Oceanografia d'Espriu

Obres completes. Edici¨®

cr¨ªtica, vol. 12

Salvador Espriu

Edicions 62

560 p¨¤g. 45 euros

Per qu¨¨ serveix una edici¨® cr¨ªtica? Per determinar les circumst¨¤ncies en qu¨¨ apareix un text literari; per contrastar, quan n'hi ha, les variants que presenta en diferents manuscrits i publicacions; per arribar a con¨¨ixer la intenci¨® ¨²ltima de l'autor i establir un punt de partida segur per a les claus d'interpretaci¨® que conv¨¦ aplicar. Tot plegat un instrument imprescindible per als estudiosos; per¨°, ¨¦s recomanable que els lectors llegeixin, per exemple, La pell de brau, submergint-se alhora en el bagatge d'informaci¨® i en el laberint de refer¨¨ncies que se li presenten? S¨ª, sens dubte, i encara m¨¦s tractant-se d'un autor com Salvador Espriu que tan met¨°dicament va anar construint la seva obra farcint-la de significacions ocultes, per¨° amb el benent¨¨s que es tracta d'una experi¨¨ncia liter¨¤ria d'un altre ordre. Els dotze versos del poema 'No t'he de donar acc¨¦s al meu secret', el primer d' El caminant i el mur, amb les notes en lletra petita que els acompanyen, ocupen cinc planes, i aquest no ¨¦s un exemple excepcional. Afegim-hi les introduccions a cada llibre i aviat ens trobem immersos en un relat de dimensions proustianes.

L'edici¨® cr¨ªtica de tota l'obra de Salvador Espriu, sota la direcci¨® de Rosa M. Delor i a c¨¤rrec de diferents especialistes, va debutar el 1992 amb Laia i El doctor Rip, i constar¨¤ d'una vintena de volums, tres quartes parts dels quals ja s¨®n publicats. "Es tractava -diu Delor- de fer una edici¨® que, a partir de la darrera revisi¨® manuscrita de l'autor, an¨¦s resseguint pas a pas els diversos estadis de la redacci¨® per tal de reconstruir el proc¨¦s gen¨¨tic de la creaci¨® liter¨¤ria". I tot aix¨° per comprovar fins a quin punt Espriu era met¨°dic, i la seva escriptura, densa de significats? No solament; tamb¨¦ i sobretot per veure fins a quin punt Harold Bloom tenia ra¨® quan deia: "S¨¦ que ara es considera que la fama d'Espriu es va inflar per motius pol¨ªtics, per¨° crec que no va escriure poesia per salvar la llengua catalana; la seva ¨¦s una poesia l¨ªrica de dimensi¨® internacional, comparable a la de Celan, Val¨¦ry o Cernuda."

Despr¨¦s de Cementiri de Sinera, Les hores i Mrs. Death, aplegats en un volum publicat el 2003, ara apareixen El caminant i el mur i Final del laberint -amb qu¨¨ es completa l'anomenat cicle l¨ªric-, m¨¦s La pell de brau. Entre les innombrables informacions que hi podem trobar, hi ha -dit sigui a tall d'incentiu- la transcripci¨® dels pocs i breus comentaris que Espriu va posar en un enregistrament sonor dels seus poemes, d'¨²s privat per¨° pensant en la posteritat. Per exemple, ironitzant sobre l''Assaig de c¨¤ntic en el temple', diu que ha estat tradu?t fins i tot a lleng¨¹es inexistents, cosa no gens estranya essent escrit en catal¨¤, "una llengua que gaireb¨¦ no existeix"; pel que fa a La pell de brau remarca que "¨¦s un llibre molt m¨¦s l¨ªric del que en aparen?a sembla", i del poema titulat 'La main gauche' comenta que "algun cr¨ªtic hi ha vist, fins i tot, ressons de la C¨¤bala". Vol dir que aix¨° ¨¦s una ximpleria, o indirectament ens suggereix de buscar-n'hi? Rosa M. Delor, al llarg de les seves investigacions, ha provat de demostrar que l'escriptura d'Espriu cont¨¦ jocs i significacions d'inspiraci¨® cabal¨ªstica, malgrat que ell li recomanava que "¨¦s millor que no s'ocupi d'aquestes coses. ?s perill¨®s". L'¨²nic perill seria la sobreinterpretaci¨®, ¨¦s a dir cercar-hi m¨¦s del que hi ha; per¨°, per evitar-ho, ja comptem amb una mod¨¨lica edici¨® cr¨ªtica.