Les coses menudes

M'arriba a la b¨²stia de casa, com a molts amics d'Enrique Vila-Matas, la invitaci¨® a assistir, a l'Ambaixada de Fran?a a Madrid, a l'acte de lliurament a l'escriptor barcelon¨ª de les ins¨ªgnies de Chevalier dans l'Ordre National de la L¨¦gion d'Honneur. L'orde va ser institu?t per Napole¨® I l'any 1802, tot restaurant una tradici¨® centen¨¤ria francesa, abolida nom¨¦s durant el per¨ªode m¨¦s cr¨ªtic de la Revoluci¨® Francesa. Reben la distinci¨® homes i dones, francesos i estrangers, que hagin destacat en el terreny de les armes, de les arts, de les ci¨¨ncies i de les lletres amb m¨¨rits extraordinaris. Amb tota la pompa que escau, Vila-Matas rebr¨¤ la d¨¦coration de mans de l'Ambaixador, si no ¨¦s que el mateix President de la Rep¨²blica s'acosta a Madrid per imposar-la a l'escriptor, mentre Madame Nicolas Sarkozy (que ¨¦s com sempre s'havia anomenat a Fran?a l'esposa d'un home amb aquests nom i cognom) s'ho mira, distreta, amb les cames ben juntes, potser asseguda en una butaca principal. Li donaran una medalla de 37 mil¡¤l¨ªmetres de di¨¤metre (la m¨¦s gran, la dels comandants, en fa 60), i una cinta que es porta, convertida en una mena de clavellet vermell, a la solapa: per sort Vila-Matas duu sempre americana, estiu i hivern, de manera que li veurem lluir la sin¨¨cdoque (pars pro toto) de la condecoraci¨®.

"Sembla que vingui de Mart, per¨° Vila-Matas ¨¦s un signe del nostre temps"

Li he trucat de seguida que he rebut la not¨ªcia. Li he dit que, naturalment, no hi aniria, per evitar les preguntes capcioses dels cr¨ªtics literaris que creuen fermament que el seu alter ego, J.LL., ¨¦s l'autor de tota la seva obra. I he afegit un comentari: "No et preocupis per rebre la distinci¨® m¨¦s petita, la dels 37 mil¡¤l¨ªmetres, perqu¨¨ tota la teva producci¨® ¨¦s i ser¨¤ sempre de l'ordre de la mil¡¤limetria". No s'ha enfadat, com era d'esperar, perqu¨¨ ¨¦s un home d'una positiva intel¡¤lig¨¨ncia. I he reblat la consideraci¨®: "Si pretenen donar-te les medalles m¨¦s grosses que v¨¦nen a continuaci¨® (Official i Commandant), rebutja-les: all¨° que t'escau s¨®n les talles m¨ªnimes, perqu¨¨ tots els teus llibres han nascut al voltant de les coses menudes".

I s'ha acabat la conversa. Llavors he pensat en la fastuosa carrera del meu amic, molt preuada, per exemple, per cr¨ªtics tan penetrants com Jos¨¦ Mar¨ªa Pozuelo i Joan-Anton Cararac (aquest, ara dedicat de ple a l'art de la jardineria japonesa, abans cr¨ªtic literari a Le P¨¦riodique de la Catalogne Sud). M'ha semblat que l'art literari de Vila-Matas es fonamenta en el valor que les coses petites tenen als nostres dies. Acabada l'¨¨poca de les grans novel¡¤les exhaustives i extenuants (les de Joyce, Proust, Thomas Mann o Robert Musil serien les ¨²ltimes mostres dignes d'aquest g¨¨nere), la literatura narrativa es va trobar en un atzucac: els francesos van tirar per les formes experimentals que, als anys setanta, van acabar de legitimar les teories de la revista Tel Quel; els anglesos, mirant com sempre per damunt de l'espatlla, es van refugiar en els grans models narratius, que s¨®n extraordinaris, dels seus segles XVIII i XIX; els alemanys van convertir la literatura, ella especialment entre les arts diverses, en terreny per redimir el pa¨ªs de les barbaritats comeses pels seus pares durant la Segona Guerra Mundial. A Espanya, els uns van tirar per una arquitectura narrativa complicada i una prosa experimental treballad¨ªssima -com Juan Benet o S¨¢nchez Ferlosio-, i d'altres van considerar que s'havia acabat el temps de les grans s¨ªntesis i les enormes pretensions. Mirar a veure qu¨¨ passa en el m¨®n, i explicar-ho als lectors d'una manera tan fragment¨¤ria com ¨¦s esmicolada la realitat de cada dia, vet aqu¨ª l'art literari de Vila-Matas, entre una colla.

En procedir aix¨ª, se situava en un corrent que posseeix segles d'exist¨¨ncia a les lletres europees: des dels apophthegmata grecs fins als fragments p¨°stums de Nietzsche, la literatura del nostre continent ¨¦s plena a vessar d'obres que consideren que les totalitats, les summae i les enciclop¨¨dies s¨®n una vana pretensi¨®. Aix¨ª van escriure tots els moralistes francesos del XVI i del XVII, i aix¨ª Friedrich Schlegel i Novalis, de bracet a la revista rom¨¤ntica Athen?um, van lloar l'art de la pe?a menuda, de la totalitat q¨¹estionada, en els incomptables fragments que van escriure, gaireb¨¦ com una plantofada a les ¨ªnfules de Goethe, el qual, com sabia b¨¦ Joan Fuster, va tenir hemorroides a causa de l'esfor? ingent que li va suposar l'eterna redacci¨® del Faust , que avui no llegeix ning¨². Al nostre segle, els dos cr¨ªtics literaris de m¨¦s gran repercussi¨® que hi ha hagut, Walter Benjamin i Roland Barthes, tampoc estaven per grandeses: l'un va escriure uns Fragments d'un discurs amor¨®s (glossant el Werther, tamb¨¦ de Goethe, per cert) i l'altre volia coronar la seva carrera amb un bagul feixuc, ple a vessar de citacions dels altres, gaireb¨¦ seguint al peu de la lletra la idea d'enciclop¨¨dia del saber presentada per Flaubert al final de Bouvard et P¨¦cuchet, l'any 1880. Sempre ens ha semblat que Vila-Matas procedia de Mart; per¨° la seva literatura ¨¦s un reflex perfecte del valor de les coses menudes i la impossible narraci¨® total al nostre temps. O de qualssevol; perqu¨¨ ja ho deia Plini el Vell: "Cum rerum natura nusquam magis quam in minimis tota sit" (Hist. Nat. , XI, I, 4).