Literatura estival

Aquest ¨¦s el pen¨²ltim article de l'anyada: l'¨²ltim abans de les vacances el dedicarem, com ¨¦s costum, als gloriosos Papers p¨°stums del club Pickwick, de Charles Dickens. Per¨° m'ha semblat oport¨², ja que la setmana que ve nom¨¦s parlarem del londinenc grass¨®, parlar avui, ni que sigui per sobre, de les lectures aconsellables en vista de les calendes que agafen el nom d'Octavi August.

Encara que sembli una bestiesa, de la mateixa manera que hi ha menges que resulten m¨¦s adequades en una estaci¨® que una altra -el gazpacho per a l'estiu; l'escudella per a l'hivern- aix¨ª mateix hi ha lectures que s¨®n m¨¦s adients en una estaci¨® que una altra. La muntanya m¨¤gica, de Thomas Mann, per exemple, ¨¦s molt bona per al pic de l'hivern, com ho s¨®n l'Infern de la Commedia , del Dant (perqu¨¨ escalfa) o Foc que agafa, de Jean Cayrol. Hi ha llibres completament autumnals, com ara El gran Meaulnes (traducci¨® magn¨ªfica de Pilar Gefaell de Valverde) o les Elegies de Bierville, de Carles Riba. N'hi ha molts de primaverals, com la majoria de les composicions dels medievals stilnovisti ("Fresca rosa novella | piacente Primavera...", Cavalcanti). I n'hi ha, per fi, d'all¨° m¨¦s escaients per a l'estiu, especialment per a les vacances.

"Al juliol i l'agost la literatura ha de tenir els efectes bals¨¤mics d'una bona dutxa"

Perqu¨¨, a veiam, ?alg¨² pret¨¦n fer un dolor¨®s esfor? en posar-se a llegir, si ¨¦s que ho arriba a fer, quan la temperatura exterior i interior supera els trenta-cinc graus? No; siguem sincers. Hom (i don) es vol distreure. En el cas dels mesos de juliol i agost, la literatura ha de posseir els mateixos efectes bals¨¤mics que una bona dutxa, una llimonada fresca o un gelat de taronges mandarines. I hi ha llibres que no resisteixen aquesta mena d'aparellaments metaf¨°rics. ?Hem de llegir, amb la calorada, L'home sense qualitats, de Musil? Ca! ?La Cr¨ªtica de la ra¨® pura, de Kant? D¨¦u nos en guard! ?Sartor Resartus, d'altra banda extraordinari, de Thomas Carlyle? Massa complicat! ?L'inacabable Jean-Christophe, de Romain Rolland? No: hem de mirar de tirar cap a l'humor, l'amabilitat, la gr¨¤cia i la galania. Tot aix¨° s¨®n virtuts liter¨¤ries que refresquen.

En aquest sentit, no hi ha dubte que els amos del panorama s¨®n els anglesos. Fran?a, llevat de Rabelais, Moli¨¨re i els llibertins del XVIII, ha donat sempre literatura amena, per¨° seriosa; Alemanya -a banda l'incomparable F¨¨lix Krull, de Mann- nom¨¦s va donar mostres d'ironia al temps rom¨¤ntic, i aix¨°, espigolant molt els cat¨¤legs; els n¨°rdics s'assemblen tots a les pel¡¤l¨ªcules de Bergmann: grans, per¨° en exc¨¦s metaf¨ªsics per a l'estiu; els catalans, amb l'excepci¨® de Carner i els seus seguidors, resulten lleugerament sentimentals, empalagosos si fa calor; It¨¤lia nom¨¦s es va divertir de deb¨° en temps de l'Aret¨ª i Goldoni.

En canvi, ?quina gl¨°ria aquesta literatura, que ¨¦s hereva directa del Quijote i de la picaresca espanyola, escrita pels anglesos des del segle XVIII fins ben b¨¦ els nostres dies! ?Quin goig agafar Jonathan Swift, si ¨¦s possible amb les il¡¤lustracions de Grandville! ?Quina pau en llegir Smollet, equivalent, en literatura, del dibuixant i pintor Hogarth, sempre delici¨®s! ?Quin alleujament per a l'esperit baldat, per al cos esmorte?t, tornar a Henry Fielding, sigui el que sigui, comen?ant per Joseph Andrews (ara reeditat a Alfaguara), seguint amb Jonathan Wild (hi ha edici¨® a C¨¢tedra), i acabant amb el magn¨ªfic Tom Jones (a la MOLU)! ?Quina alegria, perdurable en la mem¨°ria, llegir aquests mesos Tristram Shandy, de Laurence Sterne, i no Un viatge sentimental, d'ell mateix, llibre m¨¦s important que bo, per molt que viatgeu a llocs remots!

Si ara digu¨¦s el lector: home, ?i no hi ha coses m¨¦s recents, novetats liter¨¤ries d'un caire semblant? Naturalment que n'hi ha, perqu¨¨ els anglesos han estat i seran sempre els grans humoristes seriosos de la literatura universal, juntament amb una colla de russos, com Tx¨¨jov.

Esmentem-ne unes quantes: en primer lloc, El casalot, de Dickens, recentment incorporat a la bibliografia catalana gr¨¤cies a la magn¨ªfica traducci¨® de Xavier P¨¤mies: no ¨¦s de l'ordre del Pickwick, per¨° ¨¦s literatura ben escrita, ben estructurada, i, sobretot, amb aquell punt de tendra humanitat que caracteritza l'obra sencera del victori¨¤. M¨¦s en?¨¤, teniu a les llibreries la versi¨® catalana de La meva fam¨ªlia i altres animals, llibre grandi¨®s de Gerald Durrell. En castell¨¤, acaben de reeditar la millor novel¡¤la d'Anthony Burgess, Poderes terrenales, que donar¨¤ una gran satisfacci¨® als amants de les opinions rotundes i els cops de geni carregats d'humor. Les aventures d'Augie March, de Saul Bellow, us far¨¤ recon¨¨ixer l'empremta del Lazarillo en la literatura americana. Qualsevol antologia de contes de Chesterton, amb Pare Brown o sense, us ompliran de benestan?a. I no parlem dels contes i novel¡¤les de Nabokov, que trobareu estampats per Alfaguara i Anagrama. Si us agrada la primera meitat del segle XX, llavors s¨®n imprescindibles Jerome K. Jerome (Tres homes dins una barca, sense comptar-hi el gos, Quaderns Crema) o Pelham Wodehouse (poc editat ¨²ltimament). Als nens, doneu-los lady Richmal Crompton (Les aventures de Guillem, que s¨®n una de les maneres m¨¦s eficaces d'educar-se), i avall d'una vegada amb el Patufet i les bessones carrinclones.