Sembla una altra!

Fa ja unes setmanes que a la pla?a de Les Gl¨°ries Catalanes s'han desmuntat els paraments que tancaven la part inferior del viaducte. Mentre hi eren, la pla?a tenia un percepci¨® estranya, de fet aquests paraments la negaven en certa manera. La pla?a era aleshores dues coses: un recinte tancat amb un jard¨ª al seu interior que resultava hostil per la seva reclusi¨® (un exemple del que en diem un gueto), i un conjunt d'espais molt diversos al seu voltant. Aix¨° era el producte d'haver donat entitat d'edifici a l'espai de sota el viaducte, evitant que la pla?a sembl¨¦s el que popularment batejar¨ªem com a scalextric.

Mentre aquest interior tancat ha existit ha donat lloc paradoxalment a una altra pla?a, exclosa, en certa mesura. Una pla?a "sat¨¨l¡¤lit", en podr¨ªem dir, que no ¨¦s f¨¤cil de veure en el pl¨¤nol perqu¨¨ ens enganya. Aquesta pla?a estava a les vores i no es podia copsar d'una forma total perqu¨¨ senzillament no es podia veure completa. Aix¨ª que un caminava per les seves vores rodejant el per¨ªmetre de l'anella i anava descobrint un rosari d'espais sense forma definida, animats per edificis m¨¦s o menys extravagants. Era aquest un espai mol cinematogr¨¤fic perqu¨¨ un anava lligant els fragments mentre donava voltes. ?s clar que des d'aquest passeig- travelling es podien veure algunes avingudes: dues Diagonals i dues Meridianes i intuir dues Gran Vies; per¨° el m¨¦s interessant no eren aquestes avingudes fraccionades, sin¨® els espais entre aquestes, tan dispars, tan contrastats. L'emergent torre Agbar i els deprimits Encants, els escult¨°rics edificis de la banda de la Meridiana-nord com l'antiga Farinera del Clot o l'IES Salvador Espriu; els edificis que cenyien la Gran Via del costat de ponent, com un anticip de les fa?anes de l'eixample o, en la llunyania, el Teatre Nacional de Catalunya i el bosquet que el precedeix.

He comentat que fins ara aquest interior estava tancat i que ara ¨¦s obert, per¨° nom¨¦s parcialment. L'acc¨¦s ¨¦s puntual i acotat; circular per sota el tauler del viaducte no ¨¦s possible. Poder fer-ho, probablement, donaria lloc a una altra percepci¨® diferent. En llocs com aquest, que batejar¨ªem sens dubtar com desendre?ats o sense ordre aparent, resulta important¨ªssim que hi hagi un element d'ordre. Aquest element ¨¦s el viaducte, per¨° fins ara era com si no exist¨ªs, perqu¨¨ no era possible estar-hi, habitar-lo, podr¨ªem dir. Ara seria possible, i si circul¨¦ssim per sota d'aquesta porxada improvisada ens adonar¨ªem que la pla?a est¨¤ formada de fet per diverses places, cadascuna d'elles amb formes, per¨ªmetres, car¨¤cters i grand¨¤ries diferents (perqu¨¨ se'n facin una idea, al bosquet del Teatre Nacional hi cap la pla?a de Francesc Maci¨¤ i a l'espai dels encants, la Pla?a de Lesseps), tots "unificats" per la visera de l'anella que matisa els desordres i les al?ades impertinents d'alguns edificis. Alguns experts en espais p¨²blics solen estar molt atents, no tant a la forma dels espais, sin¨® al que succeeix en ells. On seu la gent, on s'atura, ¨¦s m¨¦s important per ells que l'amplada de la vorera. Obrir als vianants l'espai de sota l'anella ¨¦s convidar a veure qu¨¨ hi passa. Mentre duren les obres es podria fer transitable l'anella, n'hi hauria prou amb penjar del sostre unes l¨¤mpades per donar-li un car¨¤cter m¨¦s amable. Potser aix¨ª tindr¨ªem una altra experi¨¨ncia d'aquesta estranya pla?a.

El dubte que planteja ara aquesta nova pla?a ¨¦s si l'element d'ordre ha d'estar al centre i ser transitable acceptant uns l¨ªmits diversos o b¨¦ a les vores, formant un espai regular de per¨ªmetre rectangular. O un ¨²nic espai gran, molt gran (10,5 hect¨¤rees), o diversos espais a les vores?. Potser tot prendria un altre sentit si en lloc de dir-li Pla?a de Les Gl¨°ries Catalanes, prengu¨¦ssim el plural absolut: Places de Les Gl¨°ries Catalanes.