Sincronitzar l'arquitectura

La Barcelona actual no seria la mateixa sense les obres contempor¨¤nies de tres equips d'arquitectes: les biblioteques i els habitatges de Josep Llin¨¢s, tan ben integrats a l'entorn urb¨¤; les intervencions de l'equip de Carlos Ferrater, especialment al Poble Nou -des del Pla Urb¨¤ pel Front Mar¨ªtim (1995) fins a la torre d'oficines de Mediapro al campus audiovisual de la Diagonal (2004-2008)-; i les dues micropolis d'EMBT (Miralles/ Tagliabue, arquitectes): el mercat de Santa Caterina i la Torre de Gas Natural. Possiblement aquests equips representen tres dels aspectes m¨¦s caracter¨ªstics de la ciutat, constituint s¨ªntesis diverses del seny i la rauxa, del racionalisme i l'organicisme, de les tradicions exuberants de Gaud¨ª i de Jujol i de la l¨ªnia minimalista de Mies (que ens va obsequiar amb el seu fam¨®s pavell¨®) i de Josep Maria Sostres. Abans que Llin¨¢s, Ferrater i EMBT, Jos¨¦ Antonio Coderch ja va representar una s¨ªntesi de tend¨¨ncies diverses, sincronitzant les arquitectures contempor¨¤nies.

Pel que fa a Carlos Ferrater, les seves millors obres es donen quan sap inspirar-se en el lloc i sap renunciar a les tipologies i solucions establertes; ¨¦s molt millor quan s'adapta a l'escala i s'emmotlla al lloc que quan imposa grans volums i assoleix grans escales; ¨¦s millor quan dialoga amb el medi que quan ¨¦s autoreferent.

Una obra de l'equip de Ferrater que s'inspira en el lloc i es concilia amb l'entorn s¨®n les tres illes de cases a la Vil¡¤la Ol¨ªmpica (1989-1992), on sobre de la morfologia tradicional de l'illa Cerd¨¤ sorgeix el llenguatge de l'arquitectura moderna -especialment el racionalisme de Le Corbusier-, i on hi ha la voluntat de crear ciutat mitjan?ant la repetici¨® de la qualitat mitjana de l'arquitectura residencial, com ho van fer els crescent de John Nash a Bath o els habitatges a la Rue de Rivoli de Charles Percier i Pierre Fontaine a Par¨ªs.

Superant els sistemes racionalistes, el Jard¨ª Bot¨¤nic de Barcelona (1989-1999) va ser una de les primeres realitzacions internacionals en qu¨¨ es va rec¨®rrer a les geometries fractals. Partint d'un mecanisme ultraartificial s'aconsegueix sintetitzar l'equilibri ecol¨°gic de les plantacions i les irregularitats de la topografia amb la radical artificialitat de la infraestructura constru?da. Aix¨° s'assoleix assumint en el projecte la pr¨°pia dimensi¨® fractal de la natura, sintetitzada en una trama triangular tridimensional que s'adapta a la topografia. Aquesta nova acr¨°polis rememora una altra obra clau de Barcelona: el Parc G¨¹ell, d'Antoni Gaud¨ª, que tamb¨¦ preveia plataformes, itineraris i, fins i tot, parcel¡¤les de forma triangular.

El passeig mar¨ªtim de Benidorm (2002-2008) segueix una estrat¨¨gia semblant al Jard¨ª Bot¨¤nic de Barcelona: el projecte ¨¦s, essencialment, un proc¨¦s per anar resolent la complexitat del lloc i del programa a partir d'una forma geom¨¨trica que prov¨¦ dels repertoris de la naturalesa que tan b¨¦ han estudiat cient¨ªfics i morf¨°legs com D'Arcy Thompson, Gy?rgy Doczi o Jorge Wagensberg. A Benidorm la refer¨¨ncia s¨®n tra?ats curvilinis que es van lligant i que s'inspiren en els teixits musculars i en les formes de les dunes, les roques i les onades.

I a la casa d'Alcanar, al Delta de l'Ebre (2003-2006), l'entorn queda incl¨°s en el paisatge configurat pels volums purs de l'arquitectura, en forma de pavellons i plataformes, emmarcat per les fileres de les palmeres. L'escenari hum¨¤, inspirat en la pintura de Picasso, est¨¤ definit pel terra natural i els arbres, pels n¨²vols i el firmament, amb un sentiment hedonista i panteista de gaudiment de la bellesa essencial

de la naturalesa.

A m¨¦s a m¨¦s, la pr¨¤ctica professional de Carlos Ferrater est¨¤ caracteritzada per la voluntat d'anar incorporant i enriquint la capacitat per teoritzar, que ara queda refor?ada per les recerques del seu fill Borja. Ferrater sempre ha sabut significar les seves etapes i assenyalar els moments de canvi. L'exposici¨® actual al Col¡¤legi d'Arquitectes emfasitza un d'aquests moments claus: quan ha consolidat l'OAB, Office of Architecture in Barcelona, estructurada segons un ampli equip al que ha format i al

que va traspassant la feina, i que encap?alen Xavier Mart¨ª, Lucia Ferrater i Borja Ferrater. Al mateix temps, estan apareixent noves publicacions de tot tipus sobre la seva obra i acaba d'inaugurar un nou local propi d'exposicions, cursos i publicacions, al costat del seu estudi del carrer Balmes.

?s remarcable l'activitat incansable de Ferrater i el seu equip, renovant-se cont¨ªnuament, amb aquesta voluntat de conceptualitzar amb tots els medis possibles una arquitectura que vol sintetitzar diversos

factors que tendeixen a polaritzar-se en l'arquitectura contempor¨¤nia: per aix¨° no ¨¦s nom¨¦s una arquitectura de formes o de fa?anes, o no es tracta solament d'uns bons professionals dirigint obres. Una s¨¨rie de conceptes recurrents enllacen profundament les seves creacions, especialment

cinc:

L'espai, com amat¨¨ria b¨¤sica de l'arquitectura, ¨¦s a dir, l'espai modern, fluid, expansiu, din¨¤mic, lleuger, ple de llum natural.

La construcci¨®, en entendre-la com a fet t¨¨cnic essencial que comporta qualitat i precisi¨®. Ferrater considera que "el projecte arquitect¨°nic consisteix en convertir les geometries en espai mitjan?ant la construcci¨®".

La geometria, que ¨¦s el cabal de coneixement que pot permetre aprendre i experimentar; que ¨¦s la refer¨¨ncia a la qual sempre rec¨®rrer, que pels arquitectes ¨¦s un fons de saber per anar reinterpretant i refent. La societat, en la mesura que l'arquitectura no t¨¦ sentit sense la seva funci¨® social, el seu ¨²s, sense tenir en compte la gent que l'ha d'utilitzar, fent que aporti uns ¨¤mbits agradables i saludables per a la vida quotidiana.

I el paisatge, que ¨¦s el context urb¨¤, la vegetaci¨®, les vistes, la inspiraci¨® en el lloc on s'acaba situant e seu sistema, ¨¦s a dir, l'espai arquitect¨°nic realitzat mitjan?ant els mecanisme de la geometria i els recursos t¨¨cnics de la construcci¨®. L'obra existeix en la mesura que est¨¤ en el context. I ¨¦s aquesta capacitat de situar-s'hi el que permetr¨¤ que l'obra s'integri, funcioni i duri.

El treball de l'equip de Ferrater parteix de la confian?a que sincronitzant a fons aquests aspectes es pot aconseguir fer avan?ar l'arquitectura. I com que tot ¨¦s perfectible, l'obra de Carlos Ferrater millorar¨¤

en la mesura que tendeixi a ser m¨¦s vers¨¤til i adaptable, m¨¦s ecol¨°gica i sostenible,

en la mesura que el seu sistema, tan definit i evolucionat, s'adapti encara m¨¦s al context.

Josep Maria Montaner ¨¦s arquitecte