"Els cl¨¤ssics s¨®n un millor negoci que la literatura nova"

De la Divina Com¨¨dia, tradu?da per Joan Francesc Mira, Proa n'ha venut 9.000 exemplars; del primer volum dels Assaigs de Montaigne, 6.000; del segon, 4.000; del tercer, 3.500; de l'Alcor¨¤, 3.000, i d' Ibn Battuta, 4.000. S¨®n xifres excepcionals que no se solen donar en els cl¨¤ssics tradu?ts al catal¨¤, que es mouen generalmente entre els 1.000 i els 3.000 exemplars. El casalot (Destino), de Charles Dickens, tamb¨¦ va funcionar molt b¨¦ l'any passat. I Fragmenta ha reeditat el primer volum de les Analectes, de Confuci.

El traductor i editor Jordi Ravent¨®s, d' Adesiara, ¨¦s definitu. "Els cl¨¤ssics sempre s¨®n de moda". I probablement t¨¦ ra¨®. ?s palpa una certa euf¨°ria. Curiosamnet, s¨®n m¨¦s optimistes els editors independents que els que formen part de grans grups, excepte Isidor C¨°nsul, de Proa. C¨°nsul creu que una de les claus de l'¨¨xit es que "els llibreters de veritat saben que facturaran for?a amb un autor d'¨¨xit com Coelho, per¨° que all¨° morir¨¤, i m¨¦s ara, despr¨¦s de sis o set mesos; en canvi, els cl¨¤ssics, ni que hi hagi una edici¨® en butxaca, tenen vendes m¨¦s petites, per¨° constants; tota bona llibreria ha de tenir un Thomas Mann o un Dant".

Una de les claus de la revifalla dels cl¨¤ssics ¨¦s que molts estan lliures de drets d'autor

Una altra de les claus d'aquesta revifalla ¨¦s que generalment els cl¨¤ssics estan lliures de drets d'autor, nom¨¦s es paga al traductor, encara que gaireb¨¦ tots els editors neguin que aix¨° sigui el motiu.

Les veritables premisses de l'¨¨xit, diu C¨°nsul, rauen en el fet "que el cl¨¤ssic sigui indiscutible" i "la traducci¨® sigui bona". "Evidentment, hi ha un p¨²blic lector no satisfet amb l'oferta actual". Antonio Ram¨ªrez assegura que la Central viu dels cl¨¤ssics: "S¨®n millor negoci que la literatura nova", i no ho diu perqu¨¨ molts no hagin de pagar drets d'autor, sin¨® perqu¨¨ s¨®n "un valor segur". "Hi ha molts lectors que busquen t¨ªtols d'abans de 1945 i de tant en tant fan alguna incursi¨® en la literatura contempor¨¤nia. S'equivoquen menys".

Editores com Pilar Beltran, d'Edicions 62, i Isabel Obiols, de La Magrana, opinen que ¨¦s bo que els cl¨¤ssics tinguin una continu?tat permanent a les llibreries, per¨° que l'oferta ¨¦s superior a la demanda. La majoria no hi est¨¤ d'acord. Josep Cots, de 1984 -la meitat del seu cat¨¤leg s¨®n cl¨¤ssics- ¨¦s contundent: "Qu¨¨ m¨¦s voldr¨ªem que l'oferta de cl¨¤ssics fos superior a la demanda. Nom¨¦s l'oferta incentiva la demanda. En tot cas ¨¦s l'escassetat d'ofertes de cl¨¤ssics tradu?ts al catal¨¤ el que provoca l'ensopiment de la demanda". "Aquesta din¨¤mica entre l'oferta i la demanda no ¨¦s m¨¦s que el resultat d'haver desat¨¨s el p¨²blic, la creaci¨® i consolidaci¨® d'un p¨²blic, amb la falsa certesa que el que convenia era crear una ind¨²stria", afegeix Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema / El Acantilado. La seva feina, com la d'altres editors, ha estat impressionant: m¨¦s de 100 "cl¨¤ssics cl¨¤ssics", com diu ell, des d'El roman? de Tristan i Isolda, tradu?t per Carles Riba i un dels m¨¦s venuts del seu cat¨¤leg, a Kafka, Petroni, Chaucer, R. L. Stevenson, Tolstoi, Oscar Wilde...

El nom de Riba es repetir¨¤ aquest any. En fa 50 de la seva mort. Per aix¨°, el president de la Generalitat, Jos¨¦ Montilla, regalar¨¤ als convidats a la recepci¨® de Pedralbes, el Dia de Sant Jordi, Versions de poesia, de Riba. ?s una edici¨® no venal que recull fragments de traduccions que l'escriptor va fer de poetes cl¨¤ssics i moderns. La selecci¨® i el pr¨°leg s¨®n de Joaquim Moles, i les il¡¤lustracions, de Perejaume.

Si el cat¨¤leg de Quaderns Crema ¨¦s impressionant, no est¨¤ gens malament el de L'Esparver Cl¨¤ssic, de La Magrana. El m¨¦s reeditat ¨¦s l'Odissea, tradu?da per Riba. La col¡¤lecci¨® no est¨¤ aturada, per¨° afegeix pocs t¨ªtols. T¨¦ prevista l'edici¨® completa de la Hist¨°ria d'Her¨°dot, amb traducci¨® i notes de Rub¨¦n J. Monta?¨¦s, i Cinc contes de Nadal, de Dickens, tradu?ts per Xavier P¨¤mies.

Edicions 62 ha completat les col¡¤leccions Millors Obres de la Literatura Universal i Millors Obres de la Literatura Catalana. La hist¨°rica ha tancat, encara que el grup conserva la marca per a futurs projectes. Per¨° 62 continua amb reedicions del seu fons, que surten al Balanc¨ª, amb noves traduccions i edicions m¨¦s llegidores. Ja han sortit Melville i Kipling, i ara preparen Guerra i pau, amb traducci¨® de Carles Capdevila. L'editorial ofereix una tercera vida als seus cl¨¤ssics en butxaca que funciona prou b¨¦.

Proa traur¨¤ al setembre el Llibre de les meravelles, de Marco Polo, tradu?t per Manuel Forcano i Francesco Ardolino. Quaderns Crema editar¨¢ els Robayat, tradu?t del persa i, entre altres, El manuscrit trobat a Saragossa, de Potocki.

Adesiara ¨¦s una de les editorials m¨¦s entusiastes. T¨¦ tres col¡¤leccions molt interessants: Aetas, que ofereix obres d'autors grecs i llatins, des del per¨ªode arcaic fins al Renaixament amb edici¨® biling¨¹e (grec-catal¨¤ o llat¨ª-catal¨¤) i amb format butxaca: Horaci, Plutarc, Petrarca, entre 12 i 14 euros. D'Ac¨ª i d'All¨¤ inclou narrativa, teatre i poesia. La poesia i el teatre en vers tamb¨¦ s¨®n en edici¨® biling¨¹e, com la Berenice de Jean Racine.

Vagueries se centra en l'assaig o la narrativa de cert contingut filos¨°fic, amb t¨ªtols com La hist¨°ria del diable, de Daniel Defoe, y L'altre m¨®n, de Savinien Cyrano de Bergerac. Abans de l'estiu Adesiara treur¨¤ tres t¨ªtols in¨¨dits en catal¨¤: L'assassina, d'Alexandros Papadiamandis, tradu?t per Ra¨¹l Garrigasait; El banquet dels c¨¨sars, de Juli¨¤ l'Ap¨°stata, amb traducci¨® d'?ngel Mart¨ªn, i El llibre dels snobs, de William Thakeray, tradu?t per Xavier P¨¤mies.