V¨ªctimes de la fe i el poder

El nas de Mussolini

Llu¨ªs-Anton Baulenas

Proa (Premi Sant Jordi 2008)

328 p¨¤gines. 20 euros

El nas de Mussolini, de Llu¨ªs-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), ¨¦s una novel¡¤la hist¨°rica i ¨¦s una novel¡¤la de tra? cl¨¤ssic. Potser per les dues raons ¨¦s fresca, vigent: ho ¨¦s el seu assumpte i ho ¨¦s el tractament literari, la voluntat de donar perspectives privades i m¨²ltiples d'una etapa hist¨°rica (els anys vint) i fer-ho lligant-la a una intriga amb sorpresa final (un p¨¨l previsible) i una involunt¨¤ria propensi¨® a construir personatges m¨¦s tipificats que no pas personalitzats. Per¨° tot plegat, incloses les mancances que alguns lectors podem trobar, d¨®na un excel¡¤lent resultat per un p¨²blic de novel¡¤la nombr¨®s, popular, habitual del g¨¨nere i addicte a la ficci¨® i la fabulaci¨® travada. Baulenas ho havia assajat a Noms a la sorra (1995), tamb¨¦ amb bons resultats a El fil de plata (2000) i ara, en aquesta obra premi Sant Jordi 2008, es concentra en un tram prec¨ªs del segle XX, la dictadura de Primo de Rivera. I que sigui novel¡¤la llegidora significa que no ¨¦s capficadament experimental i que entre els seus prop¨°sits no hi ha rivalitzar amb Kafka ni amb Proust per¨° s¨ª potser rehabilitar una tradici¨® de realisme sobre el passat (o el present) que pot anar des de Stendhal fins a Pio Baroja, Eduardo Mendoza o Baltasar Porcel. Potser no hi ha la subtilesa interpretativa del primer ni la capacitat d'enxampar alg¨² en un sol adjectiu de Baroja ni tampoc el grumoll humor¨ªstic carregat de sentit de Mendoza, per¨° s¨ª hi ha novel¡¤la, i novel¡¤la que rutlla en desenvolupar amb c¨¤lcul i habilitat els fils d'un malson tr¨¤gic.

El rerefons de sentit de la novel¡¤la ¨¦s el que m¨¦s m'atrau, tot i que sigui nom¨¦s rerefons: qu¨¨ ¨¦s el que passa pel cap i el cor de les persones intel¡¤ligents quan assumeixen la disciplina de partit amb radicalitat m¨ªstica? Quina combinaci¨® d'elements porten una noia espavilada i desperta, jove i atractiva a sacrificar sis anys de la seva vida esperant una ordre que ha de servir per la seva redempci¨® personal i de classe? L'obra gira al voltant d'aquesta pregunta i la vol contestar col¡¤locant-se h¨¤bilment el narrador, successiva i ordenadament, a la pell de diversos personatges que dibuixen el quadre b¨¤sic dels conflictes entre patronal i treballadors sota la dictadura de Primo de Rivera. Tot passa als anys vint, i la recreaci¨® de la viol¨¨ncia sindical de la CNT i els or¨ªgens del Partit Comunista es vinculen al que passa a Europa, en particular els intents d'assassinar Mussolini.

Aquest ¨¦s el garbuix b¨¤sic del qual surten els fils narratius del llibre: l'empresari corromput i abusiu recolzat per un policia corromput i abusiu, el pare de la noia, antic sindicalista conven?ut per¨° tamb¨¦ l¨²cida estampa de l'escepticisme ser¨¨, i la Carlota, que ¨¦s el millor personatge liter¨¤riament parlant, el m¨¦s viu, el menys obligat a desenvolupar cap paper dins de la geometria ideol¨°gica i social que vol dibuixar el llibre, i al mateix temps ¨¦s responsable del final desastr¨®s de la Berta.

El Partit ha dictat sent¨¨ncia de mort contra el dictador i la Berta ser¨¤ l'executora. Ha d'esperar l'ordre mentre s'amaga a la muntanya amb el seu pare, mentre va minvant-li molt la vida i una mica la fe, mentre va desconnectant-se del m¨®n real. Hi ha una met¨¤fora impl¨ªcita valenta darrere d'aquesta situaci¨® d'espera: el proc¨¦s obsessiu i mitificador de la milit¨¤ncia cega traeix una forma de desconnexi¨® del m¨®n que acaba fent que no passi res del que s'havia somniat i previst com a comunista, res del que deia la jerarquia del partit que hauria de passar. Aquesta novel¡¤la no d¨®na a la Berta la segona oportunitat que s¨ª van tenir altres comunistes de fe. La venjan?a humana i de classe, el c¨¤stig del poder¨®s -escanyant-li literalment els testicles-, la porta a terme no una persona ideologitzada o polititzada sin¨® nom¨¦s humana, d¨¨bil i forta, lleial i tra?dora, sensible i insensible, la Carlota. ?s ella una mena de lli?¨® sobre la superioritat poderosa de la vida real per damunt de la fe ideol¨°gica i, sobretot, per damunt de les seves estrat¨¨gies de lluita i sectaritzaci¨®. La Carlota ha estat alguna cosa semblant a una amant i prostituta de luxe per¨° ¨¦s qui troba els mecanismes reals de la venjan?a o una vaga just¨ªcia po¨¨tica. El dest¨ª de la solidaritat de classe, de la fe disciplinada i fanatitzada, ha estat la destrucci¨®. Per¨° no ha destru?t el capitalisme sin¨® el militant, v¨ªctima de la seva fe, i v¨ªctima de les eines de repressi¨® i viol¨¨ncia pol¨ªtica del poder, infinitament superior i lliure d'escr¨²pols: fonamentalment c¨ªnic.