Pend¨¨ncia

En un pa¨ªs menys traum¨¤tic (si tal cosa existeix), a qualsevol pa¨ªs de l'altra banda per exemple dels Pirineus, un autor com Rodolf Llorens i Jordana (1910-1985) seria dels m¨¦s apreciats per la cr¨ªtica i pel p¨²blic, els seus llibres, com els dels cl¨¤ssics, no pararien de reeditar-se, seria m¨¦s conegut que Josep Pla, alguna de les seves obres (segurament Com han estat i com som els catalans) seria de lectura obligat¨°ria a les escoles, moltes de les seves dites i opinions haurien passat al domini p¨²blic, el seu estil seria un dels models arquet¨ªpics de la llengua, els estudiosos estudiarien i els intel¡¤lectuals aprofundirien les seves idees (com el concepte de renaixen?a que d¨®na a la primera part de Josep Robrenyo. El nou concepte de la Renaixen?a, o les versions diferents del llibre La ben nascuda, r¨¨plica a la ben plantada), la seva manera de veure el m¨®n i el pa¨ªs serviria d'ant¨ªdot efica? contra les bajanades suposadament pol¨ªtiques i culturals que ens empassem cada dia, el conjunt dels seus escrits seria important¨ªssim per a tots els artistes de la prosa i del vers, els tractats de ret¨°rica es nodririen amb exemples de la seva ploma, i els seus llibres es trobarien a dues cases de cada tres. Avui no es troben ni a les llibreries de vell.

Alguns cr¨ªtics, pocs, l'han maltractat, la majoria l'han ignorat i la resta segurament ni el coneixen. Aquesta trista situaci¨®, per¨°, durar¨¤ poc, perqu¨¨ l'obra t¨¦ un pes que s'imposar¨¤. Una de les raons del retard en la seva valoraci¨® ¨¦s perqu¨¨ a Llorens i Jordana no l'han pogut encarrilar ni en una l¨ªnia noucentista ni en una l¨ªnia antinoucentista perqu¨¨ ell porta la l¨ªnia Llorens i Jordana, la qual cosa en el fons i a la llarga ¨¦s un gran avantatge per ell i per nosaltres. A cada ratlla que escriu es fa present la seva original personalitat, la seva agudesa, el bon humor, la seriositat del comprom¨ªs amb cada tema que toca, la vivacitat del m¨®n que porta a dins (que no ¨¦s cap ectoplasma sin¨® el m¨®n real, precisament, perqu¨¨ Rodolf Llorens no ¨¦s cap tocaboires ni bufan¨²vols), la riquesa i gr¨¤cia i propietat del seu llenguatge i, en fi, la fonda independ¨¨ncia del seu pensament.

Per¨° si el que diu i la manera com ho diu ¨¦s indiscutiblement nou i original, tampoc no s'ha de pensar que sigui cap extravagant dels que busquen tres peus al gat o cinc al molt¨®, perqu¨¨ el seu concepte tamb¨¦ ¨¦s m¨¦s vell que l'anar a peu. El nou concepte del senyor Llorens ¨¦s nou al m¨®n de la cultura que ell en diria consagrada, per¨° antic pel que fa al pensar espontani de la gent que no conferencieja ni dicta pautes per¨° pensa amb el propi cervell i no es deixa entabanar per les rodes de mol¨ª imperants, ni en l'¨¨poca inquisitorial ni en la capellanesca ni en la mediacritat d'ara. Vull dir que aquesta independ¨¨ncia de Llorens pel que fa a poders culturals, capelletes, tend¨¨ncies o patumeries, no el converteix en un cas a?llat sin¨® al contrari, li permet de relligar-se millor amb el pa¨ªs, amb la gent, amb els artistes i pensadors, de tal manera que quan el llegim ens fa l'efecte d'un autor viu que escriu sobre un tema viu. I ¨¦s veritat. La saba viva del llenguatge corre per la seva prosa. L'esperit, lliure, batega en les seves idees.