"La meva passi¨® ¨¦s automatitzar coses"

La pla?a tem¨¤tica Oikos, dedicada a exposar la visi¨® de l'aigua com a font de generaci¨® d'energia i a conscienciar sobre els avantatges de les energies renovables, s'ha convertit en un dels llocs m¨¦s visitats de l'Expo de Saragossa. Espai espectacular replet de jocs interactius, el seu disseny ¨¦s obra de Roland Olbeter (Hannover, 1955), un creador que des de fa anys viu i treballa a Barcelona i que compta amb una traject¨°ria tan singular com injustament poc coneguda per al gran p¨²blic. "La meva passi¨® ¨¦s automatitzar les coses", diu aquest artista dif¨ªcil d'enquadrar en les categories corrents i que es defineix a si mateix com a escen¨°graf i creador d'art rob¨°tic, rob-art.

El seu estudi del Poble Nou, en ple 22@, est¨¤ replet de dissenys d'aire entre renaixentista i ciberpunk que semblen sorgits d'un encreuament de les ments de Leonardo i William Gibson. Un drac met¨¤l¡¤lic i abstracte, els estranys instruments musicals aut¨°noms que s¨®n la part m¨¦s curiosa de la creaci¨® d'Olbeter i un extravagant vehicle-poltrona (de la seva ¨°pera de butxaca Orlando furioso, com els instruments) ocupen l'espai, junt a una incongruent motocicleta BMW, entre taules de dibuix, esquemes, models i maquetes.

Ha col¡¤laborat amb les seves m¨¤quines amb la Fura dels Baus i amb Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez

"El tema global del pavell¨® Oikos ¨¦s aigua i energia", explica Olbeter. "Pret¨¦n explicar com es pot transformar i emmagatzemar energia utilitzant la tecnologia de la qual disposem i alhora adverteix que els combustibles f¨°ssils que s¨®n la nostra actual base energ¨¨tica s'esgoten i cal buscar alternatives raonables i sostenibles".

"Des del principi vam decidir fer una cosa molt l¨²dica i mostrar el m¨®n com una casa, una casa que pot ser sostenible i autosuficient a nivell energ¨¨tic. Hem concebut l'espai com una gran maquin¨¤ria industrial unida per passarel¡¤les i per la qual circula un riu. L'aigua, elevada per una rosca d'Arqu¨ªmides, ¨¦s el fil conductor. Hi ha tot un circuit hidr¨¤ulic amb mecanismes com la Noria Sonora -en la qual l'aigua fa sonar 12 gongs xinesos-. Mostrem en set m¨°duls interrelacionats com capturar, transformar i emmagatzemar energia des de diferents fonts, com la pr¨°pia aigua, el vent o el sol. Tot Oikos, encara que compost per peces, pot veure's com una gran pe?a expositiva en si mateixa. La gent, especialment els nens, es diverteixen molt¨ªssim".

La traject¨°ria d'Olbeter ¨¦s d'all¨° m¨¦s curiosa. "De fet, vaig ser educat per a violinista, vaig fer part de la carrera al conservatori, per¨° ho vaig deixar per dedicar-me a la construcci¨® naval", explica aquest home d'aspecte s¨°lid i poc avesat als circumloquis, per¨° que mira amb ulls somniadors i parla de coses que s¨®n pura meravella. Fill d'arquitectes, Olbeter es va introduir en el m¨®n del teatre contemporani a Alemanya i a meitat dels vuitanta va desembarcar a Barcelona, on va continuar augmentant el seu poli¨¨dric bagatge "fent una mica de tot, fins i tot mobles japonesos". Va establir contacte amb La Fura dels Baus i va iniciar una col¡¤laboraci¨® amb el grup que ha continuat al llarg dels anys i durant la qual, assenyala, s'han "influ?t m¨²tuament". Per a La Fura va dissenyar m¨¤quines i altres artefactes, va treballar despr¨¦s amb l'independitzat Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez i ho fa ara especialment amb Franc Aleu i Carles Padrisa. Per als muntatges que ha dirigit Padrisa d'¨°peres de Wagner (tamb¨¦ ha fet l'escenografia de Michael reise un die welt, de Stockhausen) ha realitzat algunes de les seves m¨¦s sensacionals creacions, com el drac articulat d'onze metres ("la gent flipa amb els seus moviments fluids") o els servomecanismes dels gegants.

Els instruments robot s¨®n els seus fills m¨¦s estimats: "Des de sempre he fet m¨¤quines, he automatitzat coses que es fan amb la m¨¤, per¨° no faig m¨²sica digital, sin¨® un concepte anal¨°gic i f¨ªsic. Digital ¨¦s nom¨¦s el control".

Qualsevol que hagi vist els asimovians instruments de Roland haur¨¤ quedat fascinat de la mescla de calidesa de la m¨²sica amb la gelidesa inhumana de la pulsi¨® mecanitzada. ?s impossible no pensar que estem davant una nova, inquietant, dimensi¨® de l'art. No tan atemoritzadora, no obstant, com aquells mecanismes guerrers creats per l'inoblidable comandament d'apocal¨ªptics pirats de Survival Research Laboratories (SRL), el grup que el 1991 va actuar al Mercat de les Flors. "?Els coneixes? He treballat amb ells. Eren molt punkis , molt destroyers. ?saps que robaven grues per als seus espectacles? Les seves m¨¤quines eren molt impressionants per¨° donaven poc joc dram¨¤tic", diu Roland mentre mira tendrament cap als seus instruments com si pretengu¨¦s tranquil¡¤litzar-los davant la menci¨® d'aquests cosins llunyans dedicats al soroll i la f¨²ria i no a la m¨²sica.