Ordinadors i educaci¨®

El president del Govern espanyol, amic de m¨¤gies i malabarismes dial¨¨ctics, va quedar ben descansat, arran el recent "Debat sobre l'estat de la Naci¨®", quan, entre un munt de propostes mir¨ªfiques i redemptores, va deixar anar la m¨¦s sorprenent de totes: la naci¨® superar¨¤ tots els maldecaps que l'aclaparen quan les criatures disposin, a l'escola, d'un ordinador per barba. Observo que a la tan civilitzada Finl¨¤ndia, n¨²mero u habitualment en totes les enquestes de qualitat de l'ensenyan?a, disposen de dos ordinadors per aula: amb tota probabilitat, un pel professor i un altre pel bidell-assistent. Deuen haver arribat a la conclusi¨® que amb aix¨° ja n'hi ha prou, i han continuat ensenyant a les criatures amb el m¨¨tode que sempre s'havia fet servir, des d'Egipte, Gr¨¨cia i Roma, val a dir, amb l'eloq¨¹¨¨ncia del professor, una pissarra i un tros de guix a la m¨¤. L'argument en favor de la "informatitzaci¨®" dels estudis de prim¨¤ria i secund¨¤ria resideix, probablement, en el fet que l'educaci¨® -paraula en certa manera impositiva per definici¨® etimol¨°gica- no est¨¤ renyida amb el divertissement (Pascal), i que ¨¦s millor dictat aquell que diu que cal "ensenyar tot delectant" (Horaci, Tirso) que aquell altre, t¨ªpicament espanyol, que deia: "la letra con sangre entra". Aix¨° no cal ni discutir-ho.

"Les noves tecnologies ens aboquen a un descomunal deliri del com¨²"

Ara b¨¦: ?quin ha estat el fenomen en virtut del qual els nois i noies de prim¨¤ria, secund¨¤ria i terci¨¤ria s'avorreixen mortalment a les classes magistrals, i desconnecten -mai tan ben dit- de les lli?ons d'un mestre per encantar-se mirant per la finestra o comptar les bigues de la classe? La resposta a aquesta q¨¹esti¨® tamb¨¦ es troba fora de tot dubte: l'acc¨¦s quasi universal a les noves tecnologies -sota el format del tel¨¨fon m¨°bil, l'iPod, els auriculars, la pantalla de l'ordinador, Internet, etc¨¨tera- ha estat el veritable i quasi ¨²nic culpable que, avui dia, resulti una tasca gaireb¨¦ ut¨°pica pretendre ensenyar res de res a una criatura, i menys encara a un adolescent. Disposar de tots aquests mitjans tan seductors i tan efica?os ha portat diverses, ja, generacions de nois i noies a tancar-se en banda davant qualsevol fenomen que no es presenti als seus sentits com una cosa senzillament im-mediata, ¨¦s a dir, que no reclami la participaci¨® mediatitzada de l'an¨¤lisi, de la consci¨¨ncia o del parsimoni¨®s estudi. Uns estris que sempre hem considerat -amb una mica de ra¨®, ben cert- d'una gran efic¨¤cia comunicativa, han acabat dibuixant una vasta xarxa d'entreteniment i diversi¨® fora de la qual tot el que no s'hi adeq¨¹i ¨¦s bandejat solemnement i radicalment. Uns quants anys m¨¦s i no caldr¨¤ ni tan sols suposar aquesta mena de radical oposici¨®: la civilitzaci¨® de les gratificants noves tecnologies haur¨¤ devorat fins i tot la legitimitat i la possibilitat de fer passar qualsevol tipus d'informaci¨® -m¨¦s encara de formaci¨®- per un canal que no sigui el d'aquests aparells sofisticats, ximples per ells mateixos, in¨²tils sense una base cr¨ªtica i pre-tecnol¨°gica. Aquest ¨¦s el fet: les noves tecnologies s¨®n les responsables que les persones joves considerin d'una altra gal¨¤xia tota transmissi¨® de coneixements que no s'ajusti al barem de la t¨¨cnica i, essencialment, com s'ha dit, de la seva gratificant immediatesa.

No cal haver estudiat pedagogia -m¨¦s ben dit: cal no haver-ne estudiat- per adonar-se que si els ordinadors s¨®n un dels emblemes d'aquesta impossibilitat absoluta de la gent jove d'aprendre coses per una via mediatitzada, llavors ¨¦s millor que no n'hi hagi cap ni un dins d'una aula: perqu¨¨ no parlem de "con-ducaci¨®", sin¨® d'"ex-ducaci¨®", que vol dir treure una persona de les vies del divertiment o la bruta naturalesa per guiar-la for?osament cap a la vida m¨¦s complexa del coneixement.

La batalla, segurament, est¨¤ perduda; i amb ella est¨¤ perduda, possiblement per uns quants segles, l'educaci¨® a les terres de ponent. Llevant encara ens donar¨¤, en aquest sentit, alguna not¨ªcia confortable. Per aix¨° resulta agradable rellegir els textos d'uns quants humanistes sobre la gran q¨¹esti¨® en l'evoluci¨® de tota societat i la construcci¨® d'un bon regiment de la cosa p¨²blica. Aix¨ª el nostre Llu¨ªs Vives, al llibre tercer de Les disciplines: "All¨° primer que apr¨¨n un home ¨¦s a parlar, cosa que brolla, com una font, directament de la ment i la ra¨®"; o b¨¦, al mateix lloc: "La llengua ¨¦s el sagrari de l'erudici¨® i com un rebost ben abastit de tot el que s'hi ha de guardar i tot el que se n'ha de treure" (subratllem: el rebost ¨¦s la llengua, no l'ordinador). Tamb¨¦ Erasme, en el fam¨®s Pla d'Estudis editat el 1529 a Basilea: "A primer cop d'ull sembla que el coneixement ¨¦s doble: de les coses i de les paraules. El primer ¨¦s el de les paraules; per¨° el m¨¦s important ¨¦s el de les coses. Uns quants, emper¨°, mentre a cuita-corrents s'afanyen a con¨¨ixer les coses, descuren l'amaniment i la policia de les paraules ... Com sia que les coses nom¨¦s es coneixen pels signes dels mots, qui desconeix l'efic¨¤cia del llenguatge camina a cegues, a cada passa, en el judici de les coses, i per for?a patir¨¤ deliris i al¡¤lucinacions". L'¨²s de les noves tecnologies en l'ensenyament ens aboca, i ja es veur¨¤, a un descomunal deliri del com¨².