El m¨®n bell terrible

Colors de mar

Maria-Ant¨°nia Oliver

Proa

167 p¨¤gines. 16 euros

La primera obra d'un escriptor acostuma a tenir encriptats els elements que en un futur conformaran el gruix primordial de la seva literatura. ?s molt probable que un escriptor estigui elaborant la mateixa obra al llarg de tota la seva vida, no en el to migrat de simple reiteraci¨® de patrons m¨¦s o menys estereotipats sin¨® de modulacions cada cop m¨¦s amples, igual que les ¨²ltimes ones conc¨¨ntriques que s'irradien des del bell mig del centre que deixa la pedra en caure sobre una aigua llisa. Maria-Ant¨°nia Oliver (Manacor, 1946) tenia vint-i-tres anys quan va publicar la seva primera novel¡¤la, Cr¨°niques d'un mig estiu. En aquell llibre ja s'hi prefiguraven els centres de gravetat formals i argumentals que es consoliden en l'obra posterior d'aquesta autora: predilecci¨® per una veu narrativa en primera persona, que sotmet la pretesa objectivitat del m¨®n a una visi¨® declaradament arbitr¨¤ria; instint per narrar els moviments de l'¨¤nima d'uns protagonistes que registren les violentes transformacions del seu medi social, cultural, personal, paisatg¨ªstic i sentimental; mestria per aconseguir que la naturalitat del llenguatge oral arribi al lector amb tota la seva plasticitat; i motivacions liter¨¤ries que exploren la soledat, el desarrelament, la descoberta, la condici¨® de dona, la malaltia... M¨¦s tard, dues obres maj¨²scules d'Oliver, Joana E. (1992) i Tallats de lluna (2000), no nom¨¦s ratificaran els embrions literaris d'aquella primera novel¡¤la sin¨® que tamb¨¦ s'erigiran en el precedent de Colors de mar, el llibre que avui ressenyem, un aplec de proses autobiogr¨¤fiques que giren al voltant de la por, la malaltia, la perseveran?a, el record i l'immens buit bategant que deixen els morts.

Al llarg de les setze proses que constitueixen aquest llibre el lector se sent transportat a un univers en qu¨¨ l'evocaci¨® del passat es desplega a trav¨¦s d'una atmosfera d'ensonyaments, camins debolits, passions i sensualitats embalsamades, que expressen la seva f¨²ria antiga per¨° sempre des del moviment gla?at de qu¨¨ ¨¦s capa? una mem¨°ria implacable quan fa inventari d'all¨° viscut. Als contes Mel i Blanqueta, la veu de dues gosses ajuda a recompondre les peces perdudes dels trencaclosques vitals dels seus amos. En totes les proses s'al?a una elegia dels m¨®ns f¨ªsics i espirituals que desapareixen a poc a poc davant del control narratiu d'una escriptora que consigna aquest crepuscle. Les imatges visuals es textualitzen. Els matisos miniats dels paisatges es compassen amb el dest¨ª dels protagonistes, i tots dos elements formen un sol fris narratiu on no es cau en la nost¨¤lgia paralitzant perqu¨¨ Oliver intenta al?ar l'esperan?a exsang¨¹e de poblar el buit, reelaborar una mem¨°ria d'aquells espais de vida que van quedar estroncats ("jo volia contar-te que el m¨®n ¨¦s bell i terrible"). Ll¨¤stima que aquesta conquesta xerriqui en alguns moments -molt pocs-, sobretot pel mal acabament d'alguns contes o per un to a estones excessivament mel¡¤liflu, atape?t de diminutius, que no s'adiu gens amb la for?a cruent i insubornable que anima aquests proses. Tot amb tot, ens trobem davant d'una bella alian?a entre l'evocaci¨® desbordant i el domini narratiu.