Mem¨°ria en vermell i negre

Qu¨¨ tal li escau a la mem¨°ria hist¨°rica el roig i el negre? Tot i que les barricades avui tenen horari (la botiga intel¡¤lectual, nom¨¦s de 16 a 21 hores; la seu central de la CNT a Barcelona, de 19 a 21), la llibreria anarquista barcelonina La rosa de foc pot ser un term¨°metre. "Des de fa tres anys, hem notat un increment de t¨ªtols sobre anarquisme i antisistema i ara coincidim m¨¦s amb l'oferta de la propera La Central del Raval", constata Ignasi Lamata, que busca llibres per a la tenda, entre d'altres llocs en mercats de vell i en fons editorials descatalogats.

L'observaci¨®, feta des d'una llibreria que t¨¦ a l'aparador una reproducci¨® de la ja lice¨ªstica bomba Orsini, t¨¦ lectura: les editorials m¨¦s comercials, i no nom¨¦s ja les marginals o les afins a la causa, s'han apuntat a la moda anarquista. I per aix¨°, sense ser exhaustius, gaireb¨¦ una desena de t¨ªtols han aparegut recentment.

Per¨° sembla que la nova mem¨°ria ha pujat la intensitat dels colors, especialment del vermell. "Ara a veure si resultar¨¤ que tota la culpa dels excessos de la guerra ser¨¤ de la FAI i de la CNT... On s¨®n els llibres dels crims de la pla?a de braus de Badajoz o dels pase¨ªllos de Sevilla de Queipo de Llano?... La culpa ¨¦s del nou revisionisme i del fet que ara sigui Iniciativa i el tripartit els qui estiguin al poder; traeixen el seu propi b¨¤ndol", brama Lamata per explicar la proliferaci¨® de literatura sobre el pistolerisme i els excesos dels m¨¦s radicals.

"Hi havia una seducci¨® rom¨¤ntica pel tema ¨¤crata i ara, amb la recuperaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica, la nova visi¨® deixa al descobert la falsedat i els crims de gent com la de la FAI", opina Isidor C¨°nsul, editor de Joan Garcia Oliver. Retrat d'un revolucionari sindicalista, de Llu¨ªs Alegret; Diari d'un pistoler de la FAI, de Miquel Mir i, sobretot, d' El silenci de les campanes, estudi sobre la persecuci¨® religiosa a la Guerra Civil de Jordi Albert¨ª i del que Proa n'ha venut 8.000 exemplars. Un altre llibre a la contra amb ¨¨xit ¨¦s L'¨°mnibus de la mort, de Toni Orensanz (Ara Llibres) sobre un sanguinari escamot de la FAI a Falset: 5.046 unitats.

El prestigi¨®s historiador Josep Termes no vol fer servir la paraula revisionisme, prefereix parlar "d'un replantejament de la hist¨°ria del moviment anarquista que fins ara la professi¨® no s'havia atrevit a fer; la Rep¨²blica sempre havia estat flors i violes i ara s'adonen dels clarobscurs i buits... Si hi ha historiadors com Pio Moa ¨¦ s fruit dels forats deixats per la mala esquerra historiogr¨¤fica".

Per l'autor de Mis¨¨ria contra pobresa: els fets de La Fatarella de gener de 1937 (Afers), "l'anarquisme, avui, ja no fa mal, ¨¦s una rel¨ªquia per¨° tamb¨¦ el moviment social m¨¦s important de Catalunya amb el catalanisme; o sigui, que encara hi ha teca per parlar-ne". Que la part de "sang i fetge" sigui la predominant ¨¦s inevitable: "L'¨¨poca m¨¦s viva de l'anarquisme ¨¦s 1890-1920 i d'aquesta etapa gaireb¨¦ no s'ha publicat res, no t¨¦ audi¨¨ncia; l'altra, la de la Rep¨²blica i la guerra, i ja sense prejudicis, ¨¦s m¨¦s cridanera". Tampoc hi veu Termes en l'eclosi¨® la petja de la situaci¨® social d'avui; ni tan sols els recents aldarulls de Gr¨¨cia per la mort d'un suposat anarquista. Per¨° s¨ª admet que "l'anarquisme t¨¦ l'actractiu de ser 'el no va m¨¢s' de fora del sistema... Si fos un jove de 17 anys revoltat, posats a buscar un ideal, on el buscaria? En Rib¨®? En Saura? En Fern¨¢ndez de la Vega?", ironitza Termes. Esperances per a l'anarquisme?