BCN-ZAZ: entre prop i lluny

No va ser una casualitat, sin¨® la decisi¨® d'un jurat, que va elegir entre 120 finalistes el disseny de Fluvi, la mascota oficial de l'Exposici¨® Internacional de l'Aigua, realitzat pel catal¨¤ Sergi L¨®pez, professor de l'Escola d'Art i Disseny de Terrassa. Un catal¨¤ guanya el s¨ªmbol de l'Expo de Saragossa? "Aix¨° ser¨¤ bo, ¨¦s signe de normalitat", deien la majoria de veus. Era l'any 2005. Tres anys despr¨¦s, l'Expo de Saragossa ha estat l'oportunitat perqu¨¨ la capital d'Arag¨® es redescobreixi a si mateixa i perqu¨¨ la descobreixin els altres, sobretot els seus ve?ns catalans.

Despr¨¦s d'anys de distanciament i malentesos, fomentats en ocasions de forma interessada, Arag¨® i Catalunya van iniciar fa uns anys una aproximaci¨® amb motiu dels pol¨¨mic transvasament de l'Ebre. Hi va ajudar tamb¨¦ el fet que el primer president auton¨°mic que ha repetit fins a tres vegades en el c¨¤rrec, el socialista Marcelino Iglesias, mantingu¨¦s una estreta relaci¨® amb les autoritats locals de Catalunya i Barcelona, amb les quals, a m¨¦s, compartia idioma.

Podia ser un miratge o un idili fuga? perqu¨¨, paradoxalment, en l'any de l'Exposici¨® Internacional de l'Aigua conflictes relacionats precisament amb l'aigua obrien de nou la ferida. A les portes d'inaugurar-se l'esdeveniment, i despr¨¦s de mesos sense pluges, Barcelona necessitava aigua de boca i es plantejava el transvasament de cabals de l'Ebre. Com el metaf¨°ric salt d'aigua -realitzat amb botelles d'aigua mineral de tot el m¨®n, col¡¤lecci¨® del Doctor Oliver Rod¨¦s- que presideix l'entrada de l'Expo, la situaci¨® tamb¨¦ va fer un salt quan es van produir les intenses pluges del mes de juny. Les aigues van retornar a mare i la tormenta va amainar.

Per¨° si l'aigua va caure del cel a temps, no va caure tan oportunament una sent¨¨ncia -una m¨¦s- sobre les 113 peces de les parr¨°quies aragoneses per les quals litiguen els bisbats de Lleida i Barbastre Monz¨®. S'atiaven els hist¨°rics desencontres. El litigi segueix: ¨¦s un gra enquistat que irrita sobretot a Saragossa.

Per¨° conflictes a part, el que s¨ª ¨¦s palpable ¨¦s que Catalunya ha descobert Arag¨®, sobretot la seva capital, i les empreses catalanes s'interessen per instal¡¤lar-s'hi. La Caixa n'¨¦s un exemple clar. Saragossa tindr¨¤ un Caixa Forum, el quart que obre l'entitat catalana, que mant¨¦ una estreta relaci¨® amb la ciutat, on ha col¡¤locat les impressionants escultures de Manolo Vald¨¦s al Paseo de la Independencia durant l'Expo, i pugna per participar en la seva vida quotidiana i administrativa: el renting dels nous cotxes de la Policia Municipal presentats a principis de juliol ¨¦s seu. La Caixa aposta per Saragossa des de fa temps i a la ciutat aix¨° es percep com un signe d'aven?.

- L'ave que sempre uneix. El passat dimecres 20 de febrer sortia des de l'estaci¨® de Delicias de Saragossa el primer AVE a Barcelona. Era una data somiada, potser m¨¦s des de Barcelona que des de Saragossa, perqu¨¨ aquesta ciutat ja comptava amb l'alta velocitat que la unia amb Madrid i Lleida des d'un altre mes de febrer, el de l'any 2003. Per¨° l'AVE a Barcelona, a difer¨¨ncia del primer Madrid-Saragossa-Lleida, s¨ª que va aconseguir els 300 kil¨°metres per hora. Despr¨¦s de dotze anys d'obres, la capital aragonesa ja queda a nom¨¦s una hora i mitja -una hora i 51 minuts amb parades intermitges- de Barcelona. L'alta velocitat afavoreix els intercanvis i l'arribada de nous negocis i augmenta el nombre de viatgers. Es preveu que aquest any s'arribi als 6.100.000.

- Ofrenes i cabarets. L' octubre de 1998, un catal¨¤, el cineasta Bigas Luna, va gosar, recolzat per l'Ajuntament governat pel PP, modificar l'est¨¨tica de l'ofrena de flors al Pilar, que havia estat inamovible durant 40 anys. L'intocable es va canviar i Bigas Luna no va ser criticat, sin¨® lloat. Ara ¨¦s el director art¨ªstic d'El Plata, un caf¨¨ que va tancar portes fa 16 anys i que ha recuperat l'empres¨¤ria catalana Joaquina Laguna. El Plata s'al?a enmig d'un tra?at urb¨¤ -El Tubo-, que va decaure als anys 90 i que va ressuscitar al centre de la capital. Un conjunt de carrerons amb olor de fregits i amb l'¨²nica botiga de preservatius permesa durant el franquisme.

- Seny o tes¨®n? L'arquitecte saragoss¨¤ Jos¨¦ Manuel P¨¦rez Latorre, que ha rehabilitat El Plata mantenint-lo pr¨¤cticament igual com era abans de tancar, sost¨¦ que nom¨¦s amb aquest tret catal¨¤ de fer b¨¦ les coses i de mirar al futur amb sentit com¨² -ser¨¤ el seny?- s'ha pogut reobrir el local. "Nom¨¦s una empres¨¤ria com Laguna, que mira m¨¦s enll¨¤, ha pogut suportar tants anys per aconseguir el que volia", diu P¨¦rez.

Qui entri al local veur¨¤ un espectacle que combina jotes i antics cupl¨¦s amb striptease de nois i noies. "?s caberet ib¨¨ric, una combinaci¨® del surrealista que hi ha en aquesta ciutat, de la seva picardia i del seu acceptar totes les coses", diu un estusiasmat Bigas Luna, que ja idea el Plata Post Expo, mentre Joaquina Laguna aposta per portar cabarets de tot el m¨®n.

- Log¨ªstica, centralitat i fusi¨®. La Caixa ¨¦s un exemple; Bigas Luna, una par¨¤bola, i la realitat ¨¦s la que marca camins que es van obrir en aquest segle XXI, quan la comunitat aragonesa va descobrir que podia ser un nou centre. L'aposta obsessiva per la log¨ªstica del Govern d'Arag¨® ha donat els seus fruits. La seva ins¨ªgnia en la puixant Plataforma Log¨ªstica de Zaragoza (PLAZA) va ser Inditex. L'any 2000, quan Jordi Pujol governava a Catalunya, s'anunciava que la puntera firma gallega s'instal¡¤laria a Figueres. No va ser aix¨ª, va optar per Saragossa i all¨° va provocar recels, aquesta vegada a la inversa: Si Arag¨® sempre havia mirat amb certa enveja al ve¨ª, ara s'intercanviaven els papers. Avui, a PLAZA operen els ports secs de Tarragona i Barcelona. Hi ha convenis per emmagatzemar i transportar les seves mercaderies. L'espai que falta, sobretot a Barcelona, es guanya a pocs kil¨°metres. La forma intel¡¤ligent d'actuar no ¨¦s l'enfrontament, sin¨® l'acord. I funciona. Com ha de funcionar la Plataforma Log¨ªstica de Fraga, que aposta per convertir-se en el magatzem de fred de la comarca del Segre.

- Conquistar pel sabor. Des de 2004 funciona un projecte de col¡¤laboraci¨® entre el Govern d'Arag¨® i la Universitat de Saragossa per aportar innovacions a la cuina. El projecte Alcotec, en el qual treballa un equip de la facultad de Veterin¨¤ria, investiga, juntament amb Ferran Adri¨¤ i altres destacats cuiners espanyols, metodologies de treball i processos culinaris innovadors. S'estudia el canvi de textures, sabors i olors; les coccions controlades en temps concrets, la t¨¨cnica del buit o l'¨²s del nitrogen l¨ªquid.

- Una llei ling¨¹¨ªstica adormida Si avui la societat catalana comen?a a descobrir Saragossa, en realitat no ¨¦s sino un cam¨ª de tornada. A mitjans del segle passat va ser al rev¨¦s. L'Arag¨® mirava cap a Catalunya, la terra on va emigrar part de la seva poblaci¨® i d'on retornava, passats els anys, m¨¦s pr¨°spera. Potser per aix¨° ha quedat sempre una admiraci¨® amb un regust d'enveja. La modernitat i l'aven? estaven al costat, per¨° es miraven de re¨¹ll.

Avui, ¨¦s quasi un sarcasme que quan es parla de modernitat i aven?, el que separa i provoca incidents puntuals i sostinguts tingui a veure amb el passat: el conflicte de b¨¦ns de les parr¨°quies de la Franja o les lluites per l'aigua, per exemple. I entre el que separa, m¨¦s que separar altera molta gent: la llengua. Si l'Arag¨® ¨¦s, segons el seu Estatut, triling¨¹e, la llei ling¨¹¨ªstica est¨¤ adormida i fa anys que espera promeses que no arriben. Aquesta vegada s¨ª, assegura el president Marcelino Iglesias. Pero pocs hi confien. En qualsevol cas, emulant Goya quan el Cabildo metropilit¨¤ de la bas¨ªlica li va censurar les seves pintures de la c¨²pula del Pilar, cal dir: "en hablando del catal¨¢n y de Arag¨®n... me quemo vivo". Per¨° aquesta ¨¦s una altra llarga hist¨°ria.