La disfressa disfressada

Com cada any, Carnestoltes torna amb les seves ef¨ªmeres brillantors. La gent penja el vestit de cada dia i es reinventa, en una purificaci¨® anual de tot el que ¨¦s vell. Aquesta sembla ser la simbologia remota d'una festa que escenifica la renovaci¨® de la natura, amb el pas ben marcat de l'hivern a la primavera.

Molt s'ha escrit sobre el seu origen. Sembla ser que procedeix d'antics festivals religiosos babil¨°nics i de les festes dionis¨ªaques del m¨®n greco-llat¨ª. Tot passat per la piconadora del cristianisme que -a l'Edat Mitjana- el va oposar a la Quaresma i el va convertir en un marc propici per tota mena de dissid¨¨ncies i excessos. Tanmateix, en un comen?ament, la seva utilitat era la d'establir un punt i a part, on la vida dels ¨¦ssers humans -renovada- tornava a comen?ar d'una manera c¨ªclica i anual. Per a molts pobles de la Mediterr¨¤nia, aquest era el moment de fer neteja de la casa. I ¨¦s en aquelles deixalles -roba vella i eines en des¨²s- on podem trobar els primers elements del que, amb el pas del temps, seran les actuals disfresses.

Escollir una identitat diferent a la que ens han assignat diu moltes coses de nosaltres

No hi ha crisi en el negoci de les difresses; al contrari, tothom vol oblidar els problemes

No obstant aix¨°, les disfresses s¨®n alguna cosa m¨¦s que parracs aprofitats per fer gresca. Si el Carnestoltes t¨¦ un origen antic i incert, encara m¨¦s incert i antic ¨¦s l'origen de la pr¨°pia disfressa. A totes les cultures i a totes les ¨¨poques n'hi ha hagut, amb significats i utilitats diverses, per¨° amb un mateix fil conductor.

De fet, qu¨¨ ¨¦s una disfressa? Aquesta pregunta resulta molt dif¨ªcil de respondre. Tots anem disfressats, d'una manera o altra. Els soldats van disfressats de soldats, les infermeres, els jutges, la gent del carrer. La nostra imatge no ¨¦s m¨¦s que una disfressa que -en determinats moments de l'any- es posa al damunt una altra disfressa. Aix¨ª doncs, si no podem saber qu¨¨ ¨¦s, almenys provarem d'esbrinar per a qu¨¨ serveix.

Viure amb la m¨¤scara posada

Les primeres disfresses van ser, senzillament, pintura corporal o cobrir el cos amb pells d'animals, com se suposa que feien els homes del Paleol¨ªtic per afavorir una bona cacera. Es creu que amb aix¨° era possible v¨¨ncer la por que donava la natura i aix¨ª propiciar -per assimilaci¨® amb el seu aspecte- un tracte m¨¦s ben¨¨vol de l'esperit de la b¨¨stia que es volia matar.

Per¨° la disfressa, m¨¦s que amagar-nos ens delata. Escollir una identitat diferent a la que convencionalment ens han assignat ja diu moltes coses de nosaltres mateixos. Potser per aix¨°, l'artifici passa a parlar per nosaltres. Un exemple extrem i ben antic ha estat l'¨²s de m¨¤scares mortu¨°ries a moltes cultures -com la fen¨ªcia i l'eg¨ªpcia-, on el rostre del difunt es mantenia eternament viu mitjan?ant la seva reproducci¨® en fusta o estuc. Aquest costum es va convertir, en el m¨®n rom¨¤, en les conegudes caretes de cera, que representaven l'ef¨ªgie dels avantpassats i que es guardaven com una rel¨ªquia a casa dels patricis. Segurament d'aqu¨ª sorgiria la tradici¨® de les m¨¤scares del teatre cl¨¤ssic, en un principi utilitzades en les processons funer¨¤ries, portades per actors contractats que feien l'elogi del mort, i que m¨¦s tard s'adaptarien als escenaris i a les festes alegres, com el Carnestoltes.

Un ¨²s no menys macabre han estat les disfresses vergonyants, com les que portaven els condemnats a mort per la Inquisici¨® europea, amb els seus cucurutxos de paper al cap i les t¨²niques adornades amb flames. Passant per les populars orelles de burro que havien de lluir els alumnes que no volien estudiar. Fins als vestits presidiaris de ratlles, que en el seu cas m¨¦s proper trobaria equival¨¨ncia en les humiliants granotes de color taronja dels presoners de Guant¨¢namo.

El camp sem¨¤ntic de la disfressa ¨¦s prou ample com per encabir-hi un munt de coses diferents. Per¨° no ¨¦s exactament el mateix la disfressa que disfressar-se. De la primera en podem treure conclusions hist¨°riques i antropol¨°giques; per l'acte intr¨ªnsec no ens queda m¨¦s remei que formular-nos la pregunta: per qu¨¨ es disfressa la gent?

Ser un altre o no ser ning¨²

Per contestar a aquesta q¨¹esti¨® he anat a veure l'especialista. L'he trobat a l'Avinguda de les Corts Catalanes de Barcelona, entre els carrers de Ll¨²ria i Via Laietana. Menkes ¨¦s una de les botigues de disfresses m¨¦s grans de Barcelona. Venen, lloguen i confeccionen molts dels articles que es poden trobar als seus aparadors. A pocs dies del Carnestoltes la botiga ¨¦s plena de gent. Curiosament, no hi veig cap nen. Primer t¨°pic esborrat, doncs. Un s'imagina el mostrador abarrotat de criatures que, a primer cop d'ull, semblen els grans protagonistes de la festa. Per¨° com tot en aquest tema, les idees preconcebudes no serveixen de gaire.

?s clar que nens i nenes s¨®n, proporcionalment, els que m¨¦s ¨²s fan d'aquesta mena de negocis. Tanmateix, el seu calendari ¨¦s molt m¨¦s extens. De fet, el Halloween anglosax¨® est¨¤ suplantant el Carnestoltes com a gran festa infantil. A m¨¦s a m¨¦s, als infants cada cop se'ls regala disfresses en moments de l'any m¨¦s diversos, com ara Reis o per l'aniversari. Mentre que els adults amb prou feines l'utilitzen en aquestes diades, en festes tem¨¤tiques o -fenomen en progressi¨®- en comiats de solter, on el que es busca ¨¦s poder-se divertir sense veure's obligat a encabir-se en els l¨ªmits de la pr¨°pia identitat.

Disfressar-se implica ser un altre o, millor, no ser ning¨²; per aix¨° l'anonimat ¨¦s un dels seus trets caracter¨ªstics. Sota la disfressa, la persona pot comportar-se com vulgui (curiosament, l'origen etimol¨°gic de la paraula "persona" ve de la paraula llatina que designava la m¨¤scara del teatre). Aix¨ª doncs, desfer-se d'un mateix allibera. En fer-se an¨°nima, tota acci¨® queda dilu?da i ens permet ser, paradoxalment, m¨¦s nosaltres mateixos.

L'anonimat ens dissol. Com la multitud en un partit de futbol, busquem confondre'ns per poder actuar sense limitacions. L'home pac¨ªfic i discret pot esdevenir un br¨¨tol que no para de cridar i insultar l'¨¤rbitre. La multitud, en aquest cas, funciona com una disfressa, de la mateixa manera que ho fa l'ordinador en emmascarar-nos darrere un aparell. Esborra el nostre aspecte i fa possible l'aparici¨® d'opinions o actituds que no ser¨ªem capa?os de mostrar en p¨²blic d'altra manera. A l'Edat Mitjana, la disfressa del Carnestoltes servia per criticar el poder sense sortir-ne malparat. Avui, encara, sortir disfressats al carrer genera una por especial en les autoritats. En el fons, la por a desfermar la veritable naturalesa de cadasc¨², sense traves ni l¨ªmits. Tanmateix, hi ha una altra funci¨® igual d'important en aquest miratge fugisser que ¨¦s la disfressa.

Ser qui no es pot ser

Pel que m'expliquen a Menkes, les pel¡¤l¨ªcules i la televisi¨® tornen a marcar tend¨¨ncia. Les nenes volen ser princeses, els nens superherois, i tots volen ser Lunis o qualsevol altre personatge de la petita o gran pantalla. Per als adults, els cl¨¤ssics encara es mantenen, com els vestits d'¨¨poca, de torero o de pirata. Tot i que aquest any, les m¨¦s venudes s¨®n les disfresses relacionades amb musicals com Grease o Abba, mentre la disfressa masculina m¨¦s demanada ¨¦s la de fada. S¨ª, ho han llegit b¨¦: vestits de fada per a homes, en una mena de creuament entre tranvestisme i culte a Walt Disney.

Des de l'antiguitat, la disfressa ha estat usada en tota mena de ritus, on els oficiants adquirien els poders d'all¨° que representaven. L'home primitiu no sols es cobria amb pells per apaivagar l'esperit de la fera, tamb¨¦ ho feia per apropiar-se de la seva for?a. A les cultures africanes o entre els ind¨ªgenes americans, posar-se una determinada m¨¤scara feia que la persona es convert¨ªs en un d¨¦u, una divinitat, un avantpassat o una b¨¨stia tot¨¨mica. S¨®n els homes vestits de fada d'avui els nous xamans? Mentre m'ho penso, m'aclareixen que ja els nens petits s¨®n m¨¦s complicats que les nenes. Elles ja v¨¦nen de casa amb la disfressa pensada, mentre ells pateixen aut¨¨ntics atacs d'ansietat en no decidir-se entre l'espasa de cavaller o els ullals de vampir.

A aquestes hores ja no hi cap ni un bri d'herba a Menkes. I aquest cap de setmana ser¨¤ pitjor. Molta gent hi anir¨¤ a darrera hora, es vestir¨¤ a la botiga i sortir¨¤ corrents cap a la festa. Fins a l'¨²ltim dia de Sitges estaran en dansa, ja que aquest ¨¦s un negoci que no est¨¤ -ni de bon tros- en crisi; al contrari, tothom vol oblidar els seus problemes. I una bona soluci¨® ¨¦s afegir-se al sarau vestit de fada, a veure si accepten la vareta m¨¤gica com aval per a l'hipoteca.