Pol¨ªtica europea

Gaireb¨¦ sempre, abans, durant i despr¨¦s de l'¨¨poca rom¨¤ntica, hi ha unes formes d'art i de realitat que es mantenen m¨¦s enll¨¤ o m¨¦s en?¨¤ de la noci¨® del que avui considerem rom¨¤ntic. Una d'aquestes, i no n'¨¦s l'¨²nica, ¨¦s el que cau en l'esfera de l'art brut o, m¨¦s espec¨ªficament, de l'art en brut. El romanticisme, que ¨¦s l'amor pres temer¨¤riament com l'eix de tot, o m¨¦s ben dit com el flux temerari que vivifica l'eix de tot, fou descobert, diuen alguns lletra o m¨²sica-ferits, la primavera de 1109 per Guillem d'Aquit¨¤nia, i adoptat despr¨¦s com a divisa per molts, per¨° no es port¨¤ a la pr¨¤ctica fins cap al segle XIX. Aquest Guillem de Peitau o d'Aquit¨¤nia ¨¦s molt misteri¨®s perqu¨¨ apareix de sobte: no hi ha res que indiqui una evoluci¨® cap a ell, no hi ha o no han quedat mostres de la cosa rudiment¨¤ria o a mig fer. No. El primer text europeu del tema s¨®n els seus versos perfectes, que se'ns presenten amb tot un programa vital fet, complet, acabat i de fet ja donat per conegut i per acceptat, ¨¦s el programa dominant: l'amor rom¨¤ntic. Per¨° en Guillem tamb¨¦ t¨¦ poemes on es veu ben clar que el que el movia, a ell, era el fotre, exercici amb el qual era fam¨®s i que fins li va fer guanyar dues excomunions en tota la regla. I efectivament, si en algunes de les seves can?ons respira i sospira d'amor indivisible, en altres bufa i rebufa a cavall de les femelles.

No ¨¦s fins al segle dinou, doncs, entremig de novel¡¤les, violins, pianos i atacs de tos, que la ideologia de l'amor s'infiltra a tota la societat: molta gent, ja siguin rics o pobres o fins i tot burgesos, comencen a casar-se per amor, i ja no solament a cardar per amor, que aix¨° darrer s¨ª que s'havia practicat sempre, al costat d'altres formes m¨¦s r¨¤pides o avorrides de fer-ho. Alguns enamorats del segle de lord Byron s'acostaven a l'esgl¨¦sia on la bella donzella dels seus somnis, sovint acompanyada per la mare, la tia o la dama de companyia, anava a fer, davant del crucificat, preg¨¤ries a Cupido. El jove, temerari com l'amor, s'havia pres, abans de sortir de casa, uns traguets de vinagre per poder, mal amagat rere una columna del temple, aguantar-se uns estossecs reals, no simulats, tal si fos un pobre enamorat tubercul¨®s: perqu¨¨ la garantia de saber que la vida ser¨¤ m¨¦s aviat curta ¨¦s un valor afegit, a la taula de l'amor, i tamb¨¦ perqu¨¨ les d¨¨cimes de febre sempre ajuden a commoure el cor de la persona commovible. Aix¨ª em va explicar el meu pare el romanticisme un dia que jo tornava d'escola trasbalsat i divertit perqu¨¨ el professor de filosofia ens havia fet sortir a la pissarra, a mi i als altres dos de cabells llargs que hi havia a la classe, per demostrar que vivim una ¨¨poca rom¨¤ntica: observeu, deia el filosofastre, aquestes cabelleres, aquestes cares magres, aquesta pal¡¤lidesa...

Un cop descobert el romanticisme, l'art ja no se'n pot sortir: els artistes m¨¦s enemics seus, si ho s¨®n verament, d'artistes, hi recauen. Fora del sentiment nom¨¦s hi ha dos camins: el no res i el no art. El no res, si ¨¦s art, torna a ser la cosa m¨¦s rom¨¤ntica de totes: fer art, art!, sabent que no hi ha res... qu¨¨ voleu de m¨¦s rom¨¤ntic? El no art? La soluci¨®, el dijous que ve no l'altre.