"Em vaig prohibir tornar a veure 'Blade Runner' i 'La taronja mec¨¤nica"

Cau sobre Barcelona una mena de xocolata bruta, tan ¨¤cida que obliga a tapar els monuments antics, com si es tract¨¦s d'una proposta de l'artista Christo. A moltes cases, hi ha esclaus sexuals. Tamb¨¦ alguns pateixen el somni Marinetti, terrible malaltia que no et deixa gaireb¨¦ dormir perqu¨¨ et fa veure el futur. La gent s'avorreix fins i tot comprant les millors marques en una ciutat desdibuixada... En fi, ab¨²lia, falsedat, descomposici¨®, malson. En aquest context, l'Assass¨ª gaireb¨¦ et fa un favor quan fa hores extres despr¨¦s de deixar de repartir per Ikea; l'Oreneta suporta com pot la malatia mentre espia pels terrats i l'Esclau pensa que avui li han fet poc mal i que podria ser pitjor. Aix¨° ¨¦s Aiguafang (La Magrana), la suggerent darrera proposta de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs (Perpiny¨¤, 1963), la vuitena de la seva bibliografia i que nom¨¦s fa que ratificar-lo, com ja va demostrar amb El dia de l'¨®s (premi Crexells, 2004), com una de les veus a escoltar de la narrativa catalana actual. Si m¨¦s no, la m¨¦s inquietant.

"El vern¨ªs de civiliztaci¨®n que ens protegeix ¨¦s cada vegada m¨¦s prim", diu l'autor d'"Aiguafang"

"A Catalunya hi ha un cert provincianisme literari, es mira poc l'avantguarda de fora"

Pregunta. El lector, especialment el barcelon¨ª, agrairia pensar que Aiguafang ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨®...

Resposta. No s¨¦ quin g¨¨nere ¨¦s perqu¨¨ no ¨¦s una novel¡¤la futurista, per¨° tampoc ¨¦s una novel¡¤la-assaig sobre la societat actual.

P. Doncs a la plana 99 parla de barcelonins, expl¨ªcitament...

R. B¨¦, volia un espai reconeixible, per¨° la ciutat del llibre no ¨¦s una met¨¤fora de Barcelona sin¨® del contingut mental de la societat.

P. Inusual a les nostres lletres.

R. ?s que la literatura catalana ¨¦s una mica maniaga, que diem a la Catalunya Nord; est¨¤ plena de bondat, gentilesa, t¨¦ un punt tou en relaci¨® a la novel¡¤la europea, fa poca exploraci¨® liter¨¤ria, mira poc l'avantguarda i aix¨ª hem perdut l'anticipaci¨®, les ucronies... Hi ha cert provincianisme literari.

P. La societat que dibuixa ¨¦s molt decadent.

R. Est¨¤ marcada per un estat de descomposici¨® i hi ha una vacu?tat de la vida, estan avorrits de viure i hi predomina l'aparen?a.

P. Fins i tot la gent es pinta les dents de colors...

R. M'estranya que no es faci ja, arribats al p¨ªrcing d'avui.

P. Tamb¨¦ ¨¦s angoixant les diverses pors que traspuen els personatges, la viol¨¨ncia del carrer.

R. S¨ª, tot aix¨° que descric podria passar aqu¨ª ara; i si avui la viol¨¨ncia ¨¦s menor a la del llibre ¨¦s perqu¨¨ encara hi ha un vern¨ªs de civilitzaci¨® que ens protegeix, per¨° aquesta civilitzaci¨® no ¨¦s adquirida, s'ha de treballar, i cada cop la seva capa ¨¦s m¨¦s prima.

P. Per qu¨¨ sura tot aix¨° ara?

R. La buidor ja fa temps que es manifesta, la tenim dins per¨°, ¨¦s clar, si treballes 12 hores, no la veus... ?s curi¨®s, per¨° ¨¦s la mateixa civilitzaci¨® la que provoca aquesta buidor; l'aiguafang cau sobre el cap de la gent. Aquesta pluja ¨¦s el quart personatge de la novel¡¤la.

P. L'esclau sexual ¨¦s japon¨¨s. Un acudit c¨¤ustic?

R. No, volia plantejar que no hi ha determinisme, que alg¨² d'un pa¨ªs modern i tecnol¨°gicament avan?at tamb¨¦ pot ser un esclau, que els emigrants d'avui no tenen per qu¨¨ ser els de dem¨¤; si hi ha un cataclisme clim¨¤tic o tecnol¨°gic, potser ens hi trobarem nosaltres.

P. El seu japon¨¨s ¨¦s d'una docilitat exasperant.

R. ?s que s'ha resignat a ser esclau i s'hi adapta. Vinc a dir que el confort ¨¦s un parany.

P. La pluja bruta, la foscor, la ciutat...?Blade Runner?

R. Nom¨¦s he vist el film una vegada i, efectivament, quan estava escrivint em va venir al cap... i em vaig prohibir tornar-la a veure fins fa poc. Em va passar tamb¨¦ amb La taronja mec¨¤nica.

P. Sobta molt l'abs¨¨ncia total del m¨®n espiritual.

R. ?s un dels aspectes clau de la degradaci¨® d'una societat perqu¨¨ ¨¦s dels que permeten estructurar-la: s'han perdut tots els valors, eines cabdals per la llibertat; s¨®c ateu, per¨° tinc certs valors cristians que crec necessaris.

P. De Perpiny¨¤ estant tamb¨¦ es veu el m¨®n aix¨ª o nom¨¦s ¨¦s visible des d'una versi¨® 2.0 de la Barcelona que s'ensorra com el Tit¨¤nic?

R. Aquest fenomen ja passa arreu, pobles inclosos. D'altra banda, Barcelona no t¨¦ gens de mala premsa a Perpiny¨¤.

P. Cap on miren m¨¦s, cap a Par¨ªs o cap a Barcelona?

R. Infinitament m¨¦s a Par¨ªs, per¨° tamb¨¦ molt a Barcelona. ?s possible que fins i tot estigui una mica mitificada: Fran?a, avui, ¨¦s el campi qui pugui del liberalisme, mentre hi ha certa enveja de Catalunya pel seu grau d'autonomia i per haver salvat la seva llengua.

P. La seva quina ¨¦s?

R. Se'm d¨®na millor el franc¨¨s, per¨° m'hauria perdut si hagu¨¦s escrit en aquesta llengua. En el catal¨¤, s¨®c autodidacte al 90% i tinc algunes dificultats. Per¨° aix¨° m'ha ajudat: haig d'anar al cor de la llengua i m'obliga a ser m¨¦s prec¨ªs.

P. Els personatges parlen un catal¨¤ ben estrany que citen com a catafl¨¤ . ?s aplicable a la vida real?

R. El catal¨¤ del llibre ¨¦s coherent amb una societat en descomposici¨®. El que ¨¦s evident ¨¦s que el catal¨¤ es parlar¨¤ cada vegada m¨¦s amb accent xin¨¨s o marroqu¨ª i aix¨° tampoc ¨¦s tan dolent; el que s¨ª ¨¦s dolent ¨¦s el nivell d'empobriment, sobretot del catal¨¤ de Barcelona, que es confon amb el normatiu. ?s rid¨ªcul que la gent de comarques tingui vergonya de la seva riquesa ling¨¹¨ªstica; m'espanta; per aix¨° he posat rossellonismes i cultismes.

P. Cal una pol¨ªtica m¨¦s exigent?

R. Amb la llengua estem afluixant; un xin¨¨s que viu a Catalunya ¨¦s m¨¦s catal¨¤ que jo, que s¨®c franc¨¨s, per¨° perqu¨¨ aquest xin¨¨s parli en catal¨¤ ha de tenir la sensaci¨® de qu¨¨ li ¨¦s ¨²til; si no se li ensenya el catal¨¤ ¨¦s discriminaci¨® perqu¨¨ se li barra l'acc¨¦s a l'ascens social. En qualsevol cas, s¨®c dels que creuen que per salvar una llengua es necessita la independ¨¨ncia.