Somiar de dia

La intimitat

Marc Romera

Emp¨²ries

155 p¨¤gines. 16 euros

El 1938, Ren¨¦ Magritte es va fer fotografiar amb el seu quadre Evid¨¨ncia eterna. Amb un posat seri¨®s, amb vestit fosc i corbata, abra?a la pintura d'una noia de mida natural. El cos nu d'ella est¨¤ retallat en cinc petites imatges, emmarcades amb cura: el rostre, els pits, el pubis, els genolls i els peus. A partir d'uns trossets inconnexos cal reconstruir tota una persona, tota una vida. Un altre motiu prou recurrent en l'art ¨¦s aquell bou escorxat que van retenir els ulls de Rembrandt o de Francis Bacon: els m¨²sculs encara tensos, el blanc dels ossos, les ombres profundes a les cavitats.

Marc Romera (Barcelona, 1966), a 'Acal¨¤sia', que forma part del seu nou llibre de contes La intimitat, ens presenta un jove que tot passejant per la ciutat troba un ocell mort o un gat atropellat i "mitja hora despr¨¦s est¨¤ llepant un cony amb tot el desig del m¨®n, o seu en una taula de restaurant menjant-se una hamburguesa amb ceba i formatge". En mitja hora un cos es pot convertir en un tros de carn inerta, suspesa pels turmells. I no nom¨¦s aix¨°, en aquest Miami imaginari hi ha caimans que mengen homes a mossegades. El protagonista ha d'anar a recon¨¨ixer un amic mort a qui li falten bra?os i cames i mig rostre. Em costa fer una lectura literal -devorar per no ser devorat- d'aquesta successi¨® d'imatges. L'estil aparentment planer de Romera ¨¦s inquietant. L'autor descriu, amb l'objectivitat d'un cronista, la successi¨® d'esdeveniments, minut a minut, segon a segon si cal. Per¨° com hem de llegir les descripcions d'aquesta c¨¤mera que no tremola ni en l'¨¨xtasi amor¨®s ni quan ha d'assassinar?

Calder¨®n va crear amb La vida es sue?o una d'aquelles peces intemporals que encara avui serveixen per repensar els l¨ªmits del b¨¦ i del mal. Romera s'atreveix a explorar aquest cam¨ª tan dif¨ªcil d'una imaginaci¨® sense brida que permet mesurar la llibertat de l'home. Per¨° al contrari de les grans trag¨¨dies, els somnis dels seus herois no formen part de l'obscuritat. No hi ha cap l¨ªmit entre la intimitat d'una consci¨¨ncia que s'expandeix a voluntat i el m¨®n exterior. Aqu¨ª, els somnis han conquerit els espais de llum, estem en el regne de la fantasia i no cal fer cap esfor? per pensar com s'integren els desigs d'un individu en el trencaclosques quotidi¨¤. Les noies de 'Quarantena' sempre estan a disposici¨®, unes noies de paper, dibuixades, com la prova d'un "amor indestructible". Les preguntes dif¨ªcils tenen respostes f¨¤cils si el m¨®n ¨¦s limitat a les necessitats d'un sol personatge.

M¨¦s que fer una comparaci¨® amb els seus anteriors llibres de narrativa (Mala vida , 2002 i Amanida d'animals, 2004), em sembla oport¨² posar aquests relats al costat d'algun altre conte actual en catal¨¤. Romera trepitja l'estranger amb precauci¨®. A 'El viatger' ens trobem en una ciutat sense nom, calcada a totes les altres. Les botigues de franqu¨ªcies, id¨¨ntiques arreu, les cadenes d'hotels sempre amb la mateixa moqueta i els restaurants italians escampats pel planeta fan els viatges del tot innecessaris. Sota el t¨ªtol d'una patologia digestiva, "Acal¨¤sia', trobem un altre viatger solitari que no pot esperar d'abandonar una Am¨¨rica plena de mafiosos i ve?nes amables i cruspir-se finalment uns "donuts que es fan a casa". Que diferent d'aix¨° ¨¦s 'La febre', de Francesc Ser¨¦s (La mat¨¨ria primera, 2007). El protagonista es deixa cuidar, malalt, per una fam¨ªlia de temporers andalusos a Fran?a i observa, embadalit, una jove mare amb el nad¨® al seu niu improvisat enmig d'un entorn hostil. A la granja, els forasters s¨®n instal¡¤lats en el mateix cobert on abans hi tenien vaques.

Quim Monz¨®, a 'Vida matrimonial' (El perqu¨¨ de tot plegat, 1993), amb la parella que s'acaba masturbant per separat en una mateixa habitaci¨® de l'hotel, ofereix un document trist de la incapacitat de comunicaci¨®. La intimitat de Romera parla d'una altra mena de solitud en qu¨¨ la dona ¨¦s tan ideal que l'home pot "imaginar-la, nom¨¦s". Per aix¨°, el conte m¨¦s interessant del recull ¨¦s 'El viatger', limitat estrictament a la consci¨¨ncia d'un jo obsessivament solitari. Totes les persones que han tingut un m¨ªnim gest d'amabilitat envers el protagonista de Romera acaben mortes sota el seu llit. Un cop sec al clatell i au. S¨®n els ¨²nics trofeus que val la pena emportar-se d'una ciutat forana. Quina manera tan pl¨¤cida que tenen de morir-se els records...