Ulisses, pare de Mad Max

Els riscos del saber

Jordi Ball¨® i Xavier P¨¦rez

Gal¨¤xia Gutenberg / Cercle

de Lectors

152 p¨¤gines. 23 euros

La fal¡¤lera de l'originalitat ¨¦s un mal recent, de fa nom¨¦s 200 anys, per¨° encara dura com si l'acab¨¦ssim d'engendrar. Jordi Ball¨® (Figueres, 1954) i Xavier P¨¦rez (Barcelona, 1962) fa temps tamb¨¦ que saben d'aquesta miopia contempor¨¤nia i han proposat a diversos llibres, particularment a La llavor immmortal, la percepci¨® contr¨¤ria. No vol dir que tot sigui el mateix sempre; vol dir que hi ha alguns universals humans que han trobat expressi¨® interrogativa a textos molt antics i a metamorfosis molt modernes, i que hi ha un lligam profund entre ambd¨®s. Aquest recorregut ¨¦s igual de solvent que abans, amb un cam¨ª una mica m¨¦s cl¨¤ssic del que ¨¦s habitual en ells perqu¨¨ han provat de fer-nos veure com es transformen i perviuen les formalitzacions cl¨¤ssiques d'alguns mites als temps moderns, i els temps moderns vol ser una manera d'al¡¤ludir a Pier Paolo Passolini o Dreyer i Lars von Trier, per¨° tamb¨¦ a Alejandro Amen¨¢bar o fins i tot V¨ªctor Mora, el seu El Capit¨¢n Trueno i el deute expl¨ªcit amb la faula de Tristany i Isolda.

Sense erudicions egol¨¤triques ni exhibicions de saber in¨²til, els autors expliquen que els relats cl¨¤ssics no s¨®n "simples exotismes d'una conducta at¨¤vica, aliena al nostre m¨®n". Dediquen sis cap¨ªtols a sis mites i llegendes fonamentals de la cultura occidental: el Poema del Gilgamesh i la recerca de la immortalitat (per anar de la Il¨ªada a Mad Max o Lorenzo's Oil); el Prometeu encadenat, d'?squil, i la seva explotaci¨® intensivament rom¨¤ntica; l' ?dip rei de S¨°focles i els "riscos del saber" (que ens duen fins a l'an¨¤lisi del Nixon d'Oliver Stone havent passat per l'obra novel¡¤lesca de Paul Auster); l'Ant¨ªgona de S¨°focles i el desafiament del poder (on trobem el nou cl¨¤ssic de George Steiner i retrobem l'emoci¨® de Rosselini i Roma, citt¨¤ aperta o una altra obra de postguerra, l'Ant¨ªgona de Salvador Espriu); els revolts tr¨¤gics de Medea, d'Eur¨ªpides, i les constatacions inversemblants -un centenar d'obres reprenen el mite nom¨¦s entre 1970 i 2000- i, per fi, "l'exc¨¦s d'amor" dedicat a la culminaci¨® sublim de l'amor en la mort, tal com passa a la hist¨°ria de Tristany i Isolda, i que ¨¦s probablement la m¨¦s popular potser perqu¨¨ l'adulteri i l'amor covard, o l'amor i la prohibici¨®, o l'amor i l'odi representats en d'altres ens segueixen parlant amb cruesa del desig i la realitat.

No juguen amb les cartes marcades o la presumpci¨® de fer-nos creure que tots sabem de qu¨¨ van aquests arguments i trames cl¨¤ssiques. Actuen a l'inrev¨¦s, amb la humilitat de tornar a explicar els trets essencials d'aquestes hist¨°ries de manera que podem detectar la pervivi¨¨ncia i la instrumentalitzaci¨® dels autors moderns a l'hora de retornar, reinterpretar, rellegir, relligar als temps actuals les trames i angoixes que van formular-se als or¨ªgens culturals del nostre temps. Per aix¨° no fa mal saber que els cl¨¤ssics del cinema han sabut defugir la patologia originalista fent-la nodrir-se de la consci¨¨ncia culta: els psycothrillers com Seven de Dave Fincher, o La espalda del mundo de Javier Corcuera, s'integren amb naturalitat en la trama de ressons i intencions que els autors condueixen quasi com si ells mateixos haguessin apr¨¨s la lli?¨® dels cl¨¤ssics abans d'exposar-la.