La 'cuina' de Carles Ferrater

Cal posar-hi atenci¨®, a la conversa, perqu¨¨ les refer¨¨ncies i els models dels que parla s¨®n complexos, com les geometries que empra per construir llocs despr¨¦s tan senzills d'utilitzar com el Jard¨ª Bot¨¤nic de Barcelona o l'estaci¨® intermodal de Saragossa. Carles Ferrater (Barcelona, 1944) ¨¦s un arquitecte de llarga traject¨°ria, per¨°, digu¨¦ssim, en els darrers temps est¨¤ visquent moments de canvis. El 2006 va constituir un nou estudi, Office Architecture in Barcelona (OAB), juntament amb Xavier Mart¨ª, Lucia Ferrater i Borja Ferrater, i tot i que el seu nom ¨¦s el que empeny la m¨¤quina, t¨¦ molt clar el treball en equip i les aportacions dels joves de la casa.

De fet, l'exposici¨® que fins al 23 de febrer es pot veure a la sala d'exposicions del Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya, a la pla?a Nova de Barcelona, t¨¦ com a comissari Borja Ferrater, qui presenta, a m¨¦s, amb panells vistos cap al carrer, tot un seguit d'antecedents hist¨°rics del que s'explica a dintre que, en si mateixos, s¨®n ben b¨¦ una altra exposici¨®. Aix¨ª, els treballs d'arquitectes com el mateix Gaud¨ª, Konstantin Melnikov, Louise L. Kahn, Archigram Edouardo Torroja o F¨¦lix Candela, per citar-ne uns quants, posen el context a l'experimentaci¨® amb les geometries complexes que ha realitzat de forma intermitent l'estudi Ferrater des de 1989 amb projectes com el ja esmentat Jard¨ª Bot¨¤nic, d'altres encara en construcci¨®, com la Ciutat de les Ci¨¨ncies de Granada, el passeig mar¨ªtim de Benidorm o la torre Imagina de Diagonal, per citar-ne alguns.

"La societat demana respostes medi¨¤tiques, i aix¨° pot crear cad¨¤vers arquitect¨°nics"

"Si hi ha crisi de construcci¨®, potser tindrem m¨¦s temps per la reflexi¨®"

?mb l'inicial t¨ªtol de Sincronitzar la geometria, la mostra es va presentar primer el 2006 a l'Illinois Institute of Technology de Xicago i despr¨¦s s'ha pogut veure a Jerusalem i Bilbao. A Barcelona li han canviat el t¨ªtol, que ara ¨¦s tota una declaraci¨® de principis: El fons te¨°ric d'un procedir pr¨¤ctic [...] Transc¨®rrer de la geometria a l'espai mitjan?ant la construcci¨®". Amb la conversa amb ell i el seu fill, Borja, arran de l'exposici¨®, Ferrater la defineix d'una manera m¨¦s simple: "el que fem ¨¦s mostrar la cuina de l'estudi".

La conversa ¨¦s a la cafeteria del Col¡¤legi d'Arquitectes de Barcelona amb els dos Ferrater, el pare Carles, i el fill Borja (Barcelona, 1978). El gran parla sempre amb un respectu¨®s plural i el fill, tot i el respecte que hi mostra, no pot estar-se de ficar-hi cullarada a quasi b¨¦ tot amb l'¨ªmpetu de la joventut. En m¨¦s d'un moment es pregunten i demanen a ells mateixos en un di¨¤leg que sembla que deu ¨¦sser constant a la casa. Pareix que hi disfruten, parlant d'hist¨°ria, de geometries, de reflexions sobre el futur, sobre tot el que passa a l'arquitectura, que est¨¤ clar que ¨¦s el seu m¨®n. Tanmateix, aix¨° n'¨¦s un resum.

Pregunta. Quina relaci¨® hi ha entre el que ara mostra a l'exposici¨® i la feina anterior?

Carles Ferrater. No ¨¦s que hi hagi una feina anterior i despr¨¦s una altra, sin¨® que el que ara mostrem ¨¦s un tipus de treball que va barrejat amb l'altre al llarg del temps. ?s un treball intermitent que arranca amb el projecte del Jardi Bot¨¤nic de Barcelona, el 1989. Fou la primera vegada que v¨¤rem fer la prova de posar una malla en un paisatge i veure si aix¨° funciona. Va anar b¨¦ i a partir d'aqu¨ª es va desencadenar tot un proc¨¦s amb determinats projectes que, per ser molt complexos o estar situats en llocs especials, s¨®n dif¨ªcils de desenvolupar a partir de la disciplina i de l'instrumental cl¨¤ssic que tenim els arquitectes. La geometria ¨¦s sempre l'eina que construeix l'arquitectura, que passa despr¨¦s a l'espai mitjan?ant la construcci¨®. En determinats moments, nosaltres hem trobat que aquestes manipulacions geom¨¨triques amb una certa complexitat (que poden ser malles, xarxes, plecs, cintes, diafragmes, membranes...) poden funcionar.

P. L'exposici¨® fa una aposta per la reflexi¨® m¨¦s que per l'espectacularitat de l'obra acabada.

C.F. S¨ª. Ara en l'arquitectura nom¨¦s interessa el resultat final, ¨¦s immediata i medi¨¤tica, i si no ofereix un resultat d'una certa brillantor no interessa. Nosaltres el que intentem amb aquesta exposici¨® ¨¦s donar-li aquesta condici¨® m¨¦s pedag¨°gica de mostrar la import¨¤ncia dels processos. Aix¨° ens permet mostrar els aspectes m¨¦s ocults que desencadenen el gest arquitect¨°nic, el que en diem col¡¤loquialment la cuina.

P. Quin paper pensa que ha de tenir avui l'arquitectura?

C.F. Per nosaltres l'arquitectura ha de tenir dues condicions: una ¨¦s l'arrel social i l'altra, la ra¨® constructiva; la que sigui, pot ser molt estranya, perqu¨¨ avui la tecnologia permet certes perversions, per¨° hi ha d'haver una estructura complexa que no es veu a primera vista per¨° que ¨¦s la que d¨®na l¨°gica al conjunt.

P. Tot aix¨° es pot fer sense l'ajuda de l'ordinador?

C.F. Seria molt dif¨ªcil fer-ho. ?s m¨¦s, en alguns casos, com en el del Bot¨¤nic, l'ordinador era com una continuaci¨® de la m¨¤. L'ordinador, de fet, es converteix en el propi projecte, amb el seu argument.

P. En la seva perspectiva, quins s¨®n els principals canvis a l'arquitectura que ha viscut?

C.F. Per una banda, crec que la ciutat tardocapitalista ens ha donat tota una s¨¨rie de nous paisatges i nous llocs d'experimentaci¨®. Aquests trossos de ciutat que s¨®n terra de ning¨², els cascs antics que s'han de reciclar... Tot plegat ens d¨®na una quantitat de nous paisatges d'experimentaci¨® espl¨¨ndids. Per altra banda, tenim la capacitat dels ordinadors i de les xarxes, d'Internet, que ens d¨®na la capacitat de creuar coneixements, de tenir en temps real aven?os que abans eren impensables, permet fer processos de c¨¤lculs d'estructures que abans eren molt dif¨ªcils, experimentar amb els nous materials... El treball de l'arquitecte continua sent el mateix, per¨° aquests nous paisatges i aquests nous instruments ens permeten explorar noves formes d'expressi¨® que, al final, ¨¦s el treball de l'arquitecte. Aix¨° ¨¦s el que ens interessa, per¨° sempre amb una ra¨® social, amb una ra¨® constructiva i pensant amb qu¨¨ al final hi ha una persona que ser¨¤ l'usuari de tot plegat.

P. Aix¨° inclou pensar en noves formes i tipologies?

C.F. Tamb¨¦ hi ha una certa experimentaci¨® tipol¨°gica, tant a la vivenda com a d'altres ¨¤mbits. Cada vegada tenim programes m¨¦s h¨ªbrids, m¨¦s complexos: cultural amb esportiu, esportiu amb transport, una estaci¨® que ja no saps si ¨¦s un shopping o qu¨¨.. Per aix¨° hi ha la necessitat de fer exploracions amb nous instrumentals, perqu¨¨ els que ens donaven a la carrera fins ara crec que en alguns casos, no en tots, s'han quedat curts.

R. S¨ª. Jo crec que avui el que demana determinada part de la societat, i sobretot les institucions p¨²bliques, ¨¦s una resposta molt immediata i al mateix temps molt medi¨¤tica, que sigui molt comprensible. Per aix¨° volen figures geom¨¨triques pures: cubs, esferes, prismes, pir¨¤mides... Busquen recon¨¨ixer-se en un model arquitect¨°nic i, si pot ¨¦sser, estramb¨°tic, encara millor. Per¨° ¨¦s clar, aix¨° t¨¦ la contrapartida de qu¨¨ estem parlant de cad¨¤vers arquitect¨°nics. Una part, no tots, ¨¦s clar. Hi ha arquitectures espl¨¨ndides tamb¨¦, per¨° b¨¦...

Borja Ferrater. Existeix el perill que aix¨° que demana tant la societat en el fons acabi desvinculant l'arquitectura de la societat, com ha passat potser amb l'art?

C.F. Totalment.

B.F. La demanda de la societat per voler m¨¦s, i cada vegada m¨¦s, ha fet que l'art hagi perdut aquesta connexi¨®, i aquest ¨¦s el perill que t¨¦ avui l'arquitectura, que es pot convertir en arquitectura espectacle. Formar¨¤ part de la iconografia, de l'escenografia, per¨° no tind¨¤ la necess¨¤ria funci¨® social o urbana.

C.F. Per aix¨° per nosaltres ¨¦s molt important el fet de convertir tota aquesta experimentaci¨® de la praxis en el projecte en un cert corpus o petit cos te¨°ric. I per aix¨° venen els llibres o els cat¨¤legs, o la construcci¨® d'aquests models que ara exhibim, que no ensenyen els resultats sin¨® el moment de major tensi¨® creativa del projecte. A vegades es tracta de mostrar com la corba es converteix en mur, com la membrana aguanta l'edifici...

B.F. Encara que fos rar com a t¨ªtol, per aix¨° v¨¤rem triar una frase ben llarga com a t¨ªtol de l'exposici¨®: Fons te¨°ric d'un procediment pr¨¤ctic. ?s precisament el que jo crec que representen aquests projectes. ?s la teoria que hi ha darrere d'un projecte que en el fons tracta de ser pr¨¤ctic i ¨²til. El que ¨¦s nou no treu que sigui ¨²til i aqu¨ª el que es tracta ¨¦s d'ajudar el client, donar-li un servei.

P. I el client, penseu que ho ent¨¦n?

B.F. No. Li donem llebre per gat enlloc de gat per llebre.

C.F. S¨ª. A vegades penses que no et demanen tant, per¨° si tu ja has cobert tots els requisits de l'enc¨¤rrec, has ent¨¨s el lloc, has fet un programa i all¨° funciona b¨¦ i est¨¤ ben constru?t, a m¨¦s pots introduir aquests altres elements experimentals que aporten una mica m¨¦s.

B.F. Que ¨¦s la funci¨® de l'arquitecte, acomplir amb les necessitats d'un client per¨° amb un afegit.

C.F. I en ocasions el client s¨ª que assumeix aquesta part de risc intel¡¤lectual.

P. Passant a un tema conjuntural. Despr¨¦s d'uns anys de gran eclosi¨® arquitect¨°nica, sobretot de construcci¨® en massa, diuen que ve una recessi¨® i hi haur¨¤ crisi. Com afectar¨¤ els arquitectes?

C.F. B¨¦, jo no s¨®c economista i no s¨¦ si darrere de la crisi de la construcci¨® hi ha una crisi m¨¦s estructural, financera. Pel que fa a la nostra feina penso que tindrem una mica m¨¦s de temps per a la reflexi¨®, i aix¨° ¨¦s positiu i bo. A m¨¦s, tot aix¨° sempre ¨¦s c¨ªclic. Potser ara s'ha d'estar a les trinxeres preparant els projectes del futur...

P. Quin balan? en fan, ara amb la dist¨¤ncia, del concurs del Bar?a, on van quedar finalistes?

C.F. N'estem molt contents. Va ser un treball molt d'equip, va tenir molta repercussi¨® als mitjans i la veritat ¨¦s que n'est¨¤vem tan satisfets que quasi no ens importava gaire guanyar, encara que ¨¦s clar que aix¨° sempre alegra. Per nosaltres era una obligaci¨® participar en aquest concurs per fer un edifici per Les Corts, que fos ¨²nic pel Bar?a i per aquesta ciutat i pensem que aix¨° ho v¨¤rem aconseguir.