World Voices (i 4)

Segurament m'estic fent molt pesat amb aquestes batalletes, per¨° m¨¦s d'un m'ha demanat que els expliqu¨¦s "aix¨° de Nova York", i aix¨ª ho he fet. Avui ¨¦s l'¨²ltim cap¨ªtol.

L'Institut Ramon Llull que ¨¦s un dels patrons del World Voices, organitza aquests dies els seus Catalan Days, un festival catal¨¤ que no t¨¦ res a veure amb l'americ¨¤, per¨° que n'aprofita una mica la seva incid¨¨ncia ciutadana, fent alguns actes que el World Voices aixopluga, per dir-ho d'alguna manera. D'aquests, l'acte estel¡¤lar -i ho dic aix¨ª perqu¨¨ el protagonitzava una estrella, Jessica Lange- va ser la lectura de La pla?a del Diamant, feta per l'actriu i dirigida per Joan Oll¨¦. L'espectacle va tenir lloc al Baryshnikov Arts Center, al carrer 37, prop del Hudson, una fundaci¨® del fam¨®s ballar¨ª. L'edifici, espl¨¨ndid, tot de formig¨®, vidre i una mica de fusta, sense cap altre luxe que la seva estricta funcionalitat. Estava ple de gom a gom, ¨¦s clar. Jessica Lange -com han passat els anys, des que el carter trucava dues vegades!- va sortir a escena, t¨ªmidament, vestida de Colometa, amb una bateta de cresp¨® de seda estampat i una rebequeta, es va asseure en un banc de jard¨ª -m¨¦s franc¨¨s que no pas gracienc-, va ajuntar els peus, enretirant-los una mica sota el banc, i aix¨ª es va estar les gaireb¨¦ dues hores que va durar la seva lectura. La Lange es va ficar tant dins del personatge que es va posar a plorar com una magdalena i aix¨ª va anar llegint, sense que se li trenqu¨¦s mai la veu, actuant nom¨¦s amb la cara i una m¨¤ -l'altra la tenia al servei del llibre d'on llegia-. He de dir que a mi la Colometa no m'¨¦s pas un personatge simp¨¤tic. Aquesta encarnaci¨® ploramiques de la dona eternament violada, em cansa, per¨° la lectura de la Lange va ser memorable. Tinc la impressi¨® que va entendre molt b¨¦ el personatge, i encara no s¨¦ si les ll¨¤grimes eren impensades o actuades.

Despr¨¦s, al c¨°ctel que el Llull va oferir a la sala d'assaig de ballet de l'edifici, a la planta de dalt de tot, amb uns enormes finestrals des d'on es veia el Hudson i les seves llums de les dues ribes, vaig veure Jessica Lange m¨¦s rejovenida que a l'escenari, com si tanta ll¨¤grima li hagu¨¦s endolcit la cara que, sota els focus, apareixia solcada d'arrugues. Sam Sephard tamb¨¦ hi era i atreia l'atenci¨® de totes les jovenetes -i d'algun jovenet-.

L'altre acte del Catalan Days a qu¨¨ vaig assistir va ser el concert de Carles Santos. Al mateix escenari llagrim¨®s de la Colometa, Santos va imposar, durant una hora llarga de piano ininterromput, la seva energia i la seva inspiraci¨® musical. Ell sol. Sense espectacle, sense escenografia, sense vestits ni performances. Ell sol i la seva m¨²sica. Impressionant i inoblidable.

Com que Santos no ¨¦s Jessica Lange, despr¨¦s del concert no hi va haver c¨°ctel, sin¨® nom¨¦s una copa de cava al vest¨ªbul del teatre. A fora, plovinejava i feia fresqueta. Amb la Mary Ann Newman vam anar a sopar en una pizzeria espl¨¨ndida, Otto, al n¨²mero 8 de la Cinquena Avinguda.