"Hi ha una indigesti¨® de modistes afusellades"

?s l¡¤lucinant. Les guerres es declaren a les ciutats, per¨° al camp, a foravila, ¨¦s el llibre en el qual s'escriuen". Miguel Dalmau (Barcelona, 1957), novel¡¤lista, cr¨ªtic literari, bi¨°graf sense manies, retrata a La noche del Diablo (Anagrama) la Mallorca del 1936 sota el terror del Conde Rossi, un matancer feixista itali¨¤, i d'un capell¨¤ consentit immoral que ¨¦s la veu narradora. Dalmau viu a Palma i encet¨¤ l'obra a la Creta salvatge, una illa que no ha trabucat. "Vaig trobar all¨¤ l'atmosfera oclusiva dels pobles mediterranis, dones de negre, virilitat agrest, ploradores a l'estil de Zorba, el grec ". Ha nedat tres anys a l'hemeroteca per refer el to i l'ambient. "Un escriptor que no trepitja una hemeroteca ¨¦s un farsant sense criteri que hauria de dedicar-se a fer fotoc¨°pies en un banc". Vet ac¨ª un tipus directe i pol¨¨mic.

Pregunta. F¨¦reu un retrat d'Oscar Wilde, un altre coral dels Goytisolo, una descoberta sobre Gil de Biedma, i ara, mirau el Conde Rossi, un feixista itali¨¤ de la guerra civil. Qu¨¨ li va duu a ficar-se en aquesta metahist¨°ria?

Resposta. M'interessava escriure una novel¡¤la diferent sobre la Guerra Civil. Concebuda com una incursi¨® en el Mal, representat pel feixisme. I sobretot que no fos un instrument de tesi ideol¨°gica. En una guerra no hi ha res a demostrar.

P. Quins criteris empra per establir la l¨ªnia divis¨°ria entre realitat i ficci¨®?

R. El so de les paraules. El renou del casquet en caure a terra, l'olor de la p¨®lvora, el sol, la suor.

P. ?s una obra a mitjan cam¨ª entre el llibre testimoni -una mirada de la guerra- i la novel¡¤la parahist¨°rica.

R. M¨¦s simple. Una novel¡¤la de guerra amb soldats, bombardejos, tirs, infermeres, ferits... La veritat.

P. El moss¨¨n mostra m¨¦s escr¨²pols davant el sexe promiscu del conde i t¨¦ menys objeccions amb els assassinats?

R. De nen vaig aprendre que no tots els Manaments s¨®n iguals. Per l'Esgl¨¦sia cat¨°lica els pecats de la carn segueixen sent una obsessi¨®.

P. El narrador capell¨¤ sent "olor de dona" i descriu qui "fica els dits de jueu en un joier".

R. S¨®n coses que surten sense premeditaci¨®. Per¨° despr¨¦s t'adones que l'inconscient sempre encerta: un capell¨¤ feixista era imperativament antisemita. I quant a l'olor de la dona, prefereixo parlar-ne a l'estiu.

P. Ell, el pare Juli¨¤ Alcover, fins ara tot just era un nom i una foto devora el criminal.

R. M'agraden els petits testimonis d'una gran hist¨°ria. Perqu¨¨ en el fons ¨¦s el que som tots. El meu sacerdot ¨¦s part de la tradici¨® novel¡¤lesca. Penso en el Dr. Watson, de les aventures de Sherlock Holmes o en Nick Carraway, del Gran Gatsby.

P. Era un capell¨¤ devora un assass¨ª.

R. Ell i ells viuen enlluernats per un ¨¦sser que creuen superior. Encara que sigui un g¨¤ngster. Aquests personatges rares vegades es penedeixen del "pecat de fascinaci¨®" perqu¨¨ justifica la seva vida.

P. I l'Esgl¨¦sia, qu¨¨?

R. L'Esgl¨¦sia espanyola encara no s'ha retractat p¨²blicament del seu pecat de fascinaci¨® pel franquisme. Qu¨¨ esperen?

P. En lloc d'observar el feixista Rossi i el m¨®n amb els ulls del sacerdot torsimany, si l'autor f¨®ra de veres el narrador, quina cosa b¨¤sica canviaria?

R. Tot. El seu lloc en el m¨®n, la seva concepci¨® de la vida, la seva manera covarda de guaitar sobre l'horror.

P. La societat de Mallorca apareix plana i sense ideologia: el feixisme ¨¦s una for?a, els rojos s¨®n cad¨¤vers. ?s deliberada la presentaci¨® de l'illa?

R. Crec que l'illa hi ¨¦s molt viva. Ben representada. V¨ªctimes i botxins. N'hi ha prou amb una mirada per reconstruir el m¨®n.

P. Existeix una certa mitificaci¨® de Rossi, un carnisser.

R. ?s l¨°gica la lectura. El B¨¦ sedueix pel gest i el Mal per la paraula. Si Hitler no hagu¨¦s estat un gran orador no s'hauria arribat als camps d'extermini.

P. Aquell i molts dels herois fatals s'esbucaren.

R. ?s la teoria de l'arc, el desplomament de l'heroi, l'atracci¨® de la rebotiga. Perqu¨¨ en l'ombra s'oculta la veritat. La grandesa de l'home s'amida i s'expressa en la seva caiguda.

P. Per qu¨¨ algun personatge preserva la seva identitat real i en uns altres s'adultera m¨ªnimament el seu llinatge?

R. No volia que algunes persones descobrissin per mi que els seus avis havien estat uns assassins.

P. Qui eren els qui comandaven aleshores?

R. Els poders franquistes d'aquell moment eren els Garc¨ªa Ruiz, Zaforteza, Gual de Torrella, el governador Torres Bestard, el capit¨¤ Jaume, el fiscal Mulet, el falangista Manzano, la fam¨ªlia March, els Sales... Per ventura els llinatges coincideixen amb qui s¨®n a l'actualitat n¨¦ts i parents dels protagonistes, que encara s¨®n a la primera filera del poder.

P. El llibre era m¨¦s llarg. En far¨¤ una versi¨® m¨¦s travada en successos i personatges?

P. No. La novel¡¤la est¨¤ tancada. Els personatges compleixen el seu cicle dram¨¤tic, la seva destinaci¨®. I afegir fets de sang l'hauria convertit en Les ben¨¨voles, un cat¨¤leg d'atrocitats inquietant per¨° sense relleu moral. ?s sorprenent com ning¨² ha detectat el frau literari de Littell.

P. La noche del Diablo pot ser com un no- Soldados de Salamina?

R. Aix¨ª ho espero. Els imitadors de Javier Cercas han perpetrat unes novel¡¤les benintencionades i de valor esc¨¤s. S¨®n hist¨°ries de la rereguarda on preval el que ¨¦s ideol¨°gic -la tesi del m¨¤rtir republic¨¤- sobre el fet est¨¨tic, i sobre l'equanimitat.

P. Equanimitat liter¨¤ria?

R. Hi ha una indigesti¨® de modistes afusellades, o de mestres republicans represaliats, la vida dels quals se'ns conta sense matisos. Per escriure sobre el Mal cal haver llegit atentament Conrad, Stevenson, James, Wilde... En ells res no ¨¦s el que sembla. I ning¨² no ¨¦s completament innocent.

P. Sents aversi¨® per la correcci¨® pol¨ªtica pel corrent de la moda?

R. S¨ª. Detesto la correcci¨® pol¨ªtica perqu¨¨ sovint ¨¦s enemiga de l'art. Com deia Faulkner: "?s m¨¦s important per a la Humanitat L'oda a una urna grega que l'opini¨® d'unes bones senyores".

P. Diu que la guerra va ser un xoc de trens, amb sang en ambdues parts. Aix¨°, emper¨°, no correspon a Mallorca, l'escenari de la novel¡¤la.

R. Aix¨ª ¨¦s. El que va oc¨®rrer a Mallorca va ser repugnant perqu¨¨ no existia oposici¨® armada. Va ser una cacera de conills, indecent i innecess¨¤ria... .

P. Sense dos b¨¤ndols armats ni escamots de defensa rojos o anarquistes. Un escriptor, bo, Antonio Espina, era governador civil i es neg¨¤ a donar armes.

R. L'escriptor Espina va deixar indefensos els republicans. Per¨° l'enigma segueix en peus: qu¨¨ ¨¦s menys terrible, una guerra civil o una sessi¨® de tir al roig?

P. Els germans Villalonga (Lloren? i Miquel), cl¨¤ssics apreciats sobretot a Madrid i Barcelona, s¨®n al llibre. Ells no quedaren b¨¦ el 36.

R. Sovint la cultura no ¨¦s garantia de grandesa moral. Ambd¨®s van ser uns covards perillosos. Jo segueixo creient que " Nulle estetica sine etica ". Primer cal tenir una ¨¤nima gran. Com Chejov. I despr¨¦s escriure sobre la Sala de las Nines (per Bearn).

P. Rossi, matancer, ja va trobar feina feta.

R. Hi ha el mite que tot el mal el dugueren els italians, quan ell va arribar ja hi havia 800 morts.