"La m¨¤scara ¨¦s un quarto fosc"

A punt de carnaval, posats a buscar un expert per parlar de m¨¤scares i disfresses, el seu ¨²s i el seu gaudi, ning¨² com Toni Alb¨¤ (Vilanova i la Geltr¨², 1961). El nostre camale¨® particular arriba a la cita a la rambla del Poble Nou -despr¨¦s anir¨¤ als estudis Ideal a gravar Pol¨°nia- visiblement estressat, pr¨¤cticament a pas de c¨¤rrega. La gent el saluda en veure'l passar. Davant un caf¨¨ sol amb sacarina al bar del casino de l'Alian?a, l'actor s'anir¨¤ relaxant. ?s fascinant observar-lo i a estones quasi t'oblides de prendre notes: el seu rostre ¨¦s com un pl¨¤stic palimpsest en el qual apareixen ara un rei, ara un papa. Nom¨¦s els ulls romanen immutables, i aquest gran nas que D¨¦u li va donar i que tant li hagu¨¦s envejat Orson Welles que, ¨¦s sabut, renegava del seu, petit i arromangat, inapropiat, deia, per interpretar -ell ho solucionava amb nassos postissos-.

"La disfressa permet usurpar la personalitat fins i tot al llit; t¨¦ molt de morbo"

"?s m¨¤gic i ¨¦s tab¨². ?s pecat, per descomptat, perqu¨¨ est¨¤s fingint, mentint, ocultant"

Pregunta. Li ve de lluny el gust per les disfresses?

Resposta. Va junt amb el teatre. La primera vegada que vaig tenir p¨²blic va ser al carnaval de Vilanova. Els meus avis tenien casa a la rambla i la fam¨ªlia el vivia molt, jo des de molt petit. A Vilanova el carnaval t¨¦ una gran tradici¨®, no va desapar¨¨ixer com altres durant el franquisme, nom¨¦s va deixar de celebrar-se els tres anys de la guerra. Des dels cinc anys m'he disfressat sempre. Pujava a les golfes dels avis, obria les caixes i em provava tot el que trobava: abrics, faldilles, jaquetes. Llavors em posava la m¨¤scara, la careta, i sortia a la rambla. Pujava a un dels bancs de pedra i al cap d'un minut la gent formava un cercle al meu voltant mirant les tonteries que feia. Els veia a trav¨¦s de la m¨¤scara. Llavors m'espantava i tornava corrents cap a casa... per tornar a sortir. Ara veig com es disfressa el meu fill, de dos anys i mig, amb els seus cosins, i ¨¦s el mateix, excepte que es disfressen d'altres coses, d'elfs, en lloc de fades o pr¨ªnceps i princeses.

P. Qu¨¨ ¨¦s disfressar-se?

R. En part ¨¦s usurpar la identitat d'un altre. Hi ha una necessitat inexplicable, fisiol¨°gica de posar-te a la pell d'un altre. Aquest desig tan estrany poster prov¨¦ dels nostres avantpassats primitius, poster es posaven en el lloc de la presa per saber qu¨¨ feia ella, per llavors poder-la ca?ar.

P. T¨¦ tamb¨¦ el seu puntet er¨°tic, sexual.

R. S¨ª, ¨¦s clar. La disfressa permet usurpar la personalitat fins i tot al llit; a quants reis no els han enganyat aix¨ª! Disfressar-se t¨¦ molt de morbo. La m¨¤scara ¨¦s un quarto fosc.

P. Hi ha gent a qui no agrada disfressar-se. Ells s'ho perden.

R. S¨ª, passen m¨¦s vergonya que sense disfressa, em sembla estrany. Hi ha gent que veu la disfressa i els disfressats com una amena?a. La disfressa, la m¨¤scara, el carnaval tenen a veure, per descomptat, amb all¨° prohibit, amb l'aparen?a, la dissimulaci¨®. Ajuden, ¨¦s clar, a alliberar-te. Per carnaval, disfressat, pots tenir davant teu l'advocat de la teva dona, que t'ha xuclat tots els diners, i pessigar-li la galta i murmurar-li a l'orella: "Em coneixes?".

P. Curiosa fantasia.

R. La vengan?a ¨¦s un element present en molts carnavals. Al Brasil sempre hi mor gent i no nom¨¦s per excessos. ?s el component obscur, sinistre si vols, de la disfressa. ?s m¨¤gic i ¨¦s tab¨². ?s pecat, per descomptat, perqu¨¨ est¨¤s mentint, fingint, ocultant. Pensa que si ara mateix surts al carrer fent-te passar per policia, et detenen. Jo quan faig de Rei frego bastant el delicte. De fet, pel mateix que faig a la televisi¨® m'haurien tancat entre reixes fa 40 anys. Com de Papa. Hi ha uniformes que s¨®n intocables.

P. Tornant als reacis a disfressar-se...

R. A qui no li agrada, no li agrada. Tamb¨¦ hi ha qui en una festa prefereix estar-se en un rac¨® amb una copa a la m¨¤. A molta gent el carnaval li trenca esquemes, per una educaci¨® r¨ªgida, perqu¨¨ els costa jugar, per autorepressi¨®.

P. Hi ha gent que t¨¦ molt sentit del rid¨ªcul.

R. Al Titanic va morir m¨¦s gent per salvar les aparences que per una altra causa.

P. ?s m¨¦s sa disfressar-se?

R. Psicol¨°gicament ¨¦s molt alliberador. I qui es disfressa est¨¤ m¨¦s disposat a entendre l'altre, als altres. Quan et disfresses d'un altre tendeixes a relativitzar el teu propi punt de vista. El meu treball es basa en observar i copiar comportaments. El meu cos s'adapta a una altra forma de ser, aix¨° et fa m¨¦s obert, m¨¦s comprensiu.

P. Amb Benet XVI!? Per¨° si el retrata com un corromput Sith de La Guerra de las Galaxias.

R. A veure, no aprecio m¨¦s el Papa per fer d'ell, per¨° potser entenc una mica m¨¦s les seves raons.

P. Em sorpr¨¨n.

R. Parlar amb l'enemic, con¨¨ixer-lo, ajuda a q¨¹estionar els teus prejudicis.

P. T¨¨cnicament, ?com funciona aix¨° de la disfressa?

R. Hi ha una part superficial. Em disfresso, per exemple de Rei Joan Carles, amb roba i maquillatge, i ballo la conga i canto "Me lo dijo Adela". Per¨° no per aix¨° s¨®c el Rei. Jo evidentment em disfresso de l'extern, per¨° tamb¨¦ em comporto com ell. Observo no nom¨¦s l'exterior sin¨® l'estructura que aguanta l'uniforme.

P. Disfressa de dintre cap enfora, o de fora a endins, Stanislavski o Brecht?

R. Tots els m¨¨todes s¨®n bons. Jo comen?o per l'observaci¨®. Per seguir el personatge que vull interpretar. Estudio com vesteix, com es mou. Escolto les seves converses. Mai creo personatges a partir de res o de mi. Observaci¨®, observaci¨®, observaci¨® [mentre ho diu canvia de registre i es posa a parlar com la Duquesa de Alba; resulta desconcertant, sobretot per al tipus que menja a la taula del costat i que es queda amb la boca oberta sobre el seu plat d'ous ferrats]. Moltes vegades cal treure la m¨¤scara quotidiana de la persona per veure qu¨¨ hi ha dins, per trobar la seva ess¨¨ncia.

P. Qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s dif¨ªcil per disfressar-se?

R. El dif¨ªcil no ¨¦s posar-se la m¨¤scara, sin¨® portar-la. Semblar Ricardo III o Hitler ¨¦s f¨¤cil, per¨° ¨¦s molt m¨¦s complicat fer d'ells.

P. Ja que estem amb Shakespeare, si no li ho dic rebento: ?com m'ho vaig passar amb aquell Brams o la com¨¨dia dels errors que feien amb Sergi L¨®pez!

R. Amb Sergi hem quedat que ho tornarem a fer, era un plaer, ens ho pass¨¤vem de meravella.

P. De qu¨¨ anir¨¤ aquest carnaval?

R. ?s un secret que no puc revelar perqu¨¨ ser¨¤ un moment impactant del carnaval de Vilanova.

P. Disfruta especialment en aquestes dates?

R. B¨¦, cada vegada m'agrada menys perqu¨¨ ja em disfresso de dilluns a divendres tot l'any.