Catocomunisme

Ecce comu

Gianni Vattimo

Accent Editorial

142 p¨¤gines. 14 euros

El fet que, darrerament, alguns pensadors considerats radicals, sobretot antics defensors de la teoria marxista, hagin descobert les bondats de la religi¨®, no hauria de semblar-nos massa estrany, at¨¨s que, al cap i a la fi, l'esperan?a en l'exist¨¨ncia d'una realitat distinta de la present ¨¦s l'arrel comuna de la creen?a en un m¨®n sobrenatural i en la possibilitat d'assolir una societat ut¨°pica en aquest m¨®n. El fet ¨¦s que autors com Alain Badiou, Slavoj ?i?ek i Giorgio Agamben afirmen haver trobat en Sant Pau una font d'inspiraci¨®, o Toni Negri es refereix a Sant Francesc en termes elogiosos. En el cas de Gianni Vattimo, pr¨°piament la basculaci¨® s'ha produ?t en sentit invers, ja que ¨¦s des de la redescoberta de la dimensi¨® transcendent, durant els anys 90, que ara manifesta sentir-se plenament identificat amb els ideals del comunisme. I ¨¦s justament en aquest assaig que titula Ecce comu-tot jugant l¨°gicament amb el t¨ªtol de l'obra de Nietzsche Ecce homo-, on el pensador torin¨¨s exposa els principis del que anomena "catocomunisme", o defensa de la recuperaci¨® del comunisme, ent¨¨s com a prolongaci¨® del catolicisme m¨¦s fidel al missatge evang¨¨lic.

A partir de la constataci¨® del "frac¨¤s del capitalisme i de les democr¨¤cies formals que el sostenen en el pla institucional", l'autor pensa que les situacions d'injust¨ªcia dif¨ªcilment es podran resoldre per via d'un assalt, per part dels pa?sos pobres, a la "fortalesa" en qu¨¨ s'ha convertit avui dia Occident, o mitjan?ant un proc¨¦s gradual de reformes "des de dins". Algunes de les iniciatives pol¨ªtiques que indicarien el cam¨ª que caldria seguir, segons Vattimo, serien les diverses experi¨¨ncies llatinoamericanes -sobretot a Cuba i Vene?uela- a l'hora de mobilitzar petites comunitats, orientades a ajudar els m¨¦s necessitats. Aquestes comunitats de base recuperarien l'esperit dels antics soviets, abans que aquests "esdevinguessin burocr¨¤cia estatal".

Que s'hagi virat del comunisme a la religi¨® o de la religi¨® al comunisme, al capdavall no t¨¦ massa import¨¤ncia perqu¨¨, com d¨¨iem al comen?ament, tenen bastant en com¨². El que ja ¨¦s m¨¦s sorprenent ¨¦s que, en ampliar la perspectiva, l'autor que ens ocupa sigui el mateix que, als anys 80, va ser considerat el m¨¤xim representant del "pensament d¨¨bil", segons el qual no tindria sentit parlar d'Hist¨°ria, de Veritat o de qualsevol altre concepte en maj¨²scules, perqu¨¨ tot seria relatiu i interpretable. I ¨¦s que una cosa ¨¦s "caure del cavall" un cop, tot experimentant una estimulant metamorfosi, i una altra ¨¦s caure'n diverses vegades, el que provoca certa perplexitat i, fins i tot, comicitat. Essent mal¨¨vols, es podria arribar a dir que les darreres adhesions ideol¨°giques de l'autor, en comptes de deixar enrere el pensament d¨¨bil, no pararien d'il¡¤lustrar-lo, pel seu car¨¤cter err¨¤tic i poc matisat. En qualsevol cas, cal felicitar els editors per l'olfacte i la rapidesa de reflexos que han demostrat a l'hora d'editar en catal¨¤ una obra que encara no ha estat tradu?da a cap altra llengua (tret d'una versi¨® en castell¨¤, restringida a l'illa de Cuba), escrita per un autor que, s'hi estigui d'acord o no, segueix essent un dels referents del pensament contemporani.