La ment de Paul Val¨¦ry

En una ocasi¨®, moss¨¨n Br¨¦mond, amic de Val¨¦ry, va comentar-li que els seus escrits li semblaven cada vegada m¨¦s incomprensibles: "Vost¨¨ ¨¦s m¨¦s fosc cada dia que passa". Val¨¦ry li va respondre: "?Vost¨¨ es pensa que m'he llevat tota la vida a les cinc del mat¨ª per escriure ximpleries?". En una altra avinentesa, una dama parisina cosida de bitllets li va dir cosa semblant: "Senyor Val¨¦ry, vost¨¨ s'ha tornat massa intel¡¤ligent" -la qual cosa ¨¦s un insult per si mateixa. I el poeta li va dir: "Estimada amiga, en aquest m¨®n nom¨¦s hi ha dues opcions, quant a aquesta q¨¹esti¨®: o b¨¦ ens tornem cada dia m¨¦s intel¡¤ligents, o m¨¦s imb¨¨cils". L'escriptor franc¨¨s ja ho havia deixat molt clar en el que podem considerar la seva parab¨°lica biografia: Monsieur Teste -en catal¨¤: Ed. Laertes, 1980, edici¨® de J. LL. i ?lex Susanna; m¨¦s endavant reeditat a Ed. Columna- comen?a amb aquesta frase: "L'estupidesa no ¨¦s el meu fort".

"Val¨¦ry ¨¦s una de les intel.lig¨¨ncies m¨¦s extraordinaries que va donar el segle XX franc¨¨s"

Ben cert que no ho era. Els francesos han discutit molt si Val¨¦ry era un gran poeta, o si no n'hi havia per tant -Nathalie Sarraute, per exemple, se'l va carregar sense cap miseric¨°rdia en un llibre molt aconsellable en aquest sentit, Paul Val¨¦ry et l'enfant d'¨¦l¨¦phant, 1986-; i d'altres autors han comentat que un vers com "Ce toit tranquille o¨´ marchent des colombes" -primer del seu Cementiri mar¨ª- ¨¦s un vers tirant a tronadet. ?s cert que es poden discutir moltes coses sobre la vida i l'obra de Val¨¦ry -tamb¨¦, per exemple, que fos col¡¤laboracionista durant l'ocupaci¨® alemanya de Fran?a-, per¨° hi ha una cosa que ha de quedar del tot fora de dubte: ¨¦s una de les intel¡¤lig¨¨ncies m¨¦s extraordin¨¤ries que va donar el segle XX franc¨¨s i tot el continent. Nom¨¦s cal recordar que Walter Benjamin (un altre monstre) li tenia veritable devoci¨®, que T.S. Eliot va declarar que Val¨¦ry era la personalitat intel¡¤lectual que m¨¦s li interessava de la seva ¨¨poca, i que Andr¨¦ Gide va dir: "Ning¨² com ell, als nostres dies, ha col¡¤laborat m¨¦s b¨¦ i de manera m¨¦s constant al progr¨¦s de la ment". A m¨¦s a m¨¦s, el general De Gaulle, que era amic seu i li consultava moltes coses, va manar que a Val¨¦ry se li fessin funerals d'Estat, al camp de Mart, amb el f¨¨retre vetllat per quatre estudiants de La Sorbona: un gest bonic.

Per aix¨° hem d'agrair tant a Andr¨¦s S¨¢nchez Robayna, i als traductors que han col¡¤laborat amb ell, que ara vegi la llum la primera edici¨® substanciosa en castell¨¤ del que ¨¦s exponent d'aquesta intel¡¤lig¨¨ncia tan notable: Cuadernos (1894-1945), Barcelona, Galaxia Gutenberg-C¨ªrculo de Lectores, 2007. Val¨¦ry nom¨¦s tenia vint-i-tres anys quan va comen?ar a escriure aquests apunts sobre tota mena de q¨¹estions, a l'alba com ja s'ha dit, abans d'incorporar-se a les feines burocr¨¤tiqes o de secretari d'un financer paris¨ª, que va dur a terme tota la vida perqu¨¨ no era ric com ara Rotschild, ni com Gide, ni com Proust. Aquests Cahiers parlen de tot, quasi sempre en forma de passatges breus, seguint tant la tradici¨® dels moralistes francesos com la moda rom¨¤ntica (Novalis, Leopardi) d'escriure de manera fragment¨¤ria, sense cap pretensi¨® ni dogm¨¤tica ni de totalitat: tots els apunts escrits en aquest "llibre" formen com una gran constel¡¤laci¨® d'un univers vast¨ªssim, ple d'estrelles fugaces, amb un sol que domina la gal¨¤xia nostra (la ment, la intel¡¤lig¨¨ncia, el llenguatge) i una muni¨® infinita d'astres i de planetes que semblen agafar embranzida gr¨¤cies a un prodigi¨®s big-bang de la potencial intel¡¤lig¨¨ncia del mateix autor. S'hi parla molt del llenguatge, la literatura i la poesia, per¨° tamb¨¦ hi ha seccions dedicades a Ego, Gladiator (met¨¤fora del seu esfor? ind¨°mit), Filosofia, Mem¨°ria, Eros, Matem¨¤tiques, Ci¨¨ncia, Art i Est¨¨tica, Pol¨ªtica i Hist¨°ria. Tot i que aquesta edici¨® que comentem avui consisteix nom¨¦s en 550 p¨¤gines triades entre les 3.000 que van editar-se a la Biblioth¨¨que de La Pl¨¦iade (edici¨® de Judith Robinson, que, al seu torn, era una selecci¨® feta a partir de molts m¨¦s milers de p¨¤gines manuscrites), aquest llibre ha de ser considerat un dels esdeveniments literaris de l'any editorial en castell¨¤, i ¨¦s del tot recomanable per a tota persona que, al seu dia, trob¨¦s apassionant aquesta "novel¡¤la impossible" que ¨¦s Monsieur Teste, o aquell enorme assaig sobre l'enginy i la capacitat mental de Leonardo da Vinci que Val¨¦ry va escriure, justament, quan comen?ava a redactar aquests fragments d'intel¡¤lig¨¨ncia cristal¡¤lina.

"No em proposo d'agradar a ning¨²", escriu de bell comen?ament en aquesta edici¨®. Per¨° tamb¨¦: "Si el pensament est¨¤ mancat de llenguatge, no ¨¦s res"; "La filosofia ¨¦s un g¨¨nere literari que t¨¦ la singularitat de no ser mai reconegut com a tal cosa per aquells que el practiquen"; "La poesia: aquesta vacil¡¤laci¨® entre el so i el sentit"; "Un poema ha de ser un festa de l'Intel¡¤lecte", et caetera. Pot ser una mena d'escriptura que us agradi, o no. Per¨° us asseguro que una absoluta lucidesa mai no hi falta.