Visibilitat escassa

La part visible

Sebasti¨¤ Alzamora

Proa (Premi Carles Riba 2008)

104 p¨¤gines. 14 euros

Sebasti¨¤ Alzamora (Llucmajor, 1972) t¨¦ poca fe en la condici¨® humana. En la seva aportaci¨® a Dogm¨¤tica imparable (2005), llibre de contingut ideol¨°gic escrit junt amb H¨¨ctor Bofill i Manuel Forcano -els tres m¨¦s destacats de la pl¨¨iade de poetes prol¨ªfics i sobradament premiats que es van autoanomenar imparables-, afirma el seu "desig que l'actual model de societat occidental finalitzi al m¨¦s aviat possible"; considera probable un daltabaix a conseq¨¹¨¨ncia d'una "punci¨® de la bombolla especulativa de cr¨¨dit" -en aix¨° ja ens hi trobem-, i que, fruit del p¨¤nic col¡¤lectiu, s'esdevingui una "emerg¨¨ncia de l'animalitat". No ens ha d'estranyar doncs que els protagonistes de La part visible (premi Carles Riba 2008) apareguin convertits, ell, en una mona i, ella, en un carib¨²; encara que no pas, almenys expl¨ªcitament, en tots els poemes. Animals, no ho s¨®n, perqu¨¨ els seus actes i els seus sentiments s¨®n humans, prou humans; ¨¦s m¨¦s aviat que volen ser-ho. Una passi¨® fonamentada en els instints m¨¦s primaris, no per aix¨° menys exaltada amb termes grandiloq¨¹ents, els emporta; ¨¦s un amor redu?t a atracci¨® sexual, i aquesta, desprove?da de dimensi¨® est¨¨tica i limitada als moviments que imposen els sentits. Ben aviat ens fem la pregunta de si ¨¦s possible escriure poesia a partir de la reducci¨® de l'¨¦sser hum¨¤ al que t¨¦ de com¨² amb els animals, o de si ¨¦s encara humana una exist¨¨ncia que es gira conscientment d'esquena a qualsevol mena d'idealitzaci¨®. Si ¨¦s possible, deu ser perqu¨¨ tot plegat ¨¦s un artifici; mentre existeixi el llenguatge en la relaci¨® entre dues criatures, per m¨¦s b¨¨sties, o per m¨¦s desvinculades de les convencions humanes, que aspirin a ser, la poesia pot sorgir, i tamb¨¦ un imprec¨ªs m¨¦s enll¨¤. Per aix¨° "diria encara que t'estimo, que ocupes els meus somnis", se li escapa de dir, l¨ªricament, a un d'aquests dos animalons impossibles.

El llibre, encara que sembla haver-se de llegir com una hist¨°ria en cap¨ªtols, pateix d'una certa falta d'unitat, com si hi haguessin conflu?t textos provinents de projectes distints. Hi ha un poema llarg, en tres parts, amarg i nihilista; un bon grapat d'epigrames amb ressons lul¡¤lians, plens d'humor negre, i uns quants poemes narratius, segurament els m¨¦s ben assolits, que s'aparten de la tem¨¤tica global de la tempestuosa relaci¨® entre la mona i el carib¨². L'estil ¨¦s, com de costum en l'autor, descordat i convuls; es despreocupa d'arrodonir la trama, i es conforma de sacsejar l'¨¤nim del lector amb escenes inquietants dibuixades amb tra? gruixut, sense com va ni com v¨¦nen; fa l'efecte que el m¨¦s important ¨¦s que res d'amable ni d'harm¨°nic ens conforti, i per aix¨° l'estirabot ¨¦s el recurs m¨¦s freq¨¹ent. Per sort, Alzamora sap qu¨¨ cosa ¨¦s un vers i la seva habilitat formalitzadora alleuja la lectura, sobretot gr¨¤cies a les virtuts del decas¨ªl¡¤lab, tan apte per reflectir la llengua parlada. Tanmateix sembla adonar-se d'una certa insufici¨¨ncia d'aquests "versos barats que volen, | ineptes, amidar el desig". Fem un pas m¨¦s i preguntem-nos si no hauria estat m¨¦s productiu vehicular el plantejament en un relat en prosa; llavors potser els personatges, la seva metamorfosi i el seu cam¨ª de perdici¨® podrien adquirir un sentit que costa de trobar en el recull d'impressions que se'ns ofereix. I encara gr¨¤cies pel sarcasme amb qu¨¨ es contemplen les perip¨¨cies dels dos humans fent l'animal, sense el qual l'artifici seria de m¨¦s mal suportar.