Campus o ciutat?

El passat 12 de febrer l'Ajuntament de Barcelona va atorgar el premi Ciutat de Barcelona 2008 a l'Illa de Ca l'Arany¨®, que acull el campus de la Comunicaci¨® de la Universitat Pompeu Fabra, al districte 22@. Resulta interessant la coincid¨¨ncia, ja que una part important de les intervencions arquitect¨°niques d'aquest districte han apostat per l'autonomia de les edificacions dins el per¨ªmetre de les illes Cerd¨¤. Podr¨ªem dir que, mentre que al centre de la ciutat l'edificaci¨® es confon amb l'illa mateixa i els edificis es dissolen en el conjunt, aqu¨ª les illes allotgen edificis independents, donant lloc sovint a una arquitectura m¨¦s decantada cap al campus que no pas urbana.

El jurat del premi ha valorat "la bona articulaci¨® de diversos edificis i usos, construint la complexitat urbana amb un treball coral que suma positivament diverses actuacions". Un treball coral hauria de significar que el conjunt, arquitect¨°nicament parlant, tingu¨¦s un valor superior al de cadascun dels edificis per separat. Els cors, les unions o les organitzacions es fan perqu¨¨ el valor del conjunt sigui superior al de la suma de cadascuna de les parts. No crec que aquest sigui el cas que ens ocupa. ?s clar que es pot dir que un conjunt com aquest ¨¦s per for?a heterogeni, per¨° tot i aix¨ª podria formar una unitat superior, s'hauria de recon¨¨ixer un argument. Podr¨ªem rec¨®rrer a comparar-ho amb un llibre de contes. Fa temps vaig sentir dir a un jove escriptor que un bon llibre de contes ¨¦s com una novel¡¤la en la qual els personatges no es coneixen; contr¨¤riament, seria un llibre amb contes. En aquest cas es podria dir que Ca l'Arany¨® ¨¦s una illa amb edificis.

Resulta innegable el valor de l'edifici-torre de Mediapro, sobre la Diagonal, per¨° no est¨¤ clar el dels altres edificis, ni el de l'illa. De fet, des de la Diagonal no existeix "relaci¨®" de cap mena entre el conjunt. Per exemple, l'edifici Mediapro, que quedar¨¤ ocult parcialment quan acabin l'edifici de RBA al seu costat (ser¨¤ part del premi?), forma una porta sobre el carrer Bol¨ªvia i immediatament fa evident una barreja entre la ciutat i l'arquitectura, s'hi relaciona, es palpa que l'edifici comen?a a la vorera. Per¨° la resta d'edificis no tenen m¨¦s relaci¨® amb aquest que el pur ve?natge i amb la ciutat per raons ¨°bvies. A l'interior d'aquesta illa un element rescatat de l'enderroc, com ¨¦s la xemeneia d'aquest antic vapor, ha acabat adquirint un aspecte metaf¨ªsic i monumental en apar¨¨ixer emmarcada per un dels edificis. L'immoble que l'emmarca, de deu plantes d'al?ada, utilitza un recurs freq¨¹ent en la recent arquitectura p¨²blica a Catalunya: dividir el volum edificat en dues meitats i unir-les amb ponts o passeres sota un mateix sostre. Aqu¨ª el recurs, sobretot al costat de l'edifici Mediapro, resulta encarcarat i sense matisos. Els edificis hist¨°rics rescatats, dues boniques naus de ma¨® vist, eren el punt de partida per¨° han acabat fossilitzades o muse?tzades, si aix¨° es pot dir, i una mica tunejades. Per qu¨¨ cap dels edificis ha imitat les seves cobertes a dues aig¨¹es? N'hi ha prou amb donar una ullada al proper conjunt de Can Jaumandreu per veure com es pot treballar sobre una illa del 22@ quan existeix una preexist¨¨ncia industrial i aconseguir un resultat espl¨¨ndid amb maons, finestres i la repetici¨® dels brancals.

Sempre he pensat que els projectes que han abordat l'ordenaci¨® de les illes d'aquest districte barcelon¨ª, posant en valor els seus interiors en un context determinat pels vestigis industrials, la geometria dels xamfrans i els nous usos, haurien d'haver revisat el vell conjunt londinenc The Economist (1959-1964) dels desapareguts arquitectes brit¨¤nics Alison i Peter Smithson. El conjunt de Ca l'Arany¨® podia haver pres nota de la subtilesa de l'escenografia urbana aconseguida en el conjunt londinenc, apropiant-se de les preexist¨¨ncies i afegint-hi elements, combinant al?ades, dilatant els espais entre les torres amb porxades i xamfrans i repetint amb variacions un mateix m¨°dul constructiu i no gr¨¤fic i pixel¡¤lat com aqu¨ª. The Economist ¨¦s m¨¦s una City que un Campus; potser un dels millors exponents del que succeeix quan es dissenya no tan pensant en els edificis sin¨® -i aix¨° ¨¦s molt important- en el que passa entre ells. Aix¨° ¨¦s dissenyar pensant en la ciutat, la resta ¨¦s fer campus.