Encara Montaigne

Temps enrere, les habitacions de nois i noies exhibien cartells del Che Guevara o de Garc¨ªa Lorca. M¨¦s endavant, els joves van penjar-se, segons els gustos de cadasc¨², reproduccions de Mick Jagger, Bruce Springsteen o Madona. Diria que en aquests moments ha passat l'¨¨poca dels p¨°sters, i les habitacions d'adolesc¨¨ncia s¨®n plenes a vessar de prestatgeries amb m¨²sica manllevada, gorres esportives i fotografies ja no d'¨ªdols, sin¨® de conquestes sensuals molt consumades. Canvien els costums.

Montaigne no tenia cap d'aquestes coses. Tancat des dels trenta-vuit anys a la torre de la casa encimbellada que va heretar del seu pare, i amb l'¨²nica excepci¨® d'unes quantes cures de salut a balnearis pirinencs o italians i dos mandats de dos anys com a alcalde de Bordeus, el nostre autor d'avui va tancar-s'hi fins a la seva mort, l'any 1592, poc abans d'arribar a la seixantena. L'acompanyaven una bella vista de les terres del Peirigord, per¨°, amb m¨¦s eloq¨¹¨¨ncia, fins a 46 citacions, totes de la B¨ªblia i d'autors cl¨¤ssics grecs i llatins, entre les quals, en una biga principal, s'hi llegeix una m¨¤xima pirr¨°nica: "M'abstinc", i en diferents cairats: "Viure amb poca cosa i no patir cap mal" (Teognis), "D¨¦u va atorgar als homes l'afany de con¨¨ixer perqu¨¨ aix¨° fos un turment" (Eclesiast¨¨s), "Com ¨¦s de gran la inanitat de les coses!" (Persi), o "Desgraciats els qui us considereu savis en opini¨® pr¨°pia" (Isaies). La magn¨ªfica edici¨® de Les Essais que acaba de publicar l'editorial Acantilado (Michel de Montaigne, Los ensayos, segons l'edici¨® de 1595 de Marie de Gournay; pr¨°leg d'Antoine Compagnon; edici¨®, traducci¨® i notes de J. Bayod Brau) porta aquestes citacions al final del volum, per¨° jo en tenia not¨ªcia no per haver estat a la torre famosa, sin¨® perqu¨¨ va anar-hi l'amic Enrique Vila-Matas i va dur-me'n, gratis et amore, una reproducci¨® facsimilar que meravella. Cadasc¨² es penja a l'habitaci¨® all¨° que m¨¦s li plau de veure o rellegir.

"Els 'Assaigs' s¨®n un llibre que no ha de faltar en cap biblioteca personal"

A la torre, doncs, l'escriptor va quedar-s'hi llegint, meditant, estudiant i, especialment, escrivint all¨° que acabaria convertint-se en els Essais (assaigs, temptatives, provatures intel¡¤lectuals), dels quals va donar-ne en vida quatre edicions (1580, 1582, 1587 i 1588, l'¨²ltima amb l'afegit¨® de tot el Tercer Llibre), ¨¦s a dir, pr¨¤cticament les seves obres completes, sense dem¨¨rit de les cr¨°niques de viatge i de la traducci¨® del Liber creaturarum, de Ramon Sibiuda, pensador catal¨¤ al qual dedicaria el m¨¦s llarg assaig -¨²nic sistem¨¤tic- de la seva col¡¤lecci¨®.

Edicions catalanes i castellanes dels Assaigs n'hi ha per donar, per llogar i per vendre, i gaireb¨¦ totes les que es van publicar al segle XX partien de l'anomenada "edici¨® de Bordeus", ¨¦s a dir, d'un exemplar de l'edici¨® de 1588 conservat a l'Ajuntament d'aquesta ciutat, amb tot d'afegitons, correccions i marginalia escrits a m¨¤ pel mateix autor. D'aqu¨ª van sortir les traduccions catalanes de Nicolau Rubi¨® i Tudur¨ª (nom¨¦s els primers 27 cap¨ªtols del Llibre Primer), de Jaume Aiguad¨¦ i Mir¨® (nom¨¦s l'Apologia de Ramon Sibiuda, 1931-1936), de Jaume Casals (tamb¨¦ l'Apologia, 1982), d'Antoni Lluc-Ferrer (nom¨¦s el Llibre Tercer, 1984) i l'encara inacabada de Vicent Alonso (Ed. Proa, 2006, 2007). I del mateix lloc van sortir una notable quantitat de traduccions al castell¨¤, entre les quals conv¨¦ destacar la de Juan G. de Luaces (M¨¨xic, 1991, fa poc reeditada a Espanya).

Per¨° el m¨®n de la filologia posseeix manies i oscil¡¤lacions. Vet aqu¨ª que la mateixa col¡¤lecci¨®, tan prestigiosa (Biblioth¨¨que de La Pl¨¦iade), que encara havia publicat l'any 1962 l'edici¨® de 1588, tamb¨¦ dita "Municipal", ha publicat aquest mateix any una nova edici¨®, basada en la que ja he dit m¨¦s amunt, de 1595, a c¨¤rrec de la fille d'alliance del Senyor de la Muntanya. Aquesta edici¨® -base de la castellana d'Acantilado- presenta, com d'altres, els tres estrats de la redacci¨® complexa del llibre, per¨° resulta m¨¦s fidel des del punt de vista filol¨°gic, encara que tant els francesos com Bayod hagin separat par¨¤grafs all¨¤ on nom¨¦s hi havia tirallongues de centenars de l¨ªnies (i de p¨¤gines) sense cap punt i seguit. L'edici¨® ¨¦s espl¨¨ndida, sens cap mena de dubte, entre altres coses per tot l'aparat de notes i de textos complementaris presentats pel curador i traductor de l'obra. Jo no la llogaria; la compraria, i despr¨¦s no la vendria mai: ¨¦s un llibre que no ha de faltar en cap biblioteca personal.

Ara b¨¦: ?creieu que ni la vida m¨¦s llarga us permetr¨¤ de llegir les 1.728 p¨¤gines de l'edici¨® castellana esmentada? Llavors un altre consell, i de tot cor: busqueu l'edici¨® catalana que acaba de traduir admirablement Pau Dito Tubau: Montaigne, P¨¤gines escollides, amb un assaig introductori d'Andr¨¦ Gide, Barcelona, Edicions de 1984. Com deien a Roma: intelligenti pauca.