Ll¨¤grimes

Ja ¨¦s mala sort. Que un presentador perdi la veu just el dia en qu¨¨ el seu programa fa festa major ¨¦s un imponderable molt desafortunat. I m¨¦s si en cinc anys en antena no li havia arribat mai aquesta conting¨¨ncia. Josep Cun¨ª, que en la seva condici¨® de conductor d'Els matins de TV-3 n'ha vist de tots els colors, va viure des de l'afonia la celebraci¨® de l'edici¨® n¨²mero 1.000 del seu programa, dimarts passat, en un escenari tan solemne com el del Liceu barcelon¨ª. La veterania i l'ajut dels col¡¤laboradors i convidats (que en un dia aix¨ª es van dedicar, com era previsible, a fer-li massatges i dedicar-li opinions ensucrades), el van ajudar a superar el tr¨¤ngol.

D'entre tots els participants en aquest programa especial, n'hi havia una que estava especialment satisfeta de tenir el capit¨¤ en baixa forma. Pilar Rahola, tertuliana o, m¨¦s pr¨°piament, polemista habitual de l'espai, celebrava la malaltia transit¨°ria del periodista. "Tenim el tenor sense veu i no pot cantar", resumia Rahola amb mal¨ªcia, que es felicitava per haver "sobreviscut al Cun¨ª" al llarg de "1.000 programes barallant-me amb ell. I avui ell no t¨¦ veu. ?s extraordinari. D¨¦u existeix". El to alegre, una mica burleta per¨° sobretot c¨°mplice, contrastava amb l'aspror de l'intercanvi d'opinions mantingut el dia abans pels dos protagonistes al fil dels actuals esdeveniments a l'Orient Mitj¨¤. Tensa per les amenaces rebudes pel seu posicionament en la guerra entre Israel i Palestina i tamb¨¦ per la insist¨¨ncia de Cun¨ª perqu¨¨ les expliqu¨¦s a l'audi¨¨ncia, Rahola va acabar emocionant-se en directe fins arribar a la ll¨¤grima. Just el que se'n diu un moment delicat.

Les que tamb¨¦ ploren, per¨° elles sense motiu aparent, s¨®n les adolescents els dies previs a la menstruaci¨®. Algunes d'elles ho van confessar davant les c¨¤meres, sense cap pudor, en el context del nou programa dedicat a la generaci¨® pont (la que es troba en tr¨¤nsit entre la infantesa i l'edat adulta) que TV-3 va estenar tamb¨¦ dimarts, en aquest cas a la nit. Es titula Oikmentns?, i si hem de jutjar pels resultats qualitatius del dia del debut, el cert ¨¦s que no sembla cridat a fer gaire fortuna. El model en qu¨¨ es basa ¨¦s ben conegut. Parteix de l'esquema del No em ratllis, a la vegada inspirat en la f¨®rmula tan senzilla com efectiva de fer parlar els nens davant les c¨¤meres per con¨¨ixer les seves tendres, extravagants i sovint divertid¨ªssimes opinions i creences sobre els temes m¨¦s diversos.

Per¨° hi ha un problema clau en la mateixa base del programa. I ¨¦s que els nens petits tenen una gr¨¤cia natural que ja d'entrada ajuda a posar el p¨²blic del seu costat i a despertar-ne l'inter¨¨s. Per¨° amb els adolescents no sol ser aix¨ª. Les seves opinions, els seus sentiments, no s¨®n necess¨¤riament un valor en si mateixos. Aix¨ª que no es pot apostar nom¨¦s pel seu potencial per treure endavant un programa. No ¨¦s que TV-3 ho faci. Per aconseguir que el conjunt funcioni s'ha confiat en alguns professionals pels quals la cadena est¨¤ apostant darrerament. Comen?ant pel presentador, Roger de Gr¨¤cia, i continuant per alguns col¡¤laboradors com Toni Moog i Susanna Berg¨¦s (ambd¨®s van compartir pis amb Santi Mill¨¢n a l'oblidable Boqueria 357). Per¨° el potencial hum¨¤ no acaba de donar els fruits desitjables, i el programa no t¨¦ ni la for?a ni la gr¨¤cia que li convindria per destacar en la graella. En seguirem atentament l'evoluci¨®. Com ho farem tamb¨¦ amb la renovada programaci¨® de Barcelona TV, especialment visible pel que fa als informatius, que mereixen una atenci¨® monogr¨¤fica.