Els dissabtes, mercat

Una vegada hi havia una escriptora que es deia Merc¨¨ Rodoreda, de la qual commemorem aquest any el centenari del naixement. Aquesta escriptora, entre moltes altres coses, va escriure una novel¡¤la titulada Mirall trencat, en la qual es narra la vida de Teresa Goday i de la seva fam¨ªlia. A casa de Teresa Goday hi havia una cuinera, que es deia Armanda. Aquest any, el premi Sent Sov¨ª de literatura gastron¨°mica -del jurat del qual tinc el gust de formar part-, ha estat concedit a Els dissabtes mercat. Mem¨°ries d'Armanda, obra escrita per Montserrat Casals i Octavi Mart¨ª. L'Armanda misteriosa del t¨ªtol no ¨¦s altra que la cuinera de Mirall trencat. Un personatge de ficci¨®. I, per tant, aquestes mem¨°ries s¨®n unes falses mem¨°ries que els autors del llibre han escrit i que un altre personatge de ficci¨®, Marta Messidor, troba entre els llibres de Merc¨¨ Rodoreda conservats a la Biblioteca de Girona. Marta Messidor est¨¤ preparant un documental sobre l'escriptora i el llibre premiat reuneix les p¨¤gines de les falses mem¨°ries de l'Armanda i la documentaci¨® que la Messidor ha anat reunint per al seu documental. El llibre, per tant, ¨¦s una h¨¤bil mescla de narraci¨® autobiogr¨¤fica -els records de la cuinera- i d'assaig contextual sobre l'¨¨poca en qu¨¨ transcorre la novel¡¤la de la Rodoreda. Un llibre que es pot entendre tot ell com a una novel¡¤la i que ¨¦s, alhora, un exemple d'aix¨° que en diuen un g¨¨nere transversal. Ficci¨® i assaig.

L'Armanda consigna a les mem¨°ries la seva experi¨¨ncia com a cuinera de la fam¨ªlia de Teresa Goday i explica coses d'aquesta fam¨ªlia que la pr¨°pia Rodoreda no sabia. ?s a dir, que el llibre de Montserrat Casals i Octavi Mart¨ª completa de forma molt h¨¤bil la novel¡¤la Mirall trencat. I, alhora, els papers d'assaig construeixen un context interessant¨ªssim sobre l'¨¨poca. Ens parlen dels mercats, ens parlen dels cuiners que van crear la cuina burgesa a Barcelona, ens parlen, sobretot, de la classe social a la que pertany l'Armanda, la de les cuineres, la del servei. O sigui que, a m¨¦s dels detalls de cuina que ens d¨®na l'Armanda -un rap cuinat de forma prometedora, per exemple-, el llibre entra de ple en la gastronomia pel costat de la classe social del servei que, de fet, la fa possible. Es tracta, doncs, d'un llibre de lectura apassionant que, a m¨¦s del que he dit, ens amplia la figura de la Rodoreda, de forma poc ortodoxa -gr¨¤cies a una entrevista que Marta Messidor fa a un suposat estudi¨®s de l'obra de l'escriptora, un estudi¨®s, diu, que no ha publicat, perqu¨¨, ¨¦s clar, no ¨¦s una dona-. Tot plegat, una feli? troballa que promet hores de plaer als rodoredians i als estudiosos i practicants de la gastronomia. (Ah, i el t¨ªtol ¨¦s una doble picada d'ullet: es refereix a qu¨¨ l'Armanda anava al mercat els dissabtes, evidentment, per¨° tamb¨¦ a qu¨¨ a la Rodoreda, els ¨²ltims anys de la seva vida a Romany¨¤ de la Selva, li agradava baixar a Sant Feliu de Gu¨ªxols, els dissabtes, a mercat).