Una ¨¨tica per a Europa

Animals destructors de lleis

Ricard Salvat

Meteora

216 p¨¤gines. 19 euros

L'edici¨® d'Animals destructors de lleis, commemorativa del 50¨¨ aniversari del Premi Joanot Martorell 1959, ha estat l'ad¨¦u intel¡¤lectual de Ricard Salvat. Per qu¨¨ recuperar una novel¡¤la que, tot i l'inter¨¨s hist¨°ric, no deixa de ser una primavera que no fa estiu en la traject¨°ria d'aquest home de teatre? ?s un retorn nost¨¤lgic als or¨ªgens en clau autobiogr¨¤fica? Un complement testamentari al darrer muntatge rodoredi¨¤? Especulacions a banda, la novel¡¤la hagu¨¦ d'editar-se clandestinament el 1961, amb peu d'imprem-ta mexic¨¤, per raons cens¨°ries i, tot basculant entre l'expressionisme, l'existencialisme i el neorealisme, fou pionera en la tematitzaci¨® dels "mals d'Europa".

Animals destructors de lleis relata la descoberta que un jove universitari fa de la Rep¨²blica Federal Alemanya de la postguerra. No se circumscriu al ritual inici¨¤tic de la viv¨¨ncia del sexe, el dubte existencial, el daltabaix afectiu o l'ambig¨¹itat de les relacions. Apunta molt m¨¦s alt. Les tribulacions i les pors de Sandre -un alter ego del jove Salvat?- se centren sobretot en la recerca d'una ¨¨tica individual que sigui v¨¤lida per a un comprom¨ªs col¡¤lectiu regenerador, especialment en un context, el de la d¨¨cada de 1950, en qu¨¨ Europa es troba devastada en termes materials i morals.

Com a jove burg¨¨s amb ¨ªnfules intel¡¤lectuals, Sandre fuig "nord enll¨¤" d'una situaci¨® que l'oprimeix (la dictadura franquista) i opera un desclassament que li permet de con¨¨ixer en la pr¨°pia pell l'alienaci¨® -l'"embrutiment"- de les classes obreres a les f¨¤briques o als prost¨ªbuls alemanys. La il¡¤lusi¨® inicial amb qu¨¨ Sandre entra a la f¨¤brica es converteix progressivament en desenc¨ªs, perqu¨¨ s'adona que la seva intenci¨® de con¨¨ixer els treballadors era d'una candidesa flagrant, per m¨¦s que la gui¨¦s una certa autenticitat personal.

La superioritat espiritual -una mena d'aristocratisme?- de qu¨¨ parteix, barreja d'admiraci¨® i de rebuig, i la immaduresa afectiva, molt inoculada d'un puritanisme patol¨°gic, obstaculitzen que pugui consolidar els lla?os d'amistat o afrontar-se, de manera transparent i oberta, a les relacions amoroses, siguin l¨ªcites (Carla) o il¡¤l¨ªcites (Inge, Jutta), segons les convencions vigents. La r¨¨mora feixuga de l'obscurantisme franquista, la llosa del moralisme burg¨¨s que el tenalla i l'adaptaci¨® dif¨ªcil a una realitat estrangera l'impulsen a defugir els problemes, tal com li fa veure Stephan, el seu millor confident.

Com constata Sandre amb estupor, la societat alemanya procura oblidar "la culpa" i, amb un culte a l'instint "destructor" de tota ¨¨tica, refugiar-se en els plaers ed¨¨nics. Es tracta d'un ant¨ªdot d'urg¨¨ncia -es podia fer altrament?- al pes aclaparador de la mem¨°ria i a l'amena?a medi¨¤tica d'una nova guerra. M¨¦s atent a les idees que a les persones, Sandre ha de v¨¨ncer el rigor excessiu d'una gran¨ªtica integritat moral i ideol¨°gica que se li gira en contra. Es veu obligat, doncs, a flexibilitzar les posicions aristocratitzants per comprendre el sentit de les actituds i els comportaments dels altres. Hi va reeixir? El final obert de la novel¡¤la impedeix de saber-ho, per¨° tot fa pensar que no gaire.