Des del cel i durant la nit

A qua quo vadis? La frase d'enormes lletres blanques sobre fons blau sembla un crit al cel. De fet, el cel ¨¦s l'¨²nic lloc des d'on es pot veure aquesta intervenci¨® art¨ªstica que Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) ha instal¡¤lat a sobre del teulat del Pavell¨® del Segle XXI de l'Expo. Una obra que l'artista, que des de fa anys investiga els processos de transmissi¨® de la informaci¨®, ha concebut especialment per a Google Earth, la poderosa eina inform¨¤tica que permet visualitzar a trav¨¦s d'Internet imatges tridimensionals de qualsevol lloc del planeta. L'obra no es veu des del carrer i l'¨²nica pista que condueix a Google Earth s¨®n 100.000 postals que Muntadas ha fet imprimir. "La meva traject¨°ria oscil¡¤la entre treballs per a contextos molt espec¨ªfics i obres sobre i per als no-llocs. Usar un teulat reflecteix la recerca d'una invisibilitat desitjada dins de l'espai urb¨¤, per evitar afegir m¨¦s signes a la ciutat", explica Muntadas, que viu entre Barcelona, Nova York i Ven¨¨cia.

Tamb¨¦ hi ha una altra intervenci¨® que es revela nom¨¦s en circumst¨¤ncies especials: Intercambio, una instal¡¤laci¨® audiovisual monumental d'Eul¨¤lia Valldosera (Vilafranca del Pened¨¨s, 1963), que es visualitza nom¨¦s en l'obscuritat nocturna a la fa?ana de la Central d'Energia, un edifici constru?t pels arquitectes Alday & Jover, que alberga un gran dip¨°sit d'aigua, que proporciona fred i calor a la resta d'immobles.

A la fa?ana es projecten seq¨¹¨¨ncies de v¨ªdeos, relacionades amb l'activitat de l'edifici, que s'interrompen c¨ªclicament per transmetre les dades energ¨¨tiques. "Per una banda he vinculat les imatges al funcionament de l'edifici per transparentar funcions normalment ocultes al p¨²blic. Per altra banda, he traslladat el debat sobre l'aigua a nivell del cos i els fluids vitals quotidians: aigua, vi, llet, orina...", explica Valldosera, que des de fa anys centra el seu treball en la relaci¨® entre p¨²blic i privat, personal i pol¨ªtic. Les imatges, que es projecten com a enormes ombres xineses, suggereixen improbables accions reals en l'interior i algunes d'elles (com una noia orinant o un noi xuclant un pit) van ser considerades inapropiades pels responsables del protocol, que van optar per apagar la pe?a durant el recorregut inaugural.

Ambd¨®s artistes, forjats amb nombroses obres p¨²bliques i abanderats d'una interacci¨® activa entre artista i espectador, lamenten la desinformaci¨® i el nul aprofitament dels projectes per generar una din¨¤mica de debat i reflexi¨®. "Caldria reflexionar sobre l'organitzaci¨® d'aquests esdeveniments. Utilizen els artistes com un valor afegit, per¨° no entenen b¨¦ el seu treball ni saben com aprofitar-lo", indica Muntadas, que mant¨¦ una intensa relaci¨® amb el seu p¨²blic, a trav¨¦s de seminaris, confer¨¨ncies i tallers. "L'artista ha perdut el seu rol enriquidor de l'imaginari, se'l considera una marca. Els que treballem en l'espai urb¨¤ sabem que per transmetre la nostra labor al p¨²blic ¨¦s necess¨¤ria una mediaci¨®, que a Saragossa ha estat inexistent. Falta di¨¤leg", assegura Valldosera. Els dos artistes coincideixen a destacar la precipitaci¨® amb la qual es va encarregar el treball, malgrat que havien estat seleccionats amb m¨¦s d'un any d'antelaci¨®.