Punt dels disbarats

M'han dit per aquesta banda que no solament se'ns far¨¤ un esvoranc enorme a la teulada sin¨® que a sobre ens plouran les teules a la closca, i per l'altre cant¨® m'han contestat que aquest trimestre es desperten les intel¡¤lig¨¨ncies noves i la cosa es comen?a a posar molt interessant.

Per aqu¨ª m'han preguntat si la barca est¨¤ matriculada al port de les nimfes, i per all¨¤ m'han contestat cantant la vaca cega en to burleta amb m¨²sica de cabaret.

Al pis de dalt bramulen "visca la pesca de la tonyina!" i s'escridassen amb acompanyament de grinyols de llit, i a l'altra banda de la paret responen a crits que el diable ha mort de riure, ha rebentat.

Muntanya amunt diuen que un poble es fa poema i els mots hi esclaten com olles de pressi¨® llan?ant cigrons en totes direccions, i riu avall fan c¨®rrer que l'univers ¨¦s una llimona que alg¨² est¨¤ esprement no sabem amb quin prop¨°sit.

En una orella em xiuxiuegen que la fantasia ¨¦s el component m¨¦s profund de l'¨¦sser, el centre del m¨®n, el respirar del viure, i a l'altra orella sento que els autobusos porten a l'infinit, els metros a l'abs¨¨ncia i els tramvies al barranc.

Una veu molt seductora entre els plecs de l'armilla diu que em deixi d'h¨°sties i escolti l'Apel¡¤les Mestres cantant balades, mentre un rau-rau sota el melic replica amb enregistraments de frases fetes com ara "els nostres operadors estan ocupats, si s'espera una mica de seguida li extraurem els tumorets".

A fora escolto el guirigall de mil xiulets de lloros engabiats cridant-me a mi des de tots els balcons i m'hi respon un repicar fren¨¨tic de passos que s'acosten per dins del cervell.

A l'altra punta del golf del Lle¨® uns homes ferotges de cabells blancs amb punys tancats proclamen que cr¨¦ixer i fer-se gran ¨¦s aprendre l'art de l'opressi¨® i a la riba d'aqu¨ª del canal de la Manxa profetes arru?nats repliquen amb fatiga que la creu de Roma es transfigura eternament en pistola de Calif¨°rnia.

Per all¨¤ m'han preguntat si pel que fa a les capacitats amat¨°ries s¨®c normal i per aqu¨ª m'han contestat que els dimecres a mitja tarda s¨ª.

Des d'una vora del cam¨ª un pescador assegura que ell sortir¨¤ a pescar amb tramuntana, amb garb¨ª o amb el temps que sigui, i des de l'altra vora la seva dona sospira que s¨ª que els ¨²ltims anys el m¨®n ha estat perdent for?a per¨° que aquesta trista tend¨¨ncia aviat es capgirar¨¤.

Des del coix¨ª parlant-me en somnis l'Emet¨¨ria diu "tu rai, que totes et ponen" i tamb¨¦ dintre el somni sona el tel¨¨fon per recordar-me que he de pensar en els tons rogencs d'aram de la panxa d'una cassola i en els rosats descolorits d'un manat de raves.

Per aqu¨ª m'han preguntat de quina grana, de quina llavor surten les rondalles, i per all¨¤ m'han contestat amb desesper que sempre m¨¦s ser¨¤ diumenge.

Des d'un costat de la barcassa una figura ombr¨ªvola i amarga m'allarga un paperet que hi posa, estrafent Epicur, que les tres grans categories de l'esdevenir s¨®n el dau, el d¨¦u i el doi, i des de l'altra banda una criatura m'estira insistent la m¨¤niga cridant-me insults irrepetibles o irreprodu?bles de tan crus.

All¨ª m'han demanat que com me deia i aqu¨ª m'han contestat "una pedra a la sabata".