"La literatura catalana s'enfonsar¨¤ en 20 anys"
Sis anys despr¨¦s del seu darrer llibre, El millor dels mons, Quim Monz¨® torna a les llibreries amb un nou llibre de contes, Mil cretins. Per¨° han canviat algunes coses: els relats juguen com mai entre la ficci¨® i la no ficci¨®, la voluntat de l'autor de posar un mirall davant la societat sembla m¨¦s acusada i la seva figura liter¨¤ria ha sortit refor?ada despr¨¦s d'haver fet el discurs inagural en la passada Fira de Frankfurt. ?s el mateix Monz¨®, per¨° igual ¨¦s diferent. O no.
Pregunta. Mil cretins aplega els contes de regust m¨¦s trist que ha escrit potser mai en 30 anys...
Resposta. S¨ª, ¨¦s el meu llibre m¨¦s trist. La g¨¨nesi est¨¤ en els darrers 10 anys de la meva vida, amb la malatia dels pares. Mai havia estat en un geri¨¤tric, per exemple... En El millor dels mons aix¨° de la decad¨¨ncia ja sortia. Per¨° aqu¨ª, fins i tot on no hi sura la mort, hi ha un absurd podrit.
"La laxitud moral ¨¦s evident. ?Qu¨¨ ha passat? Massa anys de Rosa Sensat i plastilina"
"El Nobel no est¨¤ lluny d'Eurovisi¨®. Li donaran abans a un autor catal¨¤ que escrigui en castell¨¤"
P. S¨®n ben b¨¦ contes? Semblen instants literaris, on gaireb¨¦ no passa res i als protagonistes els agafem i deixem a l'instant.
R. Dels dos blocs de contes, els de la primera part tamb¨¦ dubto que ho siguin. Penso en el que estic escrivint ara i veig que vaig cap a un altra cosa. Potser cap a una forma m¨¦s ca¨°tica de ficci¨® i realitat.
P. Qu¨¨ l'interessa, ara?
R. Doncs jugar m¨¦s descaradament amb explicar la meva hist¨°ria, construir una autobiografia falsa, per exemple. Comen?ar d'infant per¨° introduint les mentides que em semblin. No s¨¦ qu¨¨ escriure a partir d'ara.
P. Els personatges s¨®n d'un gruix moral discutible. Algun missatge sobre la societat actual?
R. No voldria donar lli?ons morals. Posant el mirall crec que ja n'hi ha prou. La laxitud moral, en qualsevol cas, ¨¦s evident, nom¨¦s cal anar pel carrer: a tothom se li'n refot tothom. Els nanos de 14 anys s¨®n com s¨®n perqu¨¨ els seus pares de 40 i 50 s¨®n com s¨®n. Han estat educats sota la premissa del campi qui pugui. I amb uns referents culturals que, ¨¦s clar: l'ensenyament moral de programes de televisi¨® ¨¦s zero. Per¨° me n'estar¨¦ de criticar-ho. Aix¨° s¨ª, en s¨®c conscient i poso el mirall.
P. Com a escriptor no t¨¦ l'obligaci¨® de denunciar-ho?
R. Mai he volgut ser ni intel¡¤lectual ni comprom¨¨s. Posant el mirall, fas el mateix sense vendre't com a salvador de la humanitat. La meva obligaci¨® ¨¦s escriure b¨¦ un text, no denunciar. I si serveix, millor.
P. I els cretins del t¨ªtol?
R. Un dels personatges ho diu dels que s¨®n al geri¨¤tric: "mil cretins". Vivim envoltats de cretins.
P. N'hi ha m¨¦s ara?
R. ?s evident que la falta d'educaci¨® ara ¨¦s superior a la de fa uns anys. Qu¨¨ ha passat? Doncs massa anys de Rosa Sensat, plastilina i tot plegat. I d'uns pares que van cr¨¦ixer confonent l'autoritat amb el feixisme. Educar ¨¦s reprimir. L'autoritat hi ha de ser sempre, i en democr¨¤cia, m¨¦s. Com que tot aix¨° s'ha conf¨°s i tothom era tan progre, tants anys d'aix¨° i onades de gent sense cap mena d'educaci¨® han convertit tot plegat en una olla que no hi ha qui la governi.
P. Segueix fent servir un registre de catal¨¤ molt simple.
R. Sempre he fet servir un catal¨¤ molt poc complicat. Quan vaig comen?ar, per¨°, estava influenciat pel magma postnoucentista. Quan vaig treballar en periodisme i r¨¤dio em vaig adonar que no tenia sentit el model de llengua que feia servir. Per aix¨° vaig fer neteja: amb 86 contes i una mica amb La magnitud de la trag¨¨dia. I m¨¦s acusadament amb Benzina.
P. El seu llenguatge est¨¤ en sintonia dels temps.
R. No, no; ¨¦s m¨¦s preocupant. La gent ja no diu revolt, ni corbes, diu curves. Hi ha un empobriment clar¨ªssim. Pel que fa a mi, o em poso a escriure ja en espanyol o mantinc un catal¨¤ m¨ªnimament decent; d'aqu¨ª no puc baixar.
P. Quina lectura n'hem de fer?
R. Doncs que el catal¨¤ est¨¤ agonitzant com a llengua perqu¨¨ el seu referent ¨¦s l'espanyol. Agafes TV-3 i molts programes s¨®n en espanyol per¨° amb paraules catalanes, perqu¨¨ els referents sint¨¤ctics ho s¨®n... Has de retraduir al castell¨¤ per saber qu¨¨ han volgut dir. El 1983, en un espai a Catalunya R¨¤dio amb Ramon Barnils, f¨¨iem conya dient: "Ni curt ni mandr¨®s, vaig anar...". Despr¨¦s del que ha passat pel m¨®n audiovisual, amb gent com Buenafuente i tal, ning¨² nota res: ja ho troben normal.
P. Doncs fa 32 anys que va morir Franco...
R. S¨ª, per¨° hi ha hagut una mentida oficial pujolista. No s'ha fet el que s'havia de fer: s'han dictat lleis, suposadament repressores, per¨° que no s'apliquen. Per aix¨° som on som: la consci¨¨ncia ling¨¹¨ªstica no existeix en la gent jove. I ¨¦s l¨°gic perqu¨¨ els hi han venut una llengua que es diu biling¨¹isme. I biling¨¹isme no ¨¦s parlar dues lleng¨¹es sin¨® parlar una ¨²nica llengua que inclou que en certs moments has de dir quatre coses en catal¨¤ quan ets a escola, per¨° que despr¨¦s a la vida quotidiana ja no caldr¨¤ utilitzar. La d¨¨bil acaba morint. Estem en aquesta fase. Amb la falta de base que hi ha, el gruix de la literatura catalana ¨¦s per treure's el barret.
P. Per¨° sense mercat ¨¦s impossible que aguanti.
R. ?s que aix¨° ¨¦s de fa pocs anys. La literatura catalana patir¨¤ un proc¨¦s brutal en 20 anys: no hi haur¨¤ mercat i s'enfonsar¨¤. Ara vivim d'in¨¨rcia. El pa¨ªs desapareix.
P. Davant d'aix¨° la cultura catalana ha viscut la invitaci¨® a la Fira de Frankfurt, on vost¨¨ va fer el parlament, el que s'ha llegit com que avui ¨¦s el gran autor catal¨¤.
R. Mai m'he tingut dalt d'un altar. Igual que se'm tria per aix¨°, dem¨¤ em poden donar una ganivetada perqu¨¨ aix¨° molesta. El m¨®n del llibre em fa feredat.
P. Es parla fins i tot de la seva candidatura al Nobel.
R. Tinc una novel¡¤la sencera, Davant el rei de Su¨¨cia, que en fa befa de la mesquinesa del que aspira al Nobel. Em fa riure. Qu¨¨ ¨¦s el Nobel? Tota aquesta eurovisionitzaci¨® de la vida forma part d'aquella laxitud moral de qu¨¨ parl¨¤vem. El Nobel no est¨¤ tan lluny del Festival d'Eurovisi¨®. Tot ¨¦s un joc. En qualsevol cas, li donaran abans a un autor catal¨¤ que escrigui en castell¨¤. Hi ha tot un estat al darrera.
P. Per¨° a vost¨¨ li va anar b¨¦.
R. El meu discurs va fer com de v¨¤lvula d'escapament. All¨° de dir: 'Ostres, ho podem fer m¨¦s o menys b¨¦ malgrat els pals a les rodes, de matxacar-nos des dels partits i mitjans espanyolistes'.
P. I el balan? de tota la fira?
R. Sumat i restat, millor del que pod¨ªem esperar. Va servir per fer caure certa bena dels ulls a uns editors que creien que els escriptors catalans eren de segona divisi¨® i d'alguns prejudicis anticatalans. I als alemanys els hauria de servir per psicoanalitzar la seva relaci¨® amb el nazisme. Si no s¨®n capa?os de distingir entre nacionalisme i nazisme, ¨¦s que l'alta cultura no ¨¦s alemanya. El que no tenen dret ¨¦s a ser tan ignorants per confondre volunt¨¤riament nacionalisme amb nacionalsocialisme.
TOTS EL PAPERS DEL CONTISTA
- Quim Monz¨® (Barcelona, 1952) ha fet tot els papers de l'auca en el m¨®n de les lletres: dissenyador gr¨¤fic, dibuixant de c¨°mics, guionista, escriptor, periodista i traductor d'autors com Salinger, Bradbury i Hardy.
El seu debut literari va ser el 1976 amb la novel¡¤la L'udol del griso al caire de les clavegueres. Malgrat guanyar el premi Prudenci Bertrana, mai m¨¦s ha volgut reeditar-la. El mateix va fer amb el recull de contes Self service (1977), fet amb la col¡¤laboraci¨® de Biel Mesquida.
Nom¨¦s hi ha tres novel¡¤les en la seva bibliografia oficial: Benzina (1983), La magnitud de la trag¨¨dia (1989) i la nouvelle Davant el rei de Su¨¨cia, inclosa al llibre de relats El millor dels mons (2001).
El conte ¨¦s el g¨¨nere on ha llu?t m¨¦s, des d'Uf, va dir ell (1978). La major part de la seva producci¨® est¨¤ recollida a 86 contes (1999), Premi Nacional de Literatura (2000), un de la desena de guardons que ha recollit en 30 anys de traject¨°ria.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.