Una fantasma molt corp¨°ria

Una fantasma com n'hi ha poques

M¨¤rius Torres

Ajuntament de Lleida i Aula M¨¤rius Torres

72 p¨¤gines. 10 euros

Poc abans d'ingressar al sanatori antitubercul¨®s de Puig d'Olena, M¨¤rius Torres va enllestir, el 1935, una pe?a teatral intitulada Una fantasma com n'hi ha poques. Es tracta d'una petita perla -fins ara in¨¨dita- que ens ofereix un vessant joc¨®s, lim¨ªtrof de l'opus de l'excel¡¤lent poeta lleidat¨¤. Concebuda com una "farsa en tres actes", aquesta obreta no deixa de ser una com¨¨dia amable, sentimental i ir¨°nica que mostra algunes de les constants de la poesia i de la vida de Torres: la seva passi¨® per la m¨²sica i el distanciament ir¨°nic respecte a l'esperitisme que li venia de tradici¨® familiar.

Una fantasma com n'hi ha poques se situa en un castell goticitzant, a?llat, prop de Canterbury, on van a parar una parella de lladres de frac, August i Diana, fugint de la persecuci¨® de la policia. El propietari del castell, lord Frederic, un noble reum¨¤tic i cec, viu als llimbs, consagrat al culte a la seva dona Elissa, morta vint-i-cinc anys enrere. En un joc teatral d'ocultacions, alternances i equ¨ªvocs, August i Diana intenten d'estafar el nost¨¤lgic lord fent veure que Elissa vaga pel castell i, merc¨¨s a les facultats ps¨ªquiques d'un m¨¨dium, es materialitza en el m¨®n dels vius. L'objectiu ¨¦s aconseguir, sense viol¨¨ncia, l'ostent¨®s collaret de perles que llueix Elissa en el gran retrat que presideix el vest¨ªbul on t¨¦ lloc tota l'acci¨® de l'obra.

La refinada com¨¨dia de Torres combina amb ironia subtil les disputes sentimentals de la parella de lladres de frac amb les fugides liricosimbolistes de l'entendridor lord Frederic. Els contrastos en la percepci¨® de la realitat activen els mecanismes farsescs. Aix¨ª, la idealitzaci¨® que el vell noble fa de la seva dona ¨¦s molt diferent de l'opini¨® que n'exposen la parella de lladres de joies. La "visi¨®" que t¨¦ lord Frederic de l'espectre corpori d'Elissa topa amb el comportament faceci¨®s dels dos intrusos. I, al capdavall, l'amor plat¨°nic del vellard es troba als ant¨ªpodes de la relaci¨® tibant i pragm¨¤tica d'August i Diana. El desenlla? de la trama s'explica, sobretot, pel canvi d'actitud de Diana, que passa de la insensibilitat a la compassi¨® i al replantejament del seu ofici. August ¨¦s el prototipus de l'home d'idees genials, fred i calculador, disposat a tot per aconseguir el seu designi. Diana, en canvi, sent una progressiva simpatia i admiraci¨® pel vell lord, s'emociona de deb¨° en veure'l tan lliurat a l'engany i, en una reacci¨® "heroica", evita que August se surti amb la seva.

Resolta amb divertides pinzellades de metateatralitat, l'obra entronca amb la modernitat esc¨¨nica que introdu?ren dramaturgs com Josep M. Mill¨¤s-Raurell, Carme Montoriol o Joan Oliver i reflecteix, tal com assenyala en el pre¨¤mbul Miquel M. Gibert -que ha tingut cura de l'edici¨®-, tant l'influx de la literatura fant¨¤stica (Stevenson, Verne, Wells, Stoker, James) com la par¨°dia dels arguments -i el to- de les com¨¨dies cinematogr¨¤fiques nord-americanes dels anys trenta, en especial de Trouble in Paradise (1932), d'Ernst Lubitsch. M¨¦s secund¨¤riament, fa pensar tamb¨¦, salvant totes les dist¨¤ncies, en Intermezzo (1933), de Jean Giraudoux, i el teatre elegant i cosmopolita d'entreguerres d'un Ferenc Moln¨¢r.