Batre el coure

No ¨¦s freq¨¹ent que una empresa, amb el mateix nom i la mateixa activitat, celebri 200 anys d'hist¨°ria. No ¨¦s freq¨¹ent que ho faci obrint un museu i publicant no menys de tres llibres alhora, cosa que, tot plegat, li ha suposat una inversi¨® de m¨¦s de 2,5 milions d'euros. Segurament, totes aquestes rareses es deuen a la singularitat de la mat¨¨ria primera amb qu¨¨ aquesta empresa treballa: el coure, un metall al servei de la humanitat des de fa 4.000 anys i plenament vigent a la nostra societat tecnol¨°gica.

L'empresa es diu La Farga Lacambra i t¨¦ la seu, des de 1852 -es va fundar a la Barceloneta el 1808- a Les Masies de Voltreg¨¤ (Osona), concretament al kil¨°metre 73,5 de la C-17, tot just abans d'entrar al nucli de Vinyoles d'Or¨ªs, punt des d'on surt una carretereta que du fins a la llera del Ter. Coneguda popularment com "la Col¨°nia de l'Aram", ¨¦s de fet una m¨¦s de les col¨°nies fabrils que s'estenen al llarg del riu, per¨° novament amb dues caracter¨ªstiques que la fan ben especial: ¨¦s l'¨²nica de la zona dedicada al sector de la metal¡¤l¨²rgia i l'¨²nica que mant¨¦ a ple r¨¨gim l'activitat productiva, contr¨¤riament a la majoria de les ind¨²stries cotoneres, que van plegar massivament durant les d¨¨cades dels 70 i 80.

La hist¨°ria antiga i la contempor¨¤nia es donen la m¨¤ al llarg de 4.000 anys gr¨¤cies al coure

El museu mostra la gran quantitat d'utensilis que ha creat l'home amb el coure i els seus aliats

La Universitat de Vic ha assessorat la compra d'objectes a subhastes internacionals

Internet, que funciona gr¨¤cies al coure, ha facilitat l'adquisici¨® de les peces del museu

Quan es deixa la C-17 per enfilar l'esmentada carretera res pot fer-nos suposar que ens dirigim cap a un museu. El tr¨¤nsit de camions ¨¦s constant i el cam¨ª, que travessa un canal derivat del riu, mor a una tanca amb gu¨¤rdies de seguretat darrere la qual es divisen naus industrials i grans magatzems (40.000 metres quadrats constru?ts sobre una superf¨ªcie de 124.000).

Cal fer uns quants revolts entre aquests edificis, enfosquits per l'¨²s diari i entre els quals formiguegen vehicles de transport, per arribar a un xalatet modernista restaurat, coronat per una torre als quatre vents i amb l'entrada noble porxada: ¨¦s inconfusiblement la "casa dels amos", com se la coneixia abans, ara convertida en Museu del Coure, inaugurat el passat 16 d'abril.

Ens rep Carme S¨¢ez, directora de desenvolupament corporatiu de La Farga Group, que tal ¨¦s el nom actual de l'empresa, de la qual depenen tres companyies: La Farga Lacambra, dedicada a la fosa de la ferralla per obtenir-ne l'alambr¨® -fil de coure- i els billets -blocs cil¨ªndrics- amb els quals s'elaboren els diversos productes (150 treballadors, 400 milions d'euros de facturaci¨® anual); La Farga Tub, que fabrica tubs per a sanitaris, aires condicionats, conduccions industrials, etc¨¨tera (78 treballadors, 100 milions de facturaci¨®); i La Farga Rod, especialitzada -copio, i si us plau no demanin explicacions- en "la producci¨® d'alambr¨® electrol¨ªtic partint de c¨¤tode de coure obtingut per un sistema de colada continua" (25 treballadors, 350 milions d'euros); finalment, hi ha la Fundaci¨® La Farga, de la qual dep¨¨n el museu i la gesti¨® de la celebraci¨® del bicentenari. ?s encara a hores d'ara una empresa familiar, ja no en mans dels seus fundadors, els Lacambra (veure requadre), sin¨® els Fisas. El president del consell d'administraci¨® ¨¦s Vicen? Fisas i el conseller delegat, Oriol Guix¨¤.

Per¨° totes aquestes dades un les coneix despr¨¦s de la visita al museu i sincerament tenen molt poc a veure amb la primera sensaci¨® que el visitant rep aix¨ª que travessa el llindar i que no ¨¦s altra que la de trobar-se en un museu d'art. A m¨¤ esquerra queda un poder¨®s martinet, l'eina simb¨°lica de les fargues, que servia per batre el coure (o el ferro) i que b¨¦ podria ser obra de Chillida, i al davant, al centre mateix de la sala, una pe?a de l'escultor Josep Vern¨ªs, feta expressament per al museu, titulada La farga d'Hefest.

S'inicia d'aquesta manera un viatge fascinant en el qual la hist¨°ria antiga i la contemporane?tat es donen la m¨¤ al llarg de 4.000 anys de civilitzaci¨® sota el lema El coure, un conductor de la hist¨°ria: un metall noble que ocupa la casella 29 a la taula dels elements peri¨°dics de Mendeleiev amb la nomenclatura Cu, deguda al qu¨ªmic suec J?ns Jakob Berzelius (1779-1848) i derivada del llat¨ª cuprum, que al seu torn provenia del grec K?pros, el nom de l'illa de Xipre, abundant en jaciments, on la mitologia situava la farga d'Hefest -el Vulc¨¤ dels romans- i on la seva dona, Afrodita (Venus), va sorgir de les aig¨¹es i va reflectir la seva bellesa en un mirall de coure, element des de llavors associat al divendres -el dia de Venus- i al g¨¨nere femen¨ª, simbolitzat posteriorment pel tamb¨¦ suec Carl von Linn¨¦ (1707-1778) amb el cercle i la creu inferior. I per si tot aix¨° encara no fos prou dens de refer¨¨ncies, un altre qu¨ªmic i f¨ªsic, angl¨¨s aquesta vegada, John Dalton (1766-1844), formulador de la teoria de l'¨¤tom, va simbolitzar el coure amb una 'ce' encerclada, avui contrasenya dels drets d'autor, qui sap si relacionant el metall amb les antigues matrius de bronze de les quals s'extreien el tipus d'impremta.

Per¨° abans d'entrar en mat¨¨ria cultural, ¨¦s corprenedor observar com aquest material es presenta a la natura. Hi ha una col-lecci¨® de roques que ho explica i que novament esdev¨¦ una escultura de colors viv¨ªssims: el groc i blanc de la calcopirita, el marr¨® verd¨®s del coure natiu, el verd maragda de la dioptasa, el platejat de la cuprita, l'or vell de la tetraedrita, novament el verd, per¨° ara vetejat de vermell, de la rosasita. S¨®n les bell¨ªssimes maneres en qu¨¨ el metall, amb percentatges variables i combinat amb altres elements, surt de la mina.

La hist¨°ria humana, la de la transformaci¨®, ve a continuaci¨®. En aquest punt ¨¦s imprescindible citar els dos grans aliats del coure: l'estany, fos amb el qual forma el bronze, m¨¦s resistent i f¨¤cil d'amotllar que el metall originari, conegut 3.000 anys abans de Jesucrist i que va tenir l'honor de batejar una era hist¨°rica; i el llaut¨®, resultant de l'aliatge amb el zinc, amb molt bones propietats mec¨¤niques i ac¨²stiques i una notable resist¨¨ncia a la corrosi¨®, que data de l'edat del ferro -1300 aC-, encara que per l'¨¨poca encara es confonia amb el coure i el bronze.

La quantitat d'utensilis que l'home ha creat amb aquests materials ¨¦s admirable i el museu en fa una s¨ªntesi espectacular: des de puntes de llan?a, f¨ªbules, figuretes votives de diferents ¨¨poques i civilitzacions, segells, monedes, un mirall de bronze etrusc del segle III aC o un elm grec de l'edat de Pericles que sembla dissenyat per De Chirico fins a, ja a la segona planta del museu, campanes de l'Edat Mitjana i tota mena d'objectes de llaut¨® relacionats amb els grans descobriments cient¨ªfics dels segles XVII i XVIII: rellotges de sol, polar¨ªmetres, br¨²ixoles, microscopis, sextants, telescopis, mesuradors de nivells, transportadors d'angles, etc¨¨tera. A t¨ªtol de curiositat, s'hi troben coses com ara un delici¨®s estoig d'arquitecte del segle XVII, amb regles, esquadres, goni¨°metres i compassos lluents com el primer dia i un tel¨¨graf de llaut¨® del segle XIX que et fa pensar amb les dificultats amb qu¨¨ treballaven els periodistes de l'¨¨poca. Per¨° la conclusi¨® no pot ser cap altra: l'enginy hum¨¤ no t¨¦ aturador.

Tamb¨¦ s'hi troba, al museu, un rac¨® dedicat a l'experimentaci¨® f¨ªsica per tal de constatar les excel¡¤lents propietats del coure com a conductor de l'escalfor i el corrent el¨¨ctric. Hi trobem, per exemple, un sistema de fre magn¨¨tic, per inducci¨® d'un corrent de Foucault, que ens permet entendre com s'atura un Ave (el mateix principi es veu que interv¨¦ tamb¨¦ a una cuina de vitrocer¨¤mica, per¨° aix¨° ja se'ns fa m¨¦s obscur); o un levitador electromagn¨¨tic que fa que un cilindre de coure es mantingui en suspensi¨® entre els dos pols. Una mica m¨¦s enll¨¤ una vitrina explica un altre valor d'aquest metall: el s¨ªmb¨°lic, associat a l'or i la plata. Monedes de bronze se'n fan des dels temps m¨¦s remots, per¨° resulta que ara han conegut una inesperada revifalla amb la introducci¨® de l'euro. Per¨° la part m¨¦s emotiva es troba al final del recorregut, en una cambra fosca on ens parla una veu enregistrada i s'il¡¤luminen objectes m¨¦s o menys quotidians que deuen al coure la seva exist¨¨ncia: des d'un cap de bus sovi¨¨tic o una h¨¨lix de vaixell fins a uns platerets, un saxof¨® o una timbala; des d'una olla casolana i estris de cuina -?per si no n'hi hagu¨¦s prou, el coure t¨¦ grans propietats fungicides!- fins a diversos atuells lit¨²rgics (missals, encensers, creus); des d'un braser fins a una m¨¤quina d'ensulfatar la vinya. Tot aix¨° semblaria que ens parla de temps remots, per¨° de sobte descobrim que al costat d'aquests objectes del temps hi ha tamb¨¦ un lector de dvd, una placa solar, una aixeta, un microones, un m¨°bil o un cable d'antena de televisi¨® dom¨¨stica, per no parlar de tota mena de filaments, des dels m¨¦s humils fins als que es fan servir per les caten¨¤ries ferrovi¨¤ries. I ¨¦s en aquest moment quan arribem a la conclusi¨® que a la taula peri¨°dica dels elements no hi ha un amic millor de l'home que el coure (amb perm¨ªs del ferro, util¨ªssim, per¨° menys d¨²ctil...).

La Carme S¨¢ez, que, per no atabalar, ens ha deixat sols al llarg d'aquest itinerari, ens explica ara que el museu va ser projectat fa quatre anys i que ha estat realitzat amb la col¡¤laboraci¨® de la Universitat de Vic, que n'ha fet els disseny i n'ha assessorat la compra d'objectes a diverses subhastes internacionals (Internet, que, per cert, tamb¨¦ funciona gr¨¤cies al coure, ha facilitat enormement aquesta tasca). I acte seguit ens omple gentilment de llibres: El coure, un conductor de la hist¨°ria, prologat per Jorge Wagensberg (Lunwerg Editores, 2008), que ¨¦s una mena de cat¨¤leg del museu; La Farga Lacambra, de Rosa Serra i Emili Bayon (Angle Editorial, 2008), volum commemoratiu del bicentenari, amb una extensa hist¨°ria de l'empresa i de l'activitat industrial al Ter; i finalment, El coure (Eumo Editorial), dos volums acad¨¨mics dels historiadors Pere Pascual i Jordi Nadal, el primer dedicat a la producci¨® i el consum de coure a la ind¨²stria actual i el segon integrat per un estudi socioecon¨°mic de la Farga Lacambra.

Ens acomiadem de la nostra amable Beatrice davant d'una altra escultura que simbolitza el proc¨¦s industrial de la farga: un embut de vidre, ple de ferralla malmesa i opaca, del qual surt un fil de coure lluent com el sol. "Finalment aix¨° ¨¦s el que fem aqu¨ª: reciclar materials per extreure'n coure d'una puresa del 99,97%. Aquest metall t¨¦ aix¨°, no perd mai les seves propietats d'origen per m¨¦s que s'utilitzi. Si em vol acompanyar...". I resulta que no, que l'hora dels ad¨¦us encara no ha arribat, perqu¨¨ el recorregut continua ara per una passarel¡¤la exterior al xalet que es dirigeix cap a l'infern dels forns en funcionament. Per¨° aix¨° forma part del seg¨¹ent cap¨ªtol.