Qui fa qu¨¨ en quina llengua?

Llengua, naci¨® i digl¨°ssia

Joan-Llu¨ªs Marfany

L'Aven?

304 p¨¤gines. 21 euros

?s la llengua que fa la naci¨® o la naci¨® que defineix la llengua? pregunta Joan-Llu¨ªs Marfany a Llengua, naci¨® i digl¨°ssia , un recull de treballs sobre la hist¨°ria cultural i de les lleng¨¹es a la Catalunya del canvi de segle. Hi analitza la vella definici¨® de digl¨°ssia (distribuci¨® de l'¨²s de varietats d'una llengua en un grup social) dels americans Ferguson i Fishman, que hi fa encabir les variants de lleng¨¹es diferents i la relaci¨® de l'est¨¤ndard amb les varietats dialectals. Ent¨¨s aix¨ª, la digl¨°ssia esdev¨¦ un sac conceptual per omplir de casu¨ªstiques que es van complicant: es parla una llengua i se n'escriu una altra; se'n reserva una a l'escriptura per¨° es canvia si s'escriu com es parla... Marfany distingeix, encertadament, la capacitat de ser biling¨¹e segons ocasions marcades per raons espec¨ªfiques i individuals de la digl¨°ssia en qu¨¨ les persones usen lleng¨¹es diferents segons les funcions establertes de manera generalitzada dins la societat. El biling¨¹e opta per una o altra llengua en virtut dels interlocutors per a tota funci¨®, a difer¨¨ncia del digl¨°ssic, que vincula les lleng¨¹es a les funcions, al marge dels interlocutors.

L'obra de Marfany, a mode de tesi doctoral un p¨¨l feixuga per¨° rica en dades i contextualitzacions, estudia com s'organitzen el catal¨¤ i castell¨¤ a la Catalunya de l'Edat Mitjana fins a finals del XIX, amb m¨¦s deteniment a l'entorn de l'anarquisme, l'obrerisme i la religi¨®, quan la paraula era catalana i relegada a la vida familiar i era tradu?da de seguida que calia haver-la d'escriure. Avui podem triar d'escriure o parlar en catal¨¤ o castell¨¤, una elecci¨® personal que era impossible a la primera meitat del XIX. El catal¨¤ es mantenia per al control social de les classes inferiors i la instrucci¨® religiosa, no com a resist¨¨ncia activa ni fidelitat ling¨¹¨ªstica, un terme sense sentit en una societat monoling¨¹e com aquella. L'autor reprova els treballs poc documentats fets a partir d'idees preconcebudes que volen demostrar amb fets concrets dels quals no es poden inferir pr¨¤ctiques ling¨¹¨ªstiques col¡¤lectives. Amb un to punyent, Marfany destapa la incoher¨¨ncia de projectar en el passat les actituds i els problemes actuals, la conceptualitzaci¨® deficient dels usos socials de la llengua que fan alguns socioling¨¹istes, massa fil¨°legs i no prou historiadors, com Jordi Ginebra, que especula, diu, damunt bases documentals gaireb¨¦ inexistents. Els acusa d'anacronisme quan defensen que en la Decad¨¨ncia el proc¨¦s de castellanitzaci¨® de les classes superiors catalanes era promogut i imposat externament. Sorgia, per Marfany, de dins la societat la necessitat de saber castell¨¤ i responia a convencions socials acceptades per tothom. Els qui tenien el poder aut¨°cton o hi aspiraven volien aprendre'l i foren seguits per la burgesia industrial i comercial que s'anava formant i tamb¨¦ despr¨¦s pels pagesos i comercials, fins que la burgesia liberal no en va fer q¨¹esti¨® ideol¨°gica i pol¨ªtica.

L'obra acaba amb un cap¨ªtol, una mica deslligat dels anteriors, que desvela al lector la veritat de la literatura en temps de la Renaixen?a, massa sovint falsejada, per oferir-n'hi una de m¨¦s realista i no tan complaent. L'emerg¨¨ncia dels estats va entorpir el cam¨ª de moltes lleng¨¹es, que no s¨®n, per¨° i per sort, entitats enllestides sin¨® que viuen al comp¨¤s de la hist¨°ria i, com ell diu, no necess¨¤riament en sincronia.