Les tenebres del present

Les tenebres del present etern poden ser colonitzades o il¡¤luminades. Aix¨ª ho va transmetre Joseph Conrad a El cor de les tenebres. A trav¨¦s de l'ull situat davant d'una imatge (l'ull est¨¤ unit a un cos) bloquegem la llum. Nom¨¦s podem estar absents d'un camp visual quan no som conscients del nostre cos. Aquesta inconsci¨¨ncia forma part de l'ethos de l'artista, i d¨®na com a resultat treballs singulars que descriuen un buit al camp visual. Aix¨ª, l'ull inspecciona el fons i troba la forma, la forma art¨ªstica.

D'un ull desprovist de cos a la recerca de l'Altre neix un origen perdut. Apareix el distanciament, tot ¨¦s absorbit, qualsevol petitesa ¨¦s rescatada d'un misteri que se cenyeix a la vida. L'ull apareix alliberat del seu continu funcionalisme, es crea un espai que es resisteix a ser racionalitzat. El "retinalisme" desapareix (o millor, es produeix una detenci¨®, un arr¨ºt ¨¤ la retine).

En la seva darrera pel¡¤l¨ªcula, l'artista francesa Marine Hugonnier (Par¨ªs, 1969) atrapa el biaix d'all¨° Invisible. The Secretary of the Invisible ¨¦s el t¨ªtol de la seva segona exposici¨® a Barcelona, despr¨¦s de Travelling Amazonia (2006), a la galeria Nogueras & Blanchard, una incursi¨® al cor de la selva brasilera per retratar el paisatge que envolta una gran autopista trans-amaz¨°nica inacabada que havia d'establir una ruta de comer? entre la costa atl¨¤ntica i la pac¨ªfica. En aquesta ocasi¨®, l'artista porta la seva c¨¤mera fins a les terres de les tribus Songhay, a les ribes del riu Niger (Mali), com a homenatge a l'etn¨°leg i cineasta franc¨¨s Jean Rouch, pioner en la construcci¨® d'una antropologia filmada i autor del documental Les Maitres Fous (1955), que va marcar l'arribada del "cinema directe", que neutralitzava la dist¨¤ncia entre el que mira i el que ¨¦s mirat.

Damour¨¦ Zika, l'actor principal de Rouch, i Moussa Hamidou, el seu enginyer de so, acompanyen Hugonnier en un viatge pel riu que culmina en una cerim¨°nia Holley, un ritual animista de la tribu nigeriana. Durant el trajecte, l'artista intercanvia el seu aparell de r¨¤dio amb el capit¨¤ de la piragua per un altre "objecte transmissor d'invisibilitat": una m¨¤scara que representa un esperit animal i que prov¨¦ d'una altra tribu (convertint-se en un objecte intr¨²s a la cerim¨°nia). C¨¤mera i m¨¤scara s¨®n elements nous en una cerim¨°nia de tenebres, alhora que "secretaris" que transmeten els esdeveniments, elements transformadors o mim¨¨tics. La bella imatge d'un camale¨® (l'ull invisible) representa en el film aquesta capacitat de la c¨¤mera de camuflar-se fins a fer-se invisible.

De manera diferent, la belga Ann Ver¨®nica Janssens (1956, Folkstone), en la seva tercera exposici¨® a la Toni T¨¤pies, explora amb escultures i videoinstal¡¤lacions l'¨¤mbit de la percepci¨®. Sota un desplegament audiovisual que resumeix en el t¨ªtol 0034934876402 (el n¨²mero de tel¨¨fon de la galeria), l'espectador es descobreix a si mateix dins d'un laboratori improvisat amb v¨ªdeos i projeccions procedents d'observatoris lunars i solars, imatges del ball d'una estrella al cel nocturn, els registres de fucionament d'una bombeta gravada en s¨²per 8 o sistemes d'emmagatzematge de llum solar. Janssens utilitza la llum, la boira o les imatges del cel a la manera d'un ready made, una manera d'apel¡¤lar al nostre escepticisme visual per¨° tamb¨¦ al nostre excessiu cr¨¨dit a la imatge constru?da.

Cocktail sculpture, Untitled (Californian blinds) i Tropical Moonlight s¨®n tres escultures de factura minimalista i "at¨°piques", "signes" d'objectes dispersos que ens recorden que el que anomenen "veure" ¨¦s en realitat "aprendre a interpretar aquests signes" servint-nos de noves experi¨¨ncies.

Marine Hugonnier. The Secretary of the Invisible. Galeria Nogueras Blanchard. Xucl¨¤, 7. Barcelona. Fins al 21 de mar?. / Ann Veronica Janssens. 0034934876402. Galeria Toni T¨¤pies. Consell de Cent, 282. Barcelona. Fins al 30 de mar?