Somnis

Senyores i senyors lectors: ?Els sembla versemblant que alg¨² pugui tenir un somni libidin¨®s amb Nicolas Sarkozy? Deixem de banda el fet que estigui casat amb una dona tan desitjada com Carla Bruni. I oblidem per un moment l'er¨°tica del poder. Atenent-nos a les virtuts objectives, si ¨¦s que la bellesa i l'atractiu es poden qualificar de tal manera, ?justifiquen les qualitats del personatge una fantasia l¨²brica amb Sarko com a parella? D'acord, no es pot pontificar sobre els gustos. I a m¨¦s, els somnis s¨®n lliures i ens porten pel cam¨ª que volen. ?O no? Aix¨° ¨¦s el que dimarts a la nit va intentar esbrinar Anna Llacher, presentadora del programa de TV-3 Somiers, la nova aposta de la televisi¨® catalana per intentar rapinyar una mica del past¨ªs del g¨¨nere de l'entreteniment per al no massa rumb¨®s rebost de la cadena en la mat¨¨ria. Es veu que Llacher (se non ¨¨ vero, ¨¨ ben trovato) va tenir una aventura on¨ªrica amb el marit de la Bruni, i la recreaci¨® del somni va servir per encetar l'espai.

Somiers no ¨¦s un programa rod¨®, per¨° t¨¦ for?a elements interessants. Comen?ant per la idea mateixa. Si tothom, sense excepci¨®, somia, sembla de calaix aprofitar un material tan democr¨¤tic. Sobretot quan, a m¨¦s, molta gent es pregunta quin significat t¨¦ all¨° que ens entret¨¦n l'inconscient a les nits. La segona gran troballa (per cronologia, que no per m¨¨rits), ¨¦s la mateixa presentadora. Una cara nova, all¨° tan desitjat en un m¨®n que busca desesperadament els descobriments feli?os, que no s'havia posat mai davant una c¨¤mera per¨° ning¨² ho diria. Desimbolta, natural, simp¨¤tica i maca, ho t¨¦ tot perqu¨¨ aquest sigui nom¨¦s l'inici d'una llarga carrera televisiva. Tamb¨¦ ¨¦s molt suggeridora la "pantalla m¨¤gica" que comunica directament el m¨®n dels somnis amb la realitat, en un efecte tan ben aconseguit que per uns instants es t¨¦ la il¡¤lusi¨® que el pont entre un univers i un altre es pot transitar sense que l'espai on¨ªric desapareixi tan aviat com intentes recordar-lo quan et despertes, com acostuma a oc¨®rrer. Finalment (i, de nou, l'ordre dels factors ¨¦s intercanviable), Somiers gaudeix i ens fa gaudir de l'esfor? est¨¨tic invertit en la seva creaci¨® i posada en escena (es nota aqu¨ª el segell de Silenci? i Colors). Des de l'associaci¨® d'imatges evocadores al bonic decorat de cartr¨®, a compte del qual l'escriptor Quim Monz¨®, convidat del primer programa, va fer una broma feli? sobre la magror pressupost¨¤ria de TV-3.

En canvi, en el programa no acaba d'estar ben resolt el paper del segon presentador, en podr¨ªem dir l'assistent, fluix tant en els gags amb el p¨²blic a plat¨® com en els v¨ªdeos on reclama opinions i testimonis de la gent del carrer. Com tampoc funciona com caldria la participaci¨® dels espectadors que recreen un somni amb la intenci¨® que el psic¨°leg del programa els ajudi a interpretar-los. Les simulacions acostumen a ser maldestres, aqu¨ª amb l'inconvenient que, com que els protagonistes reals no s¨®n actors, tenen un pobre substrat dram¨¤tic. A m¨¦s, ens quedem amb les ganes que el psic¨°leg aprofundeixi una mica m¨¦s en el significat dels somnis. Per¨° la intenci¨® no ¨¦s fer un programa de divulgaci¨® sin¨® d'entreteniment, i tot i que s'enyora una major ambici¨® en l'agermanament de les dues coses, la funci¨® queda coberta.