satan no vol perdre la seva ¨¤nima i els socialistes volen perpetuar el capitalisme.

Milenio

Vida i hist¨°ria estan mal plantejades per sempre.