Sol LeWitt que est¨¤s en el cel

El treball d'Ignasi Aball¨ª ¨¦s el conceptual per excel¡¤l¨¨ncia. Tota la seva est¨¨tica posa en joc una cr¨ªtica a la noci¨® moderna de visualitat -d'opticalitat- definida com un m¨®n independent de l'experi¨¨ncia est¨¨tica. Aball¨ª -i molts anys abans, Joseph Kosuth, Ad Reinhardt, Donald Judd, Lawrence Weiner- q¨¹estiona l'aura sempre problem¨¤tica de l'objecte art¨ªstic, el seu mitj¨¤ de distribuci¨®, l'espaialitat, la convenci¨® figura/fons de la pintura i la seva reproducci¨®, mitjan?ant una estrat¨¨gia de producci¨® ling¨¹¨ªstica i definicions. Davant els seus ¨²ltims treballs "pict¨°rics", a la galeria Estrany & De la Mota, un t¨¦ la sensaci¨® que no ha passat el temps, des que Sol LeWitt cre¨¦s, el 1963, el seu dinamitador Red Square, White Letters (Quadrat roig, Lletres blanques), una estructura visual bicolor que inclo?a noms i moldejats en vermell i blanc amb el qual havia transformat l'espectador en lector. En realitat s¨ª que ha passat molt de temps, 45 anys, m¨¦s o menys l'edat d'Ignasi Aball¨ª, qui ha transformat el seu deute amb el conceptual en un estil, una mena d'originalitat distintiva. En l'acte de pronunciar tots els noms de les fam¨ªlies dels colors, des del roig Tiziano al vermell corinti i el vermell cirera, o el groc llimona i el gris marengo, la relaci¨® de contemplaci¨® es converteix en performativa amb el lector. El quadre, la pintura escrita, es transforma en una comprensi¨® de tal objecte com a contingent, ja que dep¨¨n del context del seu encontre amb el receptor. Si no fos aix¨ª, la s¨¨rie Classificats seria poca cosa m¨¦s que un objecte decoratiu. I per qu¨¨ no?

La il¡¤lusi¨® de la bellesa d'aquest treball, grans formats farcits de paraules i frases que al¡¤ludeixen al m¨®n goethi¨¤ de la cromof¨ªlia i cromometria, ¨¦s m¨¦s que convincent. El conjunt, curosament distribu?t per la sala, descriu mitjan?ant un fons de to est¨¤ndard (el color referencial) totes les seves acepcions, que, sumades, acaben distanciant-se d'aquest per¨° alhora s¨®n la seva completa representaci¨® semi¨°tica. Una altra s¨¨rie, Pintures de paret, ¨¦s el resultat de l'experi¨¨ncia de l'artista en diferents espais on ha treballat o exposat (el Centre d'Art Santa M¨°nica, el Macba, el seu propi taller...). Durant anys, Aball¨ª hauria rascat el revestiment d'aquelles parets i dissolt la pintura en un l¨ªquid; finalment, ¨¦s aquesta pintura la que ara reutilitza en l'espai galer¨ªstic, reformulada com un fred model de pantone.

A Llibretes negres (1988-2008) es constata l'inici d'aquesta obsessi¨® classificat¨°ria. Rere la imatge fotogr¨¤fica de la col¡¤lecci¨® de lloms de les seves agendes de treball, Aball¨ª amaga el seu passat com a artista esmicolat en les p¨¤gines d'un paper que no veiem. En els grans llen?os llegim la pintura; en els llibres se'ns nega. Amb Aball¨ª l'espectador s'enfronta amb les reflexions de la seva ment que crea les seves pr¨°pies il¡¤lusions davant un quadre, en despla?ar la definici¨® ontol¨°gica de l'obra d'art.

I de nou Sol LeWitt, aquesta vegada el m¨¦s tard¨¤. L'artista nord-americ¨¤, mort l'estiu passat, ¨¦s en la base del treball de l'holand¨¨s afincat a Amberes (1968) Marc Nagtzaam. En la seva primera exposici¨® a Espanya presenta els seus textdrawings, dibuixos pseudominimalistes per ser (merament) observats o llegits, reflexions dibuixades sobre el propi art de dibuixar. S¨®n obres dissenyades sobre un paper de quadr¨ªcula i que tenen el seu correlat (subjectiu) en el m¨®n imaginari musical, en un jazz improvisat, en detalls fotogr¨¤fics, els seus propis dibuixos anteriors, arquitectures, o aquests personatges immunes al llenguatge de Joyce. El meticul¨®s m¨®n de Nagtzaam, d'evident cromof¨°bia, es compon ¨²nicament de l¨ªnies, punts, cercles, paraules o frases obsessives. Com si el dibuix hagu¨¦s arribat al seu ¨²ltim lloc de l'exili.

Classificar. Ignasi Aball¨ª. Galeria Estrany & De la Mota. Passatge Mercader, 18. Barcelona. Fins al 29 de mar?.

Nothing Rhymes. Marc Nagtzaam. Galeria ProjecteSD. Passatge Mercader, 8, baixos, 1. Barcelona. Fins al 19 de mar?.