Blai Bonet a N.Y.

A les vuit del vespre del proppassat 29 d'abril de 2009, a l'auditori estibat de gent del Cuny Gaduate Center, en el 365 de la Cinquena Avinguda de Nova York, la professora i poeta Margalida Pons comen?ava a contar amb p¨¨ls i senyals qui era Blai Bonet, una de les veus po¨¨tiques catalanes m¨¦s essencials del segle XX. L'acte, esponsoritzat per l'Institut Ramon Llull, es trobava emmarcat dins el PEN World Voices Festival, que en una setmana acollia 160 escriptors de 41 pa?sos que escriuen en 18 lleng¨¹es diferents al voltant del tema Evoluci¨® / Revoluci¨®. Jaime Manrique, poeta colombi¨¤, va ser l'encarregat de glossar la figura del cub¨¤ Reinaldo Arenas, que era l'altre escriptor pel qual es feia aquesta celebraci¨® dialogada de dos poetes illencs, dissidents, lluitadors i amb una obra d'un valor universal. No puc descriure l'alta bellesa m¨¨trica de l'acte, en el qual participaren els poetes cubans Rafael Bordao i Manuel V¨¢zquez, el nord-americ¨¤ Edward Hirsch per part d'Arenas i Carles Rebassa i aquest columner per part de Bonet, per¨° s¨ª que vull accentuar que l'energia verbal blaibonetiana, per nacional catalana ben mundial, es va escampar sobre els escoltadors com una saor ben¨¨fica que va fer gola de llegir-lo a persones que no n'havien sentit parlar mai. Aquesta era una de les intencions: escampar la bona nova d'unes obres liter¨¤ries de dos poetes que, des de contextos repressius i violents, crearen uns textos que ens ajuden a viure. I l'altre fi fou demostrar com la tradici¨® liter¨¤ria que ells representen es veu continuada per l'obra personal dels poetes que els reciten.

Una de les not¨ªcies aclaparadores que vaig rebre a Nova York fou la mort, l'1 de maig, d'una dona s¨¤via i valenta, Mavi Dolz, cap d'¨¤rea de Llengua i Universitats del Ramon Llull, a la qual es dedicaran els actes dels Catalan Days que es fan a Manhattan. Aix¨° es va dir el 2 de maig al teatre Baryshnikov, on hi hagu¨¦ dues festes: la primera fou la presentaci¨® de la traducci¨® a l'angl¨¨s de La mort i la primavera, Death in spring , de la Rodoreda, per Martha Tennent, que tamb¨¦ ha tradu?t la versi¨® de La pla?a del diamant, The Time of Doves, que va interpretar en una lectura dramatitzada fant¨¤stica l'actriu Jessica Lange. Foren dues hores en qu¨¨ d'una forma que t'anava atrapant a poc a poc, la Lange es berenava la Colometa amb tot un festival de matisos, de veus i tamb¨¦, tan b¨¦, de ll¨¤grimes que ens calfredava i amb la seguretat d'assistir a un moment ¨²nic, hist¨°ric i ef¨ªmer. La m¨²sica de Pascal Comelade acompanyava la paraula de la Lange, fonda i plena de meandres, per enlairar-nos en l'alta poesia rodorediana. En la festa de despr¨¦s, la Lange comentava, sota l'atenta mirada del seu m¨ªtic marit Sam Shepard, que estava molt satisfeta d'haver dit un paper tan profund com interessant. I brind¨¤vem, mirant el Hudson tot fosc envoltat de gratacels il¡¤luminats, amb vi ?nima negra de Felanitx.

Sentir el poeta i amic Narc¨ªs Comadira llegint el poema Triomf de la vida (al costat d'escriptors tan diversos cam Salman Rushdie, Muriel Barbery o Nicole Brossard) en el Great Hall d'un edifici hist¨°ric, Cooper Union, del carrer 7, ha estat una de les altres experi¨¨ncies inoblidables d'aquests dies, en qu¨¨ tamb¨¦ he gaudit amb les paraules del savi fil¨°sof Josep Maria Terricabras, que participava en una taula rodona sobre la revoluci¨® tranquil¡¤la en la forma de contar hist¨°ries o en una altra sobre l'imaginari i el real de Macondo. I d'Enrique Vila-Matas i Paul Auster, cara a cara, nom¨¦s puc assegurar que va ser com un somni. Electricitats a balquena amb la Zona Zero al fons.