Una coartada perfecta

El cas Rull. Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908)

Antoni Dalmau

Columna

411 p¨¤gines. 21 euros

Aquest minuci¨®s estudi sobre el que va ser un dels afers de terrorisme m¨¦s sorollosos a la Barcelona de principis del Noucents apareix en un moment molt oport¨²: el proper mes d'agost es complir¨¤ un segle de l'execuci¨® de l'aventurer Joan Rull, i l'estiu del 2009 s'escaur¨¤ el centenari de la Setmana Tr¨¤gica, amb la qual culmina tota l'¨¨poca que el llibre analitza.

L'autor, el pol¨ªtic retirat i escriptor Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951), ha explicat que comen?¨¤ a documentar-se sobre el cas Rull amb la idea d'escriure'n una novel¡¤la. No costa gens d'entendre, perqu¨¨ aquell afer se situa en els intersticis entre la hist¨°ria social i la cr¨°nica negra, a mig cam¨ª entre la lluita obrera i la delinq¨¹¨¨ncia comuna. Segurament per aix¨°, fins ara, la hist¨°ria social acad¨¨mica no s'hi havia interessat gaire. Per fortuna, Dalmau no t¨¦ els prejudicis ni les d¨¨ries dels historiadors acad¨¨mics, i va copsar l'inter¨¨s del cas Rull, i es va llan?ar a disseccionar-lo i a explicar-lo amb uns resultats brillants.

Per¨°, ?per qu¨¨ ¨¦s interessant, per qu¨¨ ¨¦s important el cas Rull? Fonamentalment, pel context en el qual es desenvolupa: la Barcelona del 1901 al 1908. ?s a dir, des del punt de vista del moviment obrer, la Barcelona que va des de la ressaca del proc¨¦s de Montju?c fins al naixement de Solidaritat Obrera i la formaci¨® de l'atmosfera que esclatar¨¤, un any despr¨¦s, en la Setmana Tr¨¤gica. Una ciutat on, des de la doble ruptura pol¨ªtica que ha representat, el 1901, el naixement de la Lliga Regionalista i del republicanisme lerrouxista, impera un r¨¨gim d'opini¨®, i les eleccions es disputen fins al darrer vot, i tot all¨° que hi passa -tamb¨¦ les bombes que esclaten...- ¨¦s explotat pol¨ªticament.

Una Barcelona on el r¨¨gim mon¨¤rquic espanyol s'ha quedat sense base pol¨ªtica. On els governadors civils (el duc de Bivona, Francisco Manzano, ?ngel Ossorio y Gallardo...) se senten com en territori comanxe, envoltats d'hostilitat, sense poder-se refiar de ning¨², blanc de totes les cr¨ªtiques... D'aqu¨ª, segurament, llur tend¨¨ncia a pagar confidents com Joan Rull. Una ciutat, a sobre, on el terratr¨¨mol pol¨ªtic de Solidaritat Catalana, el 1907, situa per primer cop el catalanisme en una posici¨® d'hegemonia, i porta Enric Prat de la Riba a la presid¨¨ncia de la Diputaci¨®, i fa que aquest s'involucri tamb¨¦ en la lluita contra el terror.

Doncs b¨¦, el cas Rull es troba al bell mig de totes aquestes batalles, de totes aquestes l¨ªnies de fractura. El cas Rull -tal com l'ha analitzat Dalmau- ens permet con¨¨ixer i entendre millor la laboriosa reconstrucci¨® de l'anarquisme barcelon¨ª durant els primers anys del segle XX; i ens aporta dades noves sobre el terrorisme ¨¤crata d'aquesta etapa (sobretot, la figura de l'artificier franc¨¨s Maurice Bernardon); i ens il¡¤lustra sobre l'exercici del poder governatiu i el funcionament policial a la ciutat; i ens exemplifica la dura confrontaci¨® pol¨ªtica i period¨ªstica entre catalanistes i lerrouxistes... Fins i tot ens permet con¨¨ixer els termes del debat sobre la pena de mort, i qu¨¨ en pensaven Gabriel Alomar o Eugeni d'Ors. I en el relat, tangencialment, hi trobem personatges de la import¨¤ncia de Salvador Segu¨ª (el Noi del Sucre), o Joan Peir¨®, o Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, o Alejandro Lerroux.

Lluny de ser nom¨¦s una bona s¨ªntesi bibliogr¨¤fica, el llibre que comentem ¨¦s el fruit d'una recerca exhaustiva en arxius catalans, espanyols, francesos, italians i brit¨¤nics, sense oblidar la rica premsa coet¨¤nia. Ara, si l'autor ha estat d'una professionalitat rigorosa en l'¨²s de les eines de l'historiador per tal de trobar informaci¨®, a l'hora de processar-la i sintetitzar-la ha posat per davant la seva condici¨® de novel¡¤lista provat. I ens n'hem de felicitar, perqu¨¨ en resulta un llibre molt ben escrit, amb ritme, amb grapa, que captura l'inter¨¨s del lector des del principi fins al final.

En s¨ªntesi: una coartada perfecta. No la del pobre Joan Rull, que va acabar al garrot vil; sin¨® la de Dalmau, per oferir-nos un excel¡¤lent fresc sobre la Barcelona d'ara fa cent anys.