Capri

Una vegada m¨¦s, Valeria Bergalli ens obsequia amb un llibret delici¨®s. Una min¨²scula gran joia escrita el 1926 per Alberto Savinio, germ¨¤ del c¨¨lebre pintor metaf¨ªsic Giorgio de Chirico. Savinio, tamb¨¦ pintor, va deixar in¨¨dit aquest text, trobat entre els seus papers. I sorpr¨¨n que un text tan espl¨¨ndid (de fet -i que no s'espanti ning¨², perqu¨¨ no voldria treure cap lector a aquesta petita meravella-, un llarg poema en prosa) no l'edit¨¦s Savinio mateix, abans de morir. ?s clar que Savinio va morir el 1952 -havia nascut el 1891- i que en aquells temps de la postguerra mundial no devien estar per massa alegries po¨¨tiques. A m¨¦s, l'est¨¨tica del llibre, aquesta mescla d'exaltaci¨® m¨ªtica tocada de surrealisme, potser ressonava encara massa a les est¨¨tiques del feixisme, en aquella ¨¨poca de neorealisme descarnat.

La bellesa de Capri ¨¦s un t¨°pic i ¨¦s molt dif¨ªcil escriure sobre un t¨°pic sense caure-hi. Savinio ho aconsegueix plenament amb una h¨¤bil mescla de descripci¨® de les seves sensacions personals i d'hist¨°ria, de passat antic, m¨¦s o menys m¨ªtic, i de lirisme. De realisme detallat i d'onirisme metaf¨ªsic. I aquesta mescla, agitada amb passi¨®, passada per una llengua rica i precisa, d¨®na la meravella d'aquest text esclatant en el qual, segons Raffaele La Capria, el gran narrador napolit¨¤, Capri ha trobat un escriptor a l'al?ada del seu mite.

Quan vas de N¨¤pols a Capri, tens una sensaci¨® estranya. No saps ben b¨¦ si ets tu que vas cap a l'illa o ¨¦s l'illa la que, surant, ve cap a tu. Aquella ombra grisblavenca, de perfils vagues, se't va acostant, imponent, i et sents petit, perdut, sobre la closca de nou del traghetto que et sost¨¦. Aquesta sensaci¨® tamb¨¦ la t¨¦ Savinio. Ell escriu que l'illa ha trencat les seves ¨¤ncores de granit. Espl¨¨ndida anticipaci¨®, la d'anomenar ja de lluny la mena de roca que constitueix Capri, espl¨¨ndida imatge la d'aquestes ¨¤ncores de pedra que, trencades, permeten a l'illa, amb tota la seva hist¨°ria i el seu mite d'avan?ar cap a nosaltres per posseir-nos i robar-nos el cor. Llavors, Savinio es gira cap a terra ferma i, darrere, veu el Vesubi. I increpa el pobre Leopardi perqu¨¨ va titllar el volc¨¤ de paor¨®s i d'exterminador. I dirigint-se a la muntanya escriu: "Oh, venerable muntanya. La m¨¦s bella, dol?a i delicada de totes les que m'ha estat donat de veure. Com una maternal lloca pac¨ªfica, empares aquest mar, aquesta terra, aquestes ciutats".

Savinio passeja per Capri, pel Capri de 1926 i pel de l'antiguitat. Parla amb el fantasma de C¨¨sar August i es troba amb el de Tiberi encarnat en un gos. Compara la gr¨¤cia lleugera de les p¨¨rgoles cl¨¤ssiques amb la pot¨¨ncia dels farallons, les al?¨¤ries del monte Solaro amb les profunditats de safir de la Grotta Azzurra, on es submergeix despr¨¦s d'haver sentit "la cad¨¨ncia inimitable" del cant de la Mort, ran del penya-segat...

La Capria escriu que aquestes poques p¨¤gines rescaten els itineraris capresos de la humiliaci¨® que el turisme i la fama els ha imposat. T¨¦ ra¨®.