Aristocr¨¤cia de l'esperit

Un dels problemes de la literatura catalana moderna i contempor¨¤nia ¨¦s el fet que no hagi estat mai avalada per una classe d'autors i de lectors aristocr¨¤tica, pel sol fet que l'aristocr¨¤cia, a Catalunya, ¨¦s una cosa imperceptible, esborrada hist¨°ricament d'all¨° que la gent anomena "imaginari col¡¤lectiu" a causa de l'enorme puixan?a de l'alta burgesia, la qual, com ¨¦s ben sabut, era, ¨¦s i continuar¨¤ essent la classe dominant al pa¨ªs nostre. Un dia, a l'amfiteatre del Palau de la M¨²sica, Pasqual Maragall, llavors president de la Cosa General, va assenyalar-me la platea de l'edifici, plena de gom a gom de senyors i dames empolainades, i em va dir: "?Et penses que s¨®c jo qui mana, a Catalunya? Doncs no: s¨®n aquests, els que manen. Aqu¨ª hi ha el 95% del PIB catal¨¤, i amb aix¨° ja est¨¤ tot dit".

"La fam¨ªlia Buddenbrook resisteix mentre els valors morals i est¨¨tics de l'aristocr¨¤cia encara s¨®n vigents"

Hom hauria de suposar que si un pa¨ªs t¨¦ una classe dominant tan ferma i esponerosa com la que tenim nosaltres (i, sobretot, va tenir), a aquest pa¨ªs hauria d'importar-li un rave posseir o deixar de posseir una classe aristocr¨¤tica de patent, amb gran cultura i educaci¨®, amb gran solv¨¨ncia econ¨°mica i amb ideals una mica m¨¦s alts que el de guanyar diners. I, de fet, aix¨° ha succe?t a d'altres societats, com la francesa, l'anglesa o l'alemanya... almenys fins no fa gaires decennis. Per¨° la q¨¹esti¨® no ¨¦s si una gran classe burgesa pot substituir els anhels d'ordre high-brow o Hochn?sig (amb el nas al?at) de la classe aristocr¨¤tica -la qual, en realitat, no ha fet res m¨¦s que perdre terreny, a tota Europa, des de la Revoluci¨® Francesa-, sin¨® si aquesta classe burgesa en t¨¦ prou amb els seus mitjans econ¨°mics i alguna forma m¨¦s o menys vol¨¤til d'idealisme ("fer p¨¤tria", "fer pa¨ªs", "fe, p¨¤tria i amor") per donar una solidesa una mica permanent a les seves iniciatives: especialment en el terreny de la cultura. Quan un poble, com els ja esmentats Fran?a, Anglaterra o Alemanya, disposa, per pura tradici¨® hist¨°rica, d'una aristocr¨¤cia encara respectada, succeeix que ella acaba no fent gaireb¨¦ res, per¨° que la classe burgesa, si posseeix dignitat i ¨¦s generosa, actua sota el paraigua impermeable i legitimador dels valors aristocr¨¤tics. Si dalt de la pir¨¤mide social no existeix aquesta garantia (que no t¨¦ res a veure amb els t¨ªtols que es llegeixen a les inefables esqueles de l' ABC ), llavors la burgesia es troba desemparada, corre a les palpentes sense tenir un coix¨ª s¨°lid on reclinar les seves proposicions, i acaba fent figa de seguida que les aig¨¹es corren una mica t¨¨rboles. Hi ha homes, com Prat de la Riba o Camb¨®, que no van tenir aquest coix¨ª, per¨° que posse?en un esperit aristocr¨¤tic tan fora de s¨¨rie, que van deixar una empremta inesborrable: en les finances, en els plans educatius, en les obres p¨²bliques, en les col¡¤leccions art¨ªstiques i en una llarga s¨¨rie d'iniciatives culturals.

Per¨°, com ja he dit, all¨° m¨¦s normal ¨¦s que aquestes figures no proliferin f¨¤cilment, i que els avatars de la cultura i de l'economia modernes i contempor¨¤nies acabin esgarriant les millors i m¨¦s s¨°lides propostes dels quatre grans burgesos que ha donat el pa¨ªs nostre: en aquests casos, no ¨¦s greu la manca d'una base petitburgesa engrescada, per¨° ho ¨¦s molt¨ªssim la manca d'una punta de la pir¨¤mide s¨°lidament constitu?da. Aquest cap de setmana rellegia la fabulosa novel¡¤la de Thomas Mann, Els Buddenbrook (trad. de Joan Fontcoberta, Barcelona, Ed. 62, 1994), que explica l'auge i decad¨¨ncia d'una gran fam¨ªlia altoburgesa d'Alemanya durant tres generacions, al segle XIX. No vaig trigar a ordir aquest argument que avui he explicat: si els Buddenbrook aguanten un quant temps l'embat de les idees petitburgeses ¨¤ la Llu¨ªs Felip d'Orl¨¦ans (ben esmentat al llibre) no ¨¦s pel fet que la fam¨ªlia sigui prussiana, ni tan sols pel fet que sigui luterana -que ¨¦s gent que no para de treballar: per aix¨° sempre he cregut que, misteriosament, Catalunya ¨¦s molt m¨¦s luterana que cat¨°lica-, ni tan sols pel fet que desitgin emular les posicions de privilegi de l'aristocr¨¤cia alemanya d'aquells anys. No: els Buddenbrook resisteixen mentre la llarga s¨¨rie de valors morals i est¨¨tics de l'aristocr¨¤cia s¨®n vigents al seu pa¨ªs o a la seva ciutat. Aquests no s¨®n els seus valors, de fet, perqu¨¨ no posseeixen cap t¨ªtol nobiliari; s¨®n els valors d'una altra classe, que, com ja he dit, cap a aquell temps ja no feia gran cosa. Per¨° hi era: aix¨° ¨¦s l'important. Hi era i deixava anar, per una mena de rara capil¡¤laritat, aquells valors que ens fan pensar, encara avui dia, que la societat feudal va ser un dels millors invents socials que s'han donat mai al nostre continent.

Gr¨¤cies a tenir al darrere aquesta aristocr¨¤cia de sang i de toga, Thomas Mann, un simple burg¨¨s, va poder bastir tota la seva obra posterior sobre la base de la recerca d'una aristocr¨¤cia si m¨¦s no espiritual. Nom¨¦s sembla un consol, per¨° va produir uns resultats extraordinaris.