Macba: canvi de tapa

El Macba va ser un dels primers edificis barcelonins projectat i constru?t per un arquitecte de reconeguda projecci¨® internacional: Richard Meier. Al comen?ament l'edifici va irrompre al barri com un vaixell dut fins all¨¤ per un tsunami. La seva blancor que unifica tots els elements que el formen li va conferir des del comen?ament una aparen?a irreal i abstracta. Exactament com a la desfeta d'un naufragi, la platja, en aquest cas la pla?a dels ?ngels i els seus voltants, s'han ocupat durant aquests anys d'anar digerint aquest gegant¨ª tit¨¤nic.

A les seves vores han anat succeint des d'aleshores diverses coses, com l'aparici¨® de distints edificis p¨²blics que han completat els buits del voltant fins a fer que el vaixell ja no sembla avarat a la platja, ara sembla ancorat al port. La Facultat de Comunicaci¨® Blanquerna, la Facultat de Geografia i Hist¨°ria, el FAD -a l'edifici del davant de la pla?a- i, fins i tot, la remodelaci¨® de l'entorn del Dispensari Antitubercul¨®s, que l'ha deixat exempt i ha fet encara m¨¦s evident el seu parentesc arquitect¨°nic amb el Macba, han aconseguit que aquest, per fi, es trob¨¦s com a casa. Per¨° el m¨¦s important ha estat l'actitud s¨°bria i acollidora del seu ve¨ª el CCCB i, sobretot, la pla?a i la seva activitat, que alguns cops recorda la de Djemaa el-Faa de Marraketch.

L'edifici del Macba t¨¦, per sobre de tot, una qualitat innegable i ¨¦s que la seva fa?ana ¨¦s una prolongaci¨® de la pla?a. ?s com si aquesta s'estengu¨¦s verticalment. En lloc de posar un l¨ªmit a l'activitat, diferenciant el museu de la pla?a, el fabul¨®s hall s'est¨¦n en tota l'al?ada i desplega la rampa fent que l'activitat interior pugui ser contemplada. La gent pujant o baixant i els que caminen a fora semblen superposar-se alguns cops com en un collage cin¨¨tic. Aquesta fa?ana t¨¦, a m¨¦s, moltes capes: les lames horitzontals, la fusteria met¨¤l¡¤lica, la rampa, l'estructura que la suporta, els balcons dels fons i, per fi, el mur que d¨®na l'acc¨¦s a les sales. Perqu¨¨ m'entenguin, cal que s'imaginin un d'aquests llibres per a infants on, en obrir les p¨¤gines, es despleguen una s¨¨rie de bambolines que simulen els decorats d'un teatre. La fa?ana del Macba ¨¦s com una gran boca de teatre amb els diversos decorats superposats. Nom¨¦s cal imaginar-ho. Amb la llum apropiada, una mica m¨¦s a dins que a fora, com al capvespre, ¨¦s fant¨¤stica. Edifici i pla?a formen una sola cosa, en aix¨° ¨¦s comparable al Tinell i la pla?a del Rei, amb els quals guarda una simetria temporal.

La fa?ana t¨¦ dos contrapunts als extrems, un volum de formes corbes, susp¨¨s sobre el paviment com un absis abonyegat i un pl¨¤nol retallat i tens sobre l'entrada amb forats estampats que recorda la fa?ana d'alguna de les vil¡¤les constru?des per Le Corbusier als anys 20. Els dos elements ens conviden a mirar la fa?ana no amb l'¨°ptica de la perspectiva c¨°nica sin¨® amb la de la superposici¨® d'elements. Una composici¨® molt estimada per Le Corbusier, a qui podem considerar l'inspirador d'aquesta arquitectura, potser perqu¨¨ tenia un ull mandr¨®s, un defecte que fa que ho veiem tot com si mir¨¦ssim amb un ull tapat (ho han provat algun cop?).

La composici¨® ¨¦s des d'aquest punt espl¨¨ndida. Doncs b¨¦, ara l'han espatllat de la manera m¨¦s vulgar possible: han decidit que aquest element de l'entrada ¨¦s bo per posar-hi un r¨¨tol. Tota la fantasia ha desaparegut. Les lletres -blanques sobre fons blanc- fan que podem llegir-les per la seva ombra. Tot una met¨¤fora del museu! Necessitava aquest edifici dir expl¨ªcitament el que ¨¦s? Posarien vost¨¨s el r¨¨tol Catedral de Barcelona a la fa?ana de la catedral? Simult¨¤niament han aparegut uns para-sols i unes plantes que "animen" el que sembla la terrassa d'un bar a la planta superior. ?s evident que per posar aquest r¨¨tol s'ho han pensat tant com els que posen el r¨¨tol extintor sota de l'extintor. El Macba, a l'editorial de la seva agenda informativa de l'Estiu 2008, titulat Canvi d'etapa (potser volien dir canvi de tapa), diu: "Esperem que aquesta nova etapa continu? tenint el suport i la complicitat dels p¨²blics m¨¦s exigents que sempre seran el veritable cor del Museu". Doncs no els sembla que podrien treure el r¨¨tol?