World Voices (3)

L'endem¨¤ de la inauguraci¨®, el festival va comen?ar a navegar a tota vela. Els actes eren innumerables i alguns coincidien o es trepitjaven pel que fa als horaris. El dia 30, vaig assistir a la taula rodona en qu¨¨ participava Josep Maria Terricabres. Es titulava Quiet revolutions in storytelling i tenia lloc a la sala d'actes de l'Instituto Cervantes, un lloc preci¨®s i relaxant, en ple Manhattan, una caseta amb jard¨ª, de pinta m¨¦s anglesa que no pas americana. El Cervantes ¨¦s un dels molts escenaris d'actes del festival. Les diguem-ne cases estrangeres a Nova York col¡¤laboren amb el PEN americ¨¤ deixant els seus locals i organitzant-hi "festetes", com la que el Cervantes -per cert, un c¨°ctel espl¨¨ndid- va oferir al seu jard¨ª el primer de maig a la tarda. Eduardo Lago, el novel¡¤lista, actual director del Cervantes novaiorqu¨¨s, va quedar com un senyor, amb la seva hospitalitat generosa. A la taula rodona, Terricabres va fer enfadar alguns dels assistents babaus que es creuen que els nous mitjans -videoart, Internet, etc.- ja s¨®n per ells mateixos revolucionaris. No, els deia Terricabres, aix¨° s¨®n simples instruments. Tant poden ser vehicle de revoluci¨®, d'evoluci¨® o d'involuci¨®. Va ser aplaudit per la gent assenyada, com ara Nawal El Saadawi, la famosa novel¡¤lista eg¨ªpcia, que hi era. Jo tamb¨¦ el vaig aplaudir, ¨¦s clar.

Al vespre, vam anar a l'homenatge a Blai Bonet. A l'Elebash Recital Hall, a la Cinquena Avinguda, va tenir lloc aquest homenatge que el pobre Blai Bonet va haver de compartir amb Reinaldo Arenas, un poeta cub¨¤ que, a part de l'homosexualitat i la insularitat, no t¨¦ res veure amb el de Santany¨ª. Per¨° les coses s¨®n aix¨ª. La pena ¨¦s que no vam poder sentir gaire estona recitar a Biel Mesquida -que va brodar el seu "nonino"- ni a Carles Rebassa. Vaig tenir la impressi¨® que els cubans dominaven excessivament l'acte. Per¨° potser s¨®n prejudicis.

Jo vaig tenir un parell d'actuacions m¨¦s. El primer de maig a les 7 del vespre, al Bowery Poetry Club, una mena de bar amb sala al fons, una mica off, de totxo pintat de negre, vaig llegir poemes meus en catal¨¤ que una noia llegia despr¨¦s en la seva versi¨® anglesa. Em van acompanyar Nicole Brossard, quebequesa, l'hongar¨¨s J¨¢nos T¨¦rey i l'americ¨¤ Wayne Koestenbaum. Per tots aquests actes del festival, la gent paga entrada, cosa for?a sorprenent. I solen estar plens. A les nou de la nit, va haver-hi el popular Translation Slam. El poeta irland¨¨s Nick Laird i jo mateix ens vam sotmetre a un duel entre traductors. Vam enviar un poema nostre, curt, que va ser donat a dos traductors per cada poeta. En el meu cas, Mary Ann Newman i Rowan Phillips. El duel volia dir comparar les dues traduccions i decidir quines eren les solucions millors. Va ser molt divertit, perqu¨¨, en el meu cas, tot i que les dues traduccions eren fidels al poema, dissentien ja en el t¨ªtol.

Tots aquests actes del festival et feien venir ganes d'assistir-hi, per¨° Nova York era all¨¤, i et cridava.