"La reivindicaci¨® carregada d'humor ¨¦s m¨¦s precisa i efica?"

La cita ¨¦s amb Quico el C¨¦lio. El seu grup, un dels m¨¦s populars del nostre panorama, acaba d'editar un nou disc despr¨¦s de quatre anys i mig de silenci discogr¨¤fic. A la cafeteria d'una c¨¨ntrica llibreria barcelonina qui es presenta ¨¦s un acalorat Artur Gaya, sense ulleres fosques, ni bast¨®, ni el seu etern barret. En realitat s¨®n la mateixa persona, per¨° Gaya es mostra molt m¨¦s t¨ªmid i retret que el seu expansiu personatge esc¨¨nic, tot i que esgrimeix les mateixes conviccions i determinaci¨® quan es parla dels problemes de l'aigua, del futur de les terres de l'Ebre o de la injustament oblidada m¨²sica d'aquesta zona. Oblidada fins que Quico el C¨¦lio, el Noi i el Mut de Ferrries van comen?ar a omplir els escenaris catalans de jotes alegres i incisives. Des de 1992, data en qu¨¨ el grup va comen?ar a caminar, l'ascensi¨® ha estat imparable. Els Quicos, com se'ls coneix familiarment, han trencat les barreres del p¨²blic folk per arribar a tot tipus d'auditoris. Ara tornen amb un nou disc de t¨ªtol summament expl¨ªcit: Oco!, que en la parla de l'Ebre significa ull!, cura!.

El grup d'Artur Gaya ha editat nou disc, 'Oco!', carregat de cr¨ªtica social

"Treballem amb una m¨²sica que en els seus or¨ªgens era pura cr¨°nica social"

"Hem cantant jotes per defensar l'Ebre i tamb¨¦ contra la guerra de l'Iraq"

Artur Gaya s'expressa amb suavitat, eludint les frases rotundes del seu personatge.

Pregunta. Com neix la idea de crear Quico el C¨¦lio, el Noi i el Mut de Ferrries?

Resposta. Mentre toc¨¤vem altres tipus de m¨²sica ja ten¨ªem al cap fer un grup per recuperar la m¨²sica d'arrel de l'Ebre. Era necessari airejar que Catalunya no nom¨¦s t¨¦ la m¨²sica tradicional institucional, que ¨¦s la sardana, tamb¨¦ hi ha la m¨²sica del sud: la jota i tota la fam¨ªlia de la jota.

P. Trencar malentesos al voltant de la jota?

R. Cert. No cantem jotes per error, per ser ve?ns d'Arag¨®. Aquesta ¨¦s una creen?a que venia de la utilitzaci¨® partidista de la cultura popular que va fer el franquisme per¨° que encara persistia. La jota existeix al sud de Catalunya, al nord de Val¨¨ncia i a les Illes.

P. Per qu¨¨ inventar uns personatges?

R. La idea va n¨¦ixer d'una experi¨¨ncia de teatre de carrer en la que jo interpretava un cec. Vaig pensar: qu¨¨ millor que un cec per transmetre totes aquestes idees? Un cec hereu de la vella tradici¨® de contadors d'hist¨°ries. En realitat eren periodistes, cronistes socials. Per qu¨¨ no dur tot aix¨° al segle XX i ara al XXI?

P. El fet de crear uns personatges els servia per amagar-se'n al darrere?

R. No, en un primer moment era una eina per a arribar m¨¦s al p¨²blic i aconseguir la seva complicitat. Els nostres personatges s¨®n antiherois, una mica esperp¨¨ntics, per¨° s'identifiquen amb la gent. Ens diuen que s¨®n m¨¦s divertits que nosaltres i ¨¦s veritat. Ells poden dir les coses amb m¨¦s gr¨¤cia. Vol¨ªem que la m¨²sica d'arrel fos divertida, que la gent vingu¨¦s als nostres concerts a xalar i no per milit¨¤ncia.

P. En aquell moment imperava la milit¨¤ncia en els concerts folk?

R. S'escoltava m¨²sica tradicional per nacionalisme cultural, per¨° nosaltres preferim que la gent s'ho passi b¨¦ i, si els agrada aquest tipus de m¨²sica, millor. Ara han canviat les coses per¨° ja els hem agafat afecte. A mi ja em va b¨¦ estar darrere d'unes ulleres fosques i, com que creiem que ¨¦s important anar explicant cada can?¨®, ens va molt b¨¦ tenir un parell de veus dispars a l'escenari. Parlem de coses en les que no existeix una veritat absoluta i ja est¨¤ b¨¦ que hi hagi un Quixot i un Sancho.

P. Sense deixar de passar-s'ho b¨¦ vost¨¨s posen sobre la taula els temes socials de m¨¦s actualitat.

R. Busquem la cr¨°nica social, expliquem coses del dia a dia. L'escenari ¨¦s a dalt i la gent a baix, per¨° ens passen les mateixes coses. El poble som tots.

P. La can?¨® ha d'incorporar aquest comprom¨ªs social?

R. Som conscients que treballem amb una m¨²sica que en els seus or¨ªgens era pura cr¨°nica social. Les jotes sempre s'han creat per a les ocasions. Fa uns anys cant¨¤vem jotes per defensar l'Ebre per¨° ven¨ªem a Barcelona i cant¨¤vem jotes contra la guerra de L'Iraq. Jotes contra alguna cosa o per celebrar alguna cosa, ¨¦s la idea original d'aquesta m¨²sica.

P. Qu¨¨ se sent quan per exemple en les manifestacions anti transvasament de fa uns anys la gent cantava espont¨¤niament les seves can?ons?

R. ?s emocionant. Que la gent faci seva una can?¨® ¨¦s dir-te que all¨° que tu pensaves que podia ser, ¨¦s.

P. Actualment al transvasament li posen noms molt dispars. Quina ¨¦s la seva postura?

R. Per sort ha plogut! Aix¨ª que celebrarem que s'hagin aliat la ci¨¨ncia, la ra¨® i el cel, que, per una vegada, s'ha posat del costat de les bones causes. Fins que l'actual cultura del formig¨® no cedeixi, la nova cultura de l'aigua no podr¨¤ imposar-se. S'ha intentat dividir la gent com si l'aigua tingu¨¦s amos. La primera batalla del transvasament la vam guanyar amb l'ajuda de tota Catalunya i ara s'estava intentant enfrontar la gent per unes difer¨¨ncies territorials que no existeixen, quan la gent coneix el problema veu que no existeixen.

P. El transvasament va ser una guerra guanyada per¨° amb Oco! segueixen furgant en altres problemes d'actualitat.

R. Simplement mirem al m¨®n: la destrucci¨® del paisatge, la pobresa consentida, el preu de l'habitatge, el canvi clim¨¤tic ... El Delta de l'Ebre es fondr¨¤ d'aqu¨ª a 50 o 70 anys i aqu¨ª ning¨² fa res. Nosaltres diem "Oco!" a tot aix¨°, per¨° una mica il¡¤lusionats perqu¨¨ seguim cantant en comptes de llen?ar la tovallola.

P. Amb humor les den¨²ncies s'accepten millor?

R. La reivindicaci¨® carregada d'humor ¨¦s m¨¦s precisa. L'humor i la ironia s¨®n eines molt eficaces. La ironia t'ajuda a viure. T'ajuda a passar les bones coses i les males. L'exemple ¨¦s all¨° tan t¨ªpic que en tots els enterraments s'acaba explicant acudits.Nosaltres preferim l'humor per¨° si alg¨² vol escoltar tot aix¨° de forma seriosa en t¨¦ prou amb llegir el diari cada dia.

P. Musicalment a Oco! persisteix la seva reivindicaci¨® de la m¨²sica de les terres de l'Ebre?

R. Per descomptat, el disc t¨¦ dues l¨ªnies conductores, una ¨¦s aquesta alerta social i l'altra ¨¦s que totes les melodies en les que ens vam basar procedeixen d'un territori que trenca fronteres administratives: el sud de Catalunya, el nord de Val¨¨ncia i la zona aragonesa del Matarranya. Som una gran zona cultural per¨°, de vegades, les delimitacions administratives ens tallen la comunicaci¨® entre nosaltres.