La degradaci¨® de Nora

Qu¨¨ va passar quan Nora va deixar el seu home o elspilars de les societats

Elfriede Jelinek

Arola

112 p¨¤gines. 12 euros

L'enigma m¨¦s gran de Casa de nines, d'Ibsen, ¨¦s saber qu¨¨ far¨¤ Nora despr¨¦s d'abandonar el marit i els fills, un dels gestos m¨¦s revolucionaris de la hist¨°ria del teatre contemporani. L'escriptora austr¨ªaca Elfriede Jelinek, Premi Nobel de Literatura 2004, en d¨®na una versi¨® a Qu¨¨ va passar quan Nora va deixar el seu home o els pilars de les societats, una pe?a directa i dura, excel¡¤lent, sobre l'emancipaci¨® de la dona en el context del capitalisme d'entreguerres. Alliberada del matrimoni, la Nora ibseniana aspira a enlairar la dignitat humana i el lliure desenvolupament de la personalitat -sobretot de les dones- en l'Alemanya de la d¨¨cada del 1920. Curiosament, el seu periple la duu a treballar en una f¨¤brica i, sedu?da per un coup de foudre, a convertir-se en l'amant de Fritz Weygang, un dels empresaris m¨¦s corruptes i m¨¦s mis¨°gins del pa¨ªs.

L'autorealitzaci¨® de Nora com a dona, en qu¨¨ torna a caure de quatre grapes en la trampa de la feminitat vulnerable, la transforma en l'instrument de l'ambici¨® foramida de Weygang, disposat a vendre el que sigui per augmentar el seu capital. Nora passa del foc a les brases: continua essent la dona objecte de l'avidesa masculina de propietat. No ¨¦s estrany que, en aquestes condicions, afirmi que el capitalisme ¨¦s "una conseq¨¹¨¨ncia del patriarcat portat a l'extrem", que es negui a ser un "par¨¤sit sexual" o que cridi a cremar tot all¨° que esclavitzi la dona. No obstant aix¨°, la Nora de Jelinek esdev¨¦ una dona complexa i contradict¨°ria, que es mou entre la hist¨¨ria, la lucidesa i la submissi¨®.

La perip¨¨cia degradant de la Nora burgesa -tota una ironia de la hist¨°ria- permet a Jelinek de construir un discurs altament sat¨ªric i corrosiu que no tan sols fa diana en el masclisme o en la misog¨ªnia del poder, sin¨® que tamb¨¦ denuncia les condicions de treball de les dones obreres durant els anys vint. No hi falta tampoc la cr¨ªtica morda? de la complicitat del m¨®n econ¨°mic i empresarial amb el r¨¨gim nazi, la corrupci¨® generalitzada del poder pol¨ªtic o l'especulaci¨® capitalista desaforada de qu¨¨ s¨®n objecte els treballadors per afavorir els grans negocis. Jelinek llan?a c¨¤rregues de profunditat contra l'economicisme a ultran?a, presenta els personatges ibsenians ven?uts per l'atracci¨® diab¨°lica del capital o carrega fort contra la "caritat" i la "repressi¨®" socialdem¨°crates.

Qu¨¨ va passar quan Nora va deixar el seu home... treballa a consci¨¨ncia la metateatralitat i el joc intertextual amb les dues obres d'Ibsen de qu¨¨ parteix, Els pilars de la societat i Casa de nines, si b¨¦ hi trobem tamb¨¦ ressons d'altres textos com ara Un enemic del poble. Experimenta, aix¨ª mateix, amb el fil temporal, tot provocant salts deliberats que situen la lluita de Nora en una atemporalitat que, m¨¦s enll¨¤ de l'incipient feixisme alemany, n'actualitzi la vig¨¨ncia del debat ideol¨°gic. La derivaci¨® del discurs que vehicula l'obra t¨¦, en s¨ªntesi, una doble lectura: una de feminista, la Nora burgesa davalla -un cop ha estat utilitzada pels homes- en les fond¨¤ries de la prostituci¨® i el retorn humiliant a la llar, i una de subrept¨ªciament pol¨ªtica, la burgesia alemanya i la classe empresarial, de bracet de la socialdemocr¨¤cia, s'apunten com les avaladores principals del r¨¨gim nazi.