"L'¨¨xit del documental catal¨¤ no ¨¦s una moda"

Quan Joan Gonz¨¢lez (L'Hospitalet del Llobregat, 1955) va comen?ar a dirigir el DocsBarcelona fa 11 anys, el documental era un g¨¨nere menor, "es produ?en obres a?llades, algunes d'elles extraordin¨¤ries, per¨° no hi havia tradici¨®". En aquest temps ha estat testimoni de l'evoluci¨® del g¨¨nere, que avui a Catalunya d¨®na obres que conquereixen els principals festivals. "Barcelona ¨¦s ja la capital del documental al sud d'Europa", comenta amb cert orgull Gonz¨¢lez, que creu que, tant per al Docs com per a la ind¨²stria en general, ha arribat el moment de donar un pas m¨¦s endavant.

Pregunta. Com a programador del festival, hi ¨¦s en Joan Salvat, director fins ara del 30 minuts, i precursor del documental.

Resposta. S¨ª, tot i que el programa ¨¦s de reportatges, sempre ha tingut molta inquietud pel documental. Del 30 minuts va n¨¦ixer Balseros, entre d'altres, que va guanyar nombrosos premis i va estar nominat als Oscars. El programa ha generat una audi¨¨ncia que s'ha acostumat a veure no nom¨¦s reportatges de televisi¨®, sin¨® a anar una miqueta m¨¦s enll¨¤. Per aix¨° li vol¨ªem retre homenatge.

P. Que t¨ªtols de Guer¨ªn o Moore hagin arribat amb ¨¨xit als cinemes tamb¨¦ ha ajudat, no?

R. Per descomptat, el p¨²blic hi ¨¦s. L'¨²nic que li has de donar ¨¦s una bona pe?a i procurar que tingui visibilitat, i aix¨° vol dir invertir en comunicaci¨® i en m¨¤rqueting: un dels talons que hem de refor?ar.

P. De totes maneres, els documentals que arriben a les sales s¨®n minoritaris, i si duren m¨¦s d'una hora, tampoc surten a la televisi¨®.

R. Jo crec que hi haur¨¤ un abans i un despr¨¦s del programa d'en Salvat, Sense ficci¨®, que acaba d'estrenar TV-3. ?s cert que les teles tenen les seves regles del joc, per¨° cada cop m¨¦s les obres documentals d'una certa ambici¨® fan doble versi¨®: una per a la televisi¨®, que al cap i a la fi ¨¦s qui acaba pagant el documental, i una altra per als festivals.

P. "Un pa¨ªs sense cinema documental ¨¦s com una fam¨ªlia sense ¨¤lbum de fotos", va dir el director xil¨¨ Patricio Guzm¨¢n.

R. Totalment d'acord. Si no tenim un bon patrimoni audiovisual, no estem construint b¨¦ la pr¨°pia historia. De vegades em pregunto si estem fent prou. Per exemple, hem recollit prou b¨¦ el que ha passat aqu¨ª amb la immigraci¨®? Si no ¨¦s aix¨ª, com ho explicarem d'aqu¨ª a 50 anys. La feina que va fer gent com en Lloren? Soler per enregistrar l'arribada d'immigrants als anys cinquanta a l'estaci¨® de Fran?a, l'estem fent ara?

P. No s'hauria de fer servir m¨¦s el documental com a eina per recuperar la mem¨°ria hist¨°rica?

R. Jo crec que est¨¤ jugant un paper clau, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que en els pa?sos on hi hagut guerra civil tot ¨¦s m¨¦s complicat, perqu¨¨ quan parles de l'enemic parles, de vegades, d'alg¨² del teu poble. ?s possible que sigui la generaci¨® seg¨¹ent, amb menys pors, la que s'atreveixi a tractar aquests temes.

P. Potser s¨®n els documentalistes catalans els que han fet m¨¦s aquesta tasca de recuperaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica i han abordat m¨¦s la Guerra Civil?

R. S¨ª, perqu¨¨ Catalunya ¨¦s el pa¨ªs del sud d'Europa on el documental est¨¤ m¨¦s desenvolupat, sense cap mena de dubte. A aix¨° hi ha contribu?t molt la televisi¨® p¨²blica, per¨° tamb¨¦ la ind¨²stria independent. Tenim una cultura documental que no t¨¦ similitud ni a Lisboa ni a Madrid ni a Roma ni a Atenes... i fa 15 anys ¨¦rem al mateix punt. Jo crec que estem en un moment en qu¨¨ cal una reflexi¨®. Hem arribat on som, gaireb¨¦, per generaci¨® espont¨¤nia, sense estrat¨¨gia, on podr¨ªem arribar si la tingu¨¦ssim?

P. Qui ha de dissenyar-la?

R. Tots els implicats. Per exemple, qui s¨ª va tenir una visi¨® estrat¨¨gica fa 15 anys va ser l'European Documentary Network de Copenhaguen, que es van preguntar per qu¨¨ al sud d'Europa el documental era inexistent. Van veure que quan es van desenvolupar la televisi¨® i el cinema, a molts d'aquests pa?sos hi havia dictadures. I dictadura i documental no lliguen. 'Ja fa temps que tot aix¨° ha desaparegut: fem alguna cosa' van dir. I aquest va ser l'embri¨® del Docs.

P. Quina ¨¦s la pres¨¨ncia catalana al festival?

R. Els programadors tenen llibertat per triar, per¨° un cop feta la selecci¨® vaig veure que a cada secci¨® hi havia una pel¡¤l¨ªcula catalana. Catalunya t¨¦ una imatge de marca. L'¨²nic treball que ha guanyat l'Oscar dels documentals, l'IDFA (Amsterdam), i el Hot Docs (Toronto) ha estat el catal¨¤ La casa de la meva ¨¤via. No ¨¦s una moda, el documental ha arribat per quedar-se.

P. Dos festivals a Barcelona dedicats al

g¨¨nere no ¨¦s massa?

R. Cadascun respon a una realitat. Hem treballat pensant en afavorir la ind¨²stria: fem pagar entrada i busquem sales amb bones condicions de so i imatge perqu¨¨ l'espectador vegi que el documental ¨¦s una alternativa d'oci. Est¨¤ pensat per a un p¨²blic ampli. Mentre que Docupolis respon a una realitat m¨¦s guerrillera.Hi ha espai per a tothom. Els programadors poden escollir el que volen, i si alguns documentals han passat per altres mostres no ¨¦s inconvenient.