Quatre fotografies

L'altre dia, posant una mica d'ordre a llibres i papers, em va sortir una capsa de cartr¨® d'aquelles de paper de c¨°pia fotogr¨¤fica, d'abans de la digitalitzaci¨®, com en diuen. I, de cop, sense obrir-la, vaig saber qu¨¨ hi havia. Quatre fotografies precioses de Nova York nevat, que m'havien enviat Carles Fontser¨¨ i Terry Broch, la seva dona, els quals no coneixia, per agrair-me uns articles que vaig escriure en aquest mateix diari sobre l'anomenada ciutat dels gratacels. D'aix¨° fa anys: era el 1999. Uns articles que, em van dir per carta, els havien agradat molt i els havien fet recordar tots els anys que hi havien passat. Quatre fotografies admirables, grans, de vint-i-quatre per trenta i mig, fetes per Fontser¨¨ als anys seixanta. Em va emocionar la generositat dels Fontser¨¨, la seva delicadesa, i els vaig agrair el regal. Vam quedar que els visitaria a Porqueres, per¨° mai no ho vaig fer, atrafegat i engolit per la vida absurda i est¨²pida que portem. Vaig desar les fotos tan b¨¦, que em pensava que les havia perdudes. Per¨° no. Encara les tinc.

Un dels meus textos parlava de Salinger i del meu desig de veure el Central Park cobert de neu i de com deuria ser l'estany gla?at, aquell estany que tant preocupava el protagonista d'El guardi¨¤ enmig del s¨¨gol, perqu¨¨ no sabia qu¨¨ passava amb els ¨¤necs quan no podien nedar-hi. Fontser¨¨ va decidir que si no ho podia veure realment, almenys ho fes en imatge, i aix¨ª va escollir quatre c¨°pies espl¨¨ndides d'entre les moltes fotografies que havia fet del parc nevat. I tamb¨¦ em va enviar una fotoc¨°pia d'una doble p¨¤gina d'El Correo Catal¨¢n, del 20 de febrer de 1969, escrita per ell i il¡¤lustrada amb fotografies seves, titulada, precisament, 'El Central Park bajo la nieve'. I encara un cat¨¤leg d'una exposici¨® que va fer a Barcelona el 1982, a l'Institut d'Estudis Nord-americans, Nova York, vista i viscuda, en qu¨¨, entre moltes fotografies de la ciutat, tamb¨¦ n'hi ha de Central Park nevat. Carles Fontser¨¨ s'ho va prendre seriosament que un desconegut com era jo pogu¨¦s veure el que desitjava i jo vaig entendre que els meus articles sobre aquella que havia estat tants anys la seva ciutat, on havia conegut Terry Broch, la seva dona, on havia fet d'artista i de taxista, li havien agradat de deb¨°. Sempre m¨¦s m'ha sabut greu no haver-los anat a veure.

I ara tinc a les mans aquelles quatre fotografies, me les miro i remiro en aquest juliol de meteorologia estranya que passem, i la sensaci¨® de pau del parc nevat m'envaeix profundament. I penso en Carles Fontser¨¨ i en la seva vida agitada, que tan b¨¦ explica a les seves mem¨°ries, i en Terry Broch, que el va estimar i el va acompanyar -novaiorquesa com era- per Nova York i per la vida. Penso en les vides que se'n van, en els adolescents de novel¡¤la que pateixen pels ¨¤necs dels estanys quan es glacen, penso en la hist¨°ria d'aquest pa¨ªs nostre tan desgraciat, penso en la neu, blanca i meravellosa, com cau sobre Central Park i l'emblanquina.